Panama

[ENGLISH FOLLOWS]
Arribem a ciutat de Panamà, una ciutat de contrastos, on et pots sentir com al mig de Manhattan envoltat per rascacels o a un carrer que et recorda a les imatges que es veuen de Síria amb cases i carrers destrossats. La veritat és que sorprenia a cada moment, aquest skyline amb els rascacels impoluts construits sense cap tipus d'ordre i, de sobte, un grup d'indígenes Guna ballant els seus balls tradicionals o un mercat on acabaven de portar peix fresc.

Els Guna son una comunitat indígena de Panamà que provenen de Guna Yala (turísticament conegut com San Blas), fins fa pocs anys el govern panameny no els reconeixia els drets indígenes però ara si, així que tenen les seves pròpies lleis, educació, forma d'organitzar-se en societat, etc. Una persona que vetlla per defensar els drets relacionats amb l'alimentació de la comunitat Guna és la Taina, amb la que vam tenir la sort de quedar a travès del cosí del Luis. Vam quedar el primer dia que estàvem a la ciutat per anar a donar una volta i a menjar ceviche a un mercat de peix. Va ser molt interessant que ens expliqués totes les diferències socials dels Guna de primera mà, també ens va ajudar a organitzar el viatge cap a les comunitats Guna Yala i poder creuar cap a Colombia.

M'encanta tenir experiències així perquè et fan veure les coses des de l'altre costat del mirall, coneixent d'altres formes de viure, pensaments, simbologies i costums. Per exemple, el primer que em va sorprendre al veure la Taina va ser que portava una pulsera de la bandera d'Espanya amb esbàstiques. Donat que no em quadrava que pertanyés a alguna comunitat feixista espanyola, li vaig preguntar què significava la pulsera i resulta que és la bandera dels Guna Yala. Em va semblar molt curiós que aquest mateix símbol existeixi a una part indígena de Panamà, a l'Alemanya nazi i a l'Índia, on és un símbol de pau.

Ens dirigim cap a Guna Yala, al carib, aquí agafem una barca per anar a l'illa de Cartí, una petita illa molt poblada que conté la comunitat més gran dins les illes de la zona. No és una illa turística perqué no és maca, però a mi em va resultar molt interessant per veure com vivia la gent d'allà. Moltes dones indígenes anaven vestides amb vestits regionals, pulseres molt amples als braços i les cames, faldilles i bluses colorides, faixes brodades on cada elaborat dibuix tenia un significat (protecció, salut, bon conreu, bona pesca, fertilitat, etc.) i una arrecada al nas. Tenien tradicions molt curioses, com la figura de l'hamaca que l'usaven per tot, des de llit, a un lloc per parir, per fer dormir els nadons, tenir relacions sexuals, aplicar curacions, fins i tot, al mig del temple de la seva religió era d'obligació tenir dues hamaques (significant el bé i el mal).

Dic que l'illa no és maca perqué està força bruta, plena de xaboles fetes de canya, no té platja, etc. Aquí he estat al labavo més autèntic que he vist mai, a casa del "negro" on ens quedàvem, tenia com un moll de fusta per les embarcacions, allà hi havia una caseta de fusta amb el labavo. Dins del lavabo hi havíen dues tasses de vàter que donaven directament a l'aigua, és a dir, que podies veure el mar sota teu mentres feies les teves necessitats i, per suposat, se't treien les ganes de banyar-te al voltant de l'illa. Al mig d'aquest lloc tant poc turístic arriven dues noies d'Austria molt simpàtiques, l'Elisabeth i l'Andrea, elles també arriven aquí buscant una forma econòmica i com els locals de creuar cap a Panamà, així que continuem el viatge tots plegats.

Recordes el tricicle quan feien de nàufrags a una illa diminuta? Doncs això devia ser a Guna Yala, ja que estava ple d'illetes així. Un dia vam agafar una barca per anar a isla aguja, una illa preciosa que donaves la volta en 10min caminant, envoltada de platja paradisíaca, palmeres serpentejants, cocos, gespa al mig i el mar ple de corall i peixos tropicals.

El negro ens va aconseguir una llanxa col·lectiva per locals per creuar a Panamà, anàvem amb gent indígena, un noi amb cadira de rodes i una colombiana que tornava cap a casa després d'haver intentat aconseguir una millor vida treballant a Panamà, però trobava a faltar la seva terra i els seus fills, així que tornava a casa. Eren 8 hores de viatge i a la meitat es va posar a ploure molt i a tronar. Jo, de sobte, estava amb dos nois indígenes, tots coberts per un plàstic que tenien per no posar-nos ben xops. Notava com tenia aigua als peus però els nois em van dir que era normal i que lo bo és que amb la pluja no hi havien onades grans, la veritat és que el mar estava tranquil. Vam dormir al poble on hi havia la frontera panamenya amb Colombia perquè ja estava tancat el lloc dels segells. L'endemà ens van posar el segell i en 20 min. més amb barca vam estar a Colombia. Quina aventura!

[ENGLISH]
We arrive in Panama city, a city full of contrasts, where you can feel being in the middle of Manhattan surrounded by skycrapers or in a street that makes you remember the images of Siria with the destroyed houses and streets. It was surprising me all thetime, this skyline with shiny skycrapers built without any kind of order and, suddenly, a group of indigenous Guna people dancing traditional dances or a market where they just brought fresh fish.

Guna are an indigenous comunity of Panama who come from Guna Yala (turistically known as San Blas). Not so long ago, the Panama government wasn't recognizing their indigenous rights but now it does, they have their own laws, education, way of organizing themselves as a society, etc. A person that defends the rights related to food of the Guna community is Taina, who we had the luck to know through Luis' cousin. We met her the first day we were in Panama city to walk around and eat ceviche in a fish market. It was really interesting getting to know all the social differences of the Guna people from a Guna person, also she helped us organizing the trip the the community Guna Yala and crossing to Colombia.

I love having this kind of experiences because they allow you seeing the things from the other side of the mirror, knowing other ways of living, thoughts, symbologies and traditions. For example, the first thing that surprised me when I saw Taina was that she was wearing a bracelet of the spanish flag withswastika. Due to the fact that I couldn't imagine Taina belonging to a fascist spanish community, I asked her what was the meaning of it and she said it's the flag of Guna Yala. It's really curious that the same symbol exists in an indigenous area in Panama, in the nazi Germany and in India, where it's a symbol of peace.

We are heading to Guna Yala, in the Caribbean. Here we took a boat to go to Carti island, a small but very populated island that has the biggest community in the islands of the area. It's not a turistic island because it's not so beautiful, but it was really interesting for me to see how the people was living there. Many indigenous women were dressed with regional customs, long bracelets in the arms and legs, colorful skirts and blouses, embroidered strips where every drawing had a meaning (protection, health, good agriculture, good fishing, fertility, etc.) and a nose ring. They had really curious traditions, like the figure of the hammock which was used for everything; a bed, a place to give birth, to make the babies sleep, have sexual relations, healing, even though, in the middle of their temple the had two hammocks (meaning good and bad).

I say it wasn't a beautiful island because it's quite dirty, full of cane houses, without beach, etc. Here I've experienced the most authentic toilet I've ever seen, in "el negro" (black) house where we were staying. He had a wooden dock for the boats with a wooden house with the bathroom. Inside it there were two toilets that were accessing directly the water. In other words, you could see the sea below you while doing your necessities and, of course, you didn't want to swim anymore around the island. In the middle of this non turistic place, two really funny Austrian girls arrived, Elisabeth and Andrea. They were also looking for an economic way like the locals to cross to Panama, so we continued the trip all together.

Do you remember "el tricicle" when they were castaways in a tiny island? This was probably in Guna Yala, because it was full of islands like this. One day we took a boat to go to neddle island, a lovely island that in 10 min on foot you could make the turn, surounded by paradisiac beach, winding palm trees, coconuts, grass in the middle and a sea full of coral and tropical fishes.

"El negro" got us a shared boat for locals to go to Panama, we were with indigenous people, a guy in wheelchair and a colombian girl that was going back home after having tried achieving a better life working in Panama, but she was missing her home and her children too much. The journey was 8 hours and in the middle it started raining a lot and thundering. Suddenly I was with two indigenous guys, all covered by a plastic that they had not to get wet. I was feeling I had the feet full of water but the guys told me it was normal and that the good thing of the rain is that there's no big waves, it's true that the sea was quiet. We slept in the town of the panamenian border because the migration office was closed. The next morning they stamped our passport and in 20min more with a boat we arrived in Colombia. Such an adventure!