Bienvenidos a Colombia

[ENGLISH FOLLOWS]
Bienvenidos a Colombia! Aquesta frase em va sentar com un tiro el primer dia que arrivem a Colombia. Estàvem a Capurgana i el primer que fem és anar a pel segell d'entrada a Colombia, però com que no hi havia electricitat fins a la tarda ens n'anem a passar el dia a unes piscines naturals prop d'allà. A la tornada tornem a pel segell, entra una de les noies austríaques, l'Elisabeth, i li posen el segell. Després entro jo i just se li espatlla l'ordinador al funcionari de l'aduana, em diu que li havia passat alguna altra vegada i que havia de netejar unes plaques, així que l'ajudo a desmontar l'ordinador i acaba funcionant, així que també em posa el segell. Al entrar l'Andrea tarda molt i ens avisen si podem entrar a traduir, resulta que no s'havien posat la vacuna de la febre groga i el funcionari li deia que havia de tornar cap a Panamà, li torna a demanar el passaport a l'Elisabeth i ella tampoc la tenia així que també deia que no podia ingressar. Al cap d'una estona em fa entrar al despatx i em diu que l'única solució és que paguin una multa de 150 dòlars, és a dir que volia un soborn, no m'ho podia creure. Intento convencer-lo però em deia que sino no els posava el segell. Tornem a la sala on estaven els altres, els hi explico, i també es queden amb cara de pòquer. Intentem regatejar fins a 45 dòlars per cadascuna i amb tota la impotència del món paguen la "multa". Tot seguit ens diu "Bienvenidos a Colombia".

Jo ja vaig estar a Colombia fa 6 anys i em va encantar el país i la gent, és una pena que el govern no faci res i permeti tenir funcionaris i policia corrupta. Jo he escrit al govern colombià per denunciar el fet que l'únic funcionari que estava allà treballant era corrupte i que prenessin mesures, a veure si fan alguna cosa. No és un cas aïllat ni molt menys pel que m'han explicat després.

En fi, després de la mala estona tot va anar com la seda, vam visitar la zona de Capurganà, una zona amb molta vegetació a la vora de les aigües del carib, vam banyar-nos i fer una excursió per la selva fins a Sapsurro i la Miel, una platja molt maca al costat panameny.

Una llanxa fins a Turbo i un bus ens porten a Medellin, capital d'Antioquia conegut per les seves montanyes, l'eterna primavera i l'amabilitat dels paisas (la gent d'aquesta regió). És la segona vegada que estic aquí i m'encanta, sempre tinc la sensació que és una ciutat on podria viure-hi, és molt interessant el contrast entre els barris de les montanyes i els de la vall, hi ha molta cultura, gent simpàtica i amb un tarannà especial.

A Medellín hi ha molta rumba com diuen aquí, així que arribant un dissabte per la nit vam sortir per pegar-nos una bona festa. El dia següent vaig anar a visitar al Julian a Rionegro, un amic paisa (antioqueny), que vaig conéixer al Perú i ja vaig visitar l'altra vegada a Colombia. Va ser molt divertida la retrobada i vam passar un dia genial explicant-nos la vida, coneixent la ciutat i menjant coses típiques. L'endemà vaig tornar cap a Medellín i vaig quedar amb el Ruben i la Lili, el Ruben és un noi de la Seu casat amb la Lili que és de Medellín. Va ser molt interessant tot el que m'explicaven sobre la vida colombiana desde el punt de vista d'un expatriat. El Ruben em va explicar un munt de semblances entre Barcelona i Medellín, potser aquest és el motiu que m'hi trobi tant bé. Medellín és la segona ciutat del país, té la indústria tèxtil més important del país (es veu que uns empresaris de Manresa van portar la primera maquinària tèxtil), també unes de les empreses més importants del pais son d'alla, l'amabilitat dels paises però a la vegada més freds que els costenys, una comunitat internacional força gran i un molt moviment cultural. Ah, i hi ha un lloc a la vora de Bogotà que es diu Monserrate, és una església al cim d'una montanya que conté una verge moreneta i per pujar-hi s'usa el telefèric o el funicular. La Lili també em va gravar entrevistant-me per explicar la meva opinió de Medellín i Colòmbia per pujar-ho al facebook de la seva agencia de viatges.

Un dia vam visitar la comuna 13, anys enrera havia sigut uns dels barris més perillosos de Medellín on hi havien matat a molta gent. Colombia ha canviat molt des d'aleshores i ara és un lloc segur per viatjar-hi encara que la mala reputació costa de treure, aquest lloc és un exemple d'aquesta transformació. Han construit per tota la ciutat telefèrics i escales mecàniques per integrar els barris marginals i perillosos amb la resta de la ciutat i que, d'aquesta manera, hi hagi un intercanvi bidireccional. Vam fer una visita guiada gratuita amb uns joves del barri que ens van explicar la seva experiència personal i el significat del munt de grafitis que hi ha pel barri. Vam acabar la visita amb una classe de ritmes llatins a una plaça del barri on l'atracció de la gent del barri vam ser nosaltres.

Avui ha arribat la Mihal, una amiga israelí que vam conéixer al centre de rescat a Costa Rica. El Julian m'ha informat que hi havia una obra de teatre "berracos" que just avui era gratuita, així que hi hem anat tots plegats.

Portem 4 mesos i mig viatjant junts amb el Luis i, com ja vam planejar des del principi, ha arribat el moment de separar-nos. Ell anirà amb la Mihal cap a la costa carib, que jo ja vaig conéixer fa 6 anys, i jo aniré amb les austríaques cap a l'eje cafetero. Penso que ens hem avingut moltíssim amb el Luis durant tot aquest temps, molts bons moments, molta complicitat, cadascú aportant coses diferents a cada situació i no hem discutit ni un sol cop. Hem après molt l'un de l'altre i crec que no oblidarem mai aquesta experiència. Ara aprofitaré tota la força que m'han donat aquests mesos per continuar la nova aventura en "solitari" (mai s'està sol viatjant).

[ENGLISH]
Welcome to Colombia! This sentence felt me like a shot the first day we were in Colombia. We were in Capurgana and the first we did was going to get the stamp in Colombia, but due there weren't electricity until the afternoon, we went to spend he day in some natural pools close to there. On the way back we went for the stamp, Elisabeth went in and she got the stamp. Then I entered and the computer of the migrations guy went down. He told me it happened another time and he knew he had to clean some boards, so I helped him to open the computer and at the end it worked, so I got the stamp. When Andrea entered, she was taking a long time and they asked if we could enter to translate. They didn't have the yellow fever vaccination and the guy was telling her she had to go back to Panama, he asked again for Elisabeth passport and as she also didn't have it, she had to go back as well. A bit later he asked me to enter to the back office and told me that the only solution is that the girls pay a 150 dollars fine, I couldn't believe it. I tried to convince him but he was telling me that otherwise they won't get the stamp. We went back to the room where the others were, I explained them and they also had poker face. We tried to bargain until 45 dollars each and, with all the impotence of the world, they paid the fine. After that, he told us "Bienvenidos a Colombia" (welcome to Colombia).

I already stayed in Colombia 6 years ago and I really liked the country and the people, it's so sad that the government doesn't try to stop this and allow having corrupt police and administration. I've written to the colombian government to denounce it and that they should take measure on that, let's see if they do something. For what I've been told afterwards, it's not an isolated case at all.

Well, after this terrible situation everything went smoothly. We visited the area of Capurgana, an area with so much nature next to the caribbean water, we swam in the sea and we did a excursion through the jungle to Sapsurro and la Miel, a pretty beach in the Panama side.

A speed boat to Turbo and a bus took us to Medellin, the capital of Antioquia, well known for its hills, eternal spring and the kindness of the "paisas" (people from this region). It is the second time I'm here and I love it. I always have the feeling that Medellin is a city where I could live in. The contrast between the hill's neighbourhoods and the ones in the valley is really interesting, there's a lot of culture, nice people and with a special way of behaving.

In Medellin there's a lot of "rumba", so arriving a Saturday night in the city we had a really good party. The day after, I visited Julian in Rionegro, a paisa friend that I met in Peru and I already visited the other time I was here. It was so funny meeting him again, we spent a really nice day explaining our lives, knowing the city and eating typical things. The following day, I went back to Medellin and I met Ruben and Lili, Ruben is a guy from La Seu married with Lili who is from Medellin. It was so interesting everything that they explained about the colombian life from the point of view of an expat. Ruben explained me many similarities between Barcelona and Medellin, maybe this is the reason why I feel so well here. Medellin is the second city of the country, it has the most important textile industry of the country (some guys from Manresa brought the first textile machinery), some of the most important companies of the country are there, the kindness of the paisas, but also they are colder than the people from the coast, a big international comunity and cultural movement. Ah, and there's a place next to Bogota called Monserrate, is a church on top of hill that has a dark virgin and to climb up you use a teleferic or funicular. Lili also recorded interviewing me explaining my opinion about Medellin and Colombia to upload it into the facebook of her travel agency.

One day we visited comuna 13, years ago this used to be one of the most dangerous neighbourhoods in Medellin where they killed many people. Colombia has changed a lot since then and now is a safe place to travel but the bad reputation is hard to remove, this place is an example of this transformation. They've built metro cables and escalators to integrate the marginal and dangerous neighbourhoods with the rest of the city and this way, a bidi exchange is produced. We did a free tour with some young people from the comuna, they explained us their personal experience and the meaning of many of the grafittis of the area. We finished the tour with a latin dances lesson in a square of the comuna where we became the attraction of the place.

Today Mihal has arrived, a friend from Israel that we met in the Costa Rica rescue center. Julian has told me that there's a theatre play called "berracos" that today is for free so we've gone all together.

I've been 4 months and a half travelling together with Luis and, as we planned since the begining, it's time to split. He will go with Mihal to the caribbean coast, that I already visited 6 years ago, and I'll go with the austriac girls to the coffee area. I think that we've got along so well with Luis during all this time, many good moments, so much complicity, each one providing different things at each situation and we haven't argued a single time. We've learned a lot from each other and we will never forget this experience. Now I'll take all the energy of these months to continue the adventure in "solitary" (you are never alone while travelling).