La segona part del viatge, ara només amb l'Ivan, la Isa i la Mercè, comença mogudeta. Sona per la megafonia de l'avió un missatge del capità diguent que degut al mal temps potser no podem aterrar a Legazpi, però finalment ho aconsegueix! Després ens vam enterar que era un tifó però no gaire fort. Legazpi és una ciutat de la regió de Bicol coneguda per albergar el volcà Mayon, el més gran de Filipines, i tenir bon menjar. El volcà ens va rebre amb una erupció que va fer que evaqüessin a la gent dels pobles veïns, encara que nosaltres no vam poder veure-la perquè la cima del volcà estava ennubolada tot el dia.
Vam decidir anar a la propera ciutat de Naga per poder fer barranquisme. Abans d'embarrancar-nos vam anar a la cova dels ratpenats, i si la batejo així no és perquè hi ha un grupet de ratpenats, és perquè n'hi havia milers. Entre tots feien un xiscle ensordidor i tota l'estona queien gotes que tan aviat podien ser de les filtracions de la cova com pipi de ratpenat, la textura sobre la que caminavem dins la cova també era curiosa, doncs eren montanyes de "guano" (caca de ratpenat) i a les zones estretes volaven tan aprop teu que gairebé et tocaven. La següent cova era totalment diferent, l'únic animal que vam trobar va ser una serp i era com un riu subterrani, doncs haviem de nadar o caminar per l'aigua gairebé tota l'estona. Després de les coves vam dinar i ha començar la ruta pel riu on vam fer rappel a 3 cascades, va ser una ruta increïble.
En general m'he emportat una grata sorpresa del menjar filipino, tenen plats molt bons i elaborats, alguns força picants i d'altres amb una barreja filipino-espanyola ben curiosa, com el flam o la caldereta, que aquí és carn guisada, però aquí les guindilles picants estàn més indegrades. A Bicol entre d'altres coses típiques com el bicol express, que per cert està molt bo, hi ha el gelat picant i no podiem marxar sense probar-lo, així que després d'esmorzar vam comprar una tarrina del nivell volcà i un altra no tant picant. La barreja de picant i gelat em va agradar molt, et refresca però et deixa els llavis picant.
Ens dirigim al nord de Luzon, a Sagada, on hi han un munt de terrasses d'arròs, montanyes i una cova molt espectacular. La cave connection va ser ben diferent a les altres amb formacions de roca molt boniques, encara que no apta per claustrofòbics ja que havies de posarte per uns forats que no veies on posaves els peus. Vam fer una ruta per anar a visitar uns taüts que penjaven de l'escarpada roca de la montanya, ja que creien que com més a prop del cel més fàcil seria arribar-hi.
Aquesta és l'última nit que estarem tots junts, així que decidim buscar algun lloc local per sopar, seguim un cartell d'un lloc que ens porta al soterrani d'una casa i al entrar veiem que hi han bastants locals així que decidim quedar-nos-hi. Comencem a parlar amb la cambrera, resulta que és el seu aniversari i que està lluny de casa seva perquè ha vingut a Sagada a treballar per fer diners. Decidim buscar una espelma, li cantem "happy birthday" i li fem bufar l'espelma, es va emocionar tant que se'ns va posar a plorar, va ser molt emotiu! Al sortir decidim anar a l'únic bar del poble i al arribar ens diuen que no podem entrar perquè ja tanquen, cooom? Si són les 22h! Li diguem a la cambrera si podem demanar una cervesa per emportar i ens diu que si, ens posem a parlar amb ella, així que decideix tancar el bar i ens diu que ens la podem prendre dins. A una sala de dins hi havia més gent, la cambrera va començar a prendre xupitos de tequila, nosaltres també i vam sortir d'allà unes hores més tard ben distrets. Al arribar a l'hostal ens en recordem que haviem quedat amb el guia a les 4 del matí per pujar una muntanya a veure la sortida del sol, no sé de qui va ser la idea però ara ens n'arrepentiem tots! Ens va costar però a les 4:30 estavem sortint de l'hostal amb la sort que uns filipins de l'hostal també hi anaven així que ens van portar un tros amb jeepney (és com un jeep allargat que utilitzen com transport públic). Al arribar a la cima encara quedava una estona per la sortida del sol així que aprofitem per fer una bacaina a vora d'un foc que havien fet. La posta de sol no la vam veure gaire perquè estava núvol però l'excursió va ser maca.
Ha arribat el moment del comiat, ells prenen un bus cap a Manila i jo me'n vaig a Bontoc. El meu jeepney ja està a punt de marxar així que ens abracem i vaig a agafar-lo. Estem amb les llàgrimes als ulls, no m'acostumaré mai a les despedides, així que em pujo al jeepney i ells es queden a la llunyania per no allargar el moment. Arranca el jeepney i surten corrents fent adeu amb els brassos i jo també, la gent del transport flipava. Tantes coses que els volia dir, tantes ganes de veure'ls, moments que m'imaginava que fariem i ja s'ha acabat. La veritat és que el millor és que tots hem viscut tot el viatge amb molta emoció però amb tota la naturalitat del món, des del primer moment semblava que ens haviem vist ahir, part per l'amistat intrínseca que tenim i perquè hem mantingut el contacte a través de missatges i trucades.
He tingut la sensació que m'ha faltat contacte amb la gent local, ja que la majoria de filipins que hem conegut eren turistes locals o relació client-proveedor (guies i demés), així que he decidit buscar un voluntariat durant una setmana. He contactat la granja orgànica de la família Layoc, a unes 4 hores de Sagada, que accepten voluntaris i justament em diuen que un voluntari ha decidit retrassar la seva estada així que tenen un lloc lliure per mi. No m'ho penso i el dia següent vaig cap allà! És una granja que està al mig de les muntanyes on hi ha una familia vivint, 8 treballadors i estudiants filipins d'agricultura que estan vivint allà durant un temps i fent pràctiques. Seré el que abans es considerava un mosso, treballaré 5 hores al dia a canvi d'allotjament i menjar.
Jo vaig arribar el divendres al migdia i resulta que al cap de setmana no treballen així que començo bé. El dissabte era la graduació dels estudiants del curs anterior, van cuinar un munt de plats locals, jo els vaig ajudar a fer padis (una espècie de mandonguilles aixafades de la flor del plataner amb all i ceba, boníssims) i kasawa (una pasta dolça fet d'una arrel barrejada amb sucre, embolicada amb fulla de plataner i bullida), van fer la cerimònia, vam menjar el tiberi amb un plat fet de tronc de plataner i amb les mans, i festa! El diumenge vam fer una excursió molt xula amb els estudiants a unes cascades.
Durant la setmana hem treballat més dur juntament amb els altres voluntaris, una parella belga i un noi canadenc, i he après un munt de coses; a propagar bambú, a fer dos tipus de compost, a fer tres tipus de repelent natural per insectes, he plantat un plataner, hem dallat uns camps, he apres algún plat típic a la vegada que he menjat super bé i m'ho he passat de conya. Realment he aconseguit el que buscava, contacte tot el dia amb gent local i he après un munt de coses de la cultura filipina.
Encara tinc 4 dies fins que marxo així que vaig a Mindoro, una illa prop de Manila on es pot fer bon busseig i platja. Allà m'acull el Lez, un noi filipí de couchsurfing que treballa a un resort. Ha estat una despedida genial; snorquel, busseig, caminar per la platja i menjar local! A més resulta que sense saber-ho ens vam apuntar a fer busseig junts amb la parella belga que van arribar un dia més tard que jo, així que ens vam retrobar i vam passar el dia junts.
He sentit d'altres vegades que un pais és el pais dels somriures, però a cap lloc he vist somriures tant sincers com aquí, hi ha molta gent feliç. En general no t'intenten timar pel fet de ser turista cosa que s'agraeix molt, tot el contrari, a la gent d'aquí li encanten els turistes, es volen fer selfies amb tu tota l'estona, els nens et saluden quan passes i et conviden a cantar karaoke amb ells i a beure. La veritat és que Filipines és un pais molt especial i no el podia haver disfrutat de millor manera.
[ENGLISH]
The second part of the trip, currently only with Ivan, Isa and Mercè, begins messy. We hear in the plane a message from the captain saying that due to the bad weather maybe we can't land in Legazpi, but finally he succeeds! Afterwards we heard it was a light typhon. Legazpi is a city of the region of Bicol well known for having the Mayon volcano, the largest in the Philippines, and for the delicious food. The volcano welcomed us with an eruption that caused the evacuation of the people on the nearby towns, although we couldn't see it because the top of the volcano was cloudy all the time.
We decided going to the close city of Naga to do canyoning. Before that we went to the bats cave, and if I name it like this is not because there are a group of bats, it's because there are thousands of them. Among all them, they produced a loud noise and all the time drops were falling down that could be cave water filtrations or bat pee. The texture below our feet was also special, they were mountains of "guano" (bat poo) and in the narrow areas the bats were flying so close to us that they were almost touching us. The following cave was totally different, the only animal that we saw was a snake and it was like an underwater river, then we had to swim or walk on the water all the time. After the caves we had lunch and we began the path through the river where we rappeled 3 waterfalls. It was an incredible path.
In general I've been surprised for the philippino food, they have so good and well prepared dishes, some quite spicy and others with a mix philippino-spanish quite interesting, like the "flan" (spanish desert) or the "kaldereta", here is stewed meat, although the chillis are more integrated. In Bicol, among other typical things like the bicol express, which btw is so good, there's the spicy icecream and we couldn't leave without tasting it, so after breakfast we bought one level volcano. I really liked the mix of spicy and icecream, it's refreshing but leaves your lips hot.
We are going to the north of Luzon, to Sagada, where there are lots of rice terraces, mountains and a really spectacular cave. The cave connection was different compared to the others, with really beautiful rock formations, although it's not suitable for claustrophobics because we had to squeeze through some holes where you couldn't see where we were placing out feet. We did a hike where we visited the hanging coffins, they were hanging from the steep rock of the mountain, because they were thinking that the closer to heaven the easier would be reaching it.
This is the last night that we will stay together, so we decide looking for a local place for dinner, we follow a sign which leads us to the basement of a house. When we entered we saw many locals so we decided to stay. We started talking with the waitress, it was her birthday and she was far from home because she came to Sagada looking for a job for making money. We decided looking for a candle, we sang happy birthday and she blew it. She was so touched that started crying, it was a really emotional moment! When we went out, we decided going to the only bar in town and when we arrived they told us that we can't enter because they are about to close, whaaat? It's only 22h! We told the waitress if we could have the beers to take away, she told us that no problem. After talking with her for a while she decided closing the bar and telling us that we could take it inside. In another room there were more people, the waitress started taking tequila shots with us and we went out from there happier than ever. When we arrived in the hostel we remember that we had to meet the guide at 4 in the morning to hike a mountain to see the sunrise. I don't know who had the idea but at that moment everyone was regretting it. It was hard but at 4:30 we were going out from the hostel quite lucky because some filipinos in the hostel were going there aswell so we got a ride for a part of the way by jeepney (it's like a long jeep that they use as public transport). When we arrived at the top there was some time left for the sunrise so we did a short siesta next to a fire. We almost didn't see the sunrise because it was cloudy but the hike was nice.
It's time for the farewell, they take a bus to Manila and I'm going to Bontoc. My jeepney is about to leave so we hugged and I went to take it. We have our eyes on tears, I'll never get used to the farewells, so I went up the jeepney and they remained far away not to make it longer. When the jeepney began to move, they went out running waving and I was doing the same, the people in the transport were so surprised. So many things I wanted to say, so much will to see them, moments I was imagining what we would do and it's over. The truth is that the best is that we've lived all the trip with so much excitement but with all the normality of the world. From the first moment it seemed that we saw each other yesterday, part for the embedded friendship that we have and because we've kept in touch through calls and messages.
I have the feeling that I miss more local interaction because most of the philippinos that we've met were local tourists or customer-provider (guides and so on), so I've decided looking for a volunteering during a week. I've contacted the organic farm of Layoc family, around 4 hours from Sagada, and they just told me that a volunteer decided postponing his arrival so there was a free space for me. I didn't think twice and the following day I went there! It's a farm in the middle of the mountains where there's a family, 8 workers and philippino agriculture students that live there for some time. I will work 5 hours a day in return of acommodation and food.
I arrived Friday midday and I didn't know but they don't work in the weekends. Saturday was the graduation of the students of last year, they cooked many local plates, I helped them with the paddis (a kind of flat balls made of banana blossom, garlic and onion, delicious) and kasawa (a sweet paste from a root with sugar, wrapped in banana leaf and boiled). They did the ceremony, we ate the food in a plate made of banana log with the hands, and party! On Sunday we did a really nice excursion with the students to some waterfalls.
During the week we've worked harder together with other volunteers, a belgian couple and a canadian guy. I've learned so many things; propagating bambu, making two kinds of compost, 3 kinds of natural repellent for insects, I've planted a banana tree, I've learned typical dishes, I've eaten so well besides having fun. I've really got what I was looking for, contact all day with local people and learning so many things about philippino culture.
I still have 4 days to leave Philippines so I go to Mindoro, an island so close from Manila where you can do good diving and going to the beach. Lez hosted me, a philippino guy from couchsurfing that works in a resort. It has been so great; snorkel, diving, walking in the beach and local food! Also, without knowing it we registered for diving together with the belgial couple that they arrived a day later than me, so we met again and spent the day together.
I've heart in other occasions that a country is the country of smiles, but I haven't seen such true smiles like here, many people is happy. Normally, they don't try to cheat you for the fact of being tourist which I'm so grateful for. The other way around, the locals love the tourists, they want to make selfies with you all the time, the kids wave at you when you pass by and they invite you for karaoke with them and drinks. The truth is that Philippines is such a special country and I can't imagine a better way to enjoy it.
No comments:
Post a Comment