Hi havia una vegada un peixet anomenat Nemo que va conéixer a Dory i van decidir fer un roadtrip junts per Austràlia. Aquesta vegada l'història és una mica diferent, Nemo i Dory no són peixos sino furgonetes. Ens em ajuntat 4 alemans (la Charlott, la Christin, el Falk i la Marleen), 1 suissa (la Sandra) i jo. Tots viatgem "sols", vam coincidir per facebook i vam quedar per veure si quadravem els plans per viatjar junts per la costa oest d'Austràlia. El Falk va trobar un noi que llogava una furgoneta que es deia Nemo, així que vam batejar a l'altra furgoneta Dory. I amb això ja ho teniem tot per començar el roadtrip.
Un parell de dies abans de partir vam anar a Rottnest amb la Sandra i el Falk, una illa a prop de Perth que vam recórrer amb bici, on hi han platges impressionants i és l'únic lloc on hi viu un animaló anomenat Quokka. Només està a aquesta illa perquè el van anar extinguint poc a poc, fins i tot hi havien pràctiques absurdes com jugar a futbol amb el Quokka com a pilota.
Anem fent camí cap al nord fent parades als parcs nacionals, banys a increïbles platges solitàries, cuinant a la furgo i dormint a llocs on podem passar la nit sense pagar. Això últim no sempre ho aconseguim perquè hi han poblacions que no permeten acampar gratuitament. Una nit que anavem camí als blowholes (una espècie de guèisers provocats per la pressió de l'aigua de les onades passant per uns forats de la roca), se'ns va fer de nit així que vam decidir fer nit a un caminet de vora la carretera dins del parc nacional. A les 6 del matí un guarda ens toca el vidre, surto i em diu multa de 100$ cadascú. Li vaig explicar que voliem anar a la zona d'acampada però que se'ns va fer de nit i no voliem conduir de nit, així que només ens va cobrar 11$ que és el preu de la zona d'acampada. El motiu per no conduir de nit és que els cangurs tenen un instint suicida i de nit surten de cop dels matorrals i creuen la carretera davant teu. La veritat és que s'enlluernen per les llums del cotxe i la gent els atropella, hi han moltíssims cangurs morts a vora de les carreteres.
Arribem a Monkey Mia, un lloc on dofins de nas d'ampolla s'acosten cada dia a la costa. Es veu que aquí havien alimentat dofins durant molts anys i per això s'acosten tant, ara estan intentant aturar-ho reduint al màxim la quantitat de menjar i no donant de menjar a les mares per tal que no deixin d'ensenyar a les cries a caçar. Només arribar ens diuen que ens acabem de perdre el moment que els hi donen menjar però a vegades es poden veure durant la resta del dia. Al arribar a la platja veiem alguns dofins a la llunyania així que ens posem a l'aigua. Ens diuen que el millor és no intentar-los seguir perquè no marxin i si volen ja s'acostaran, així ho fem. De sobte veiem que les aletes de dofins s'acosten a on erem fins al punt que ens passen entremig, gairebé tocant-me. I ho fan en varies ocasions, jo explotava de felicitat. Veig un dofí que sembla tenir una gran ferida cicatritzada al cap i, parlant amb un dels cuidadors de la zona, em diu que havia sofert un atac d'un tauró i ara la resta de dofins li fan el buit per tal de no ser tant vulnerables a un altre atac. També veig a un parell de ratlles àguila saltant i aletejant com si volguessin sortir volant, ara entenc perquè li diuen ratlla àguila. Acabem el dia amb una passejada per les aigües poc profundes on cada dos per tres veiem ratlles. Quin dia tant increïble!
Fem camí fins a Coral Bay, que no té aquest nom per casualitat, ja que aquí hi ha una gran barrera de corall i només anant a fer snorquel uns metres endins ja veus corall. També té una altra particularitat que és que hi ha un tros de la barrera sense corall i això fa que uns gegants marins puguin entrar, les mantes ratlla. Son uns bitxarracos de 4 a 5 metres d'amplada que van planejant per la sorra. Vam poder fer snorquel i veure'n varies, et faltava l'aire al veure-les. Vaig aprofitar per fer buceig i em van portar a un lloc increible, la estació de neteja. És un lloc on tot d'animals van a netejar-se, alguns amb el corall o roques, d'altres amb d'altres peixos que els ajuden a netejar-se. A més de veure un corall brutal i alguna tortuga, comencen a apareixer taurons per tot arreu i tens els sentiments creuats de l'emoció de veure'ls i la por que et generen.
Vaig conéixer a una noia holandesa al camping d'Exmouth que va anar en dues ocasions a veure el naixement de les tortugues sense èxit. Em va dir "has d'estar al lloc i al moment indicat per veure-ho". I al dia següent allà estàvem, al lloc i moment indicat, a la 5 mile beach durant la posta de sol. De sobte veiem una tortugueta que feia esforços sobrehumans per sortir del forat i arrastrar-se per la platja fins al mar. I de sobte, darrere nostre comencen a sortir tortugues recent nascudes de la sorra, els deixem distància per no interferir. I cada vegada en surten més i més, semblava una erupció de tortugues. I comencen a restregar-se amb totes les seves forces cap al mar. Ha estat un moment tant màgic! I el més flipant és que d'aquí a 25 anys tornaran a aquesta mateixa platja per pondre els ous i continuar la màgia.
Em sento com a un safari, els cangurs se't creuen cada dos per tres, i jo que no hi estic acostumat em fa molta il·lusió i parem el cotxe per veure'ls. També trobem emus, que són com astrussos però amb el cap diferent, dingos, que són gossos salvatges, etc.
Ens dirigim al parc nacional Karijini i quan portem uns 40km comencem a tenir problemes amb el Nemo, s'encenen totes les llums i a sortir fum, així que parem, truquem a l'assegurança i ens venen a rescatar. S'ha de reemplaçar la corretja de distribució i hi han efectes colaterals, així que almenys tardaran una setmana a reparar la furgoneta. Intentem que l'assegurança ens proporcioni una alternativa però són extremadament incompetents. Comencem a mirar alternatives pel nostre compte pels 9 dies que ens queden de viatge. De casualitat trobem una furgoneta a molt bon preu i el Falk se'n volia comprar una perquè es quedarà dos anys a Austràlia, així que quedem amb el propietari i el dia següent ja repreniem el viatge cap al parc nacional amb la nova furgoneta Crush (és la tortuga de Nemo).
El parc nacional es caracteritza per tenir roca vermella que composa uns canyons espectaculars on hi han gorges molt maques per banyar-te. Una de les caminates que vam fer vam passar per un tram que es deia el pas de l'aranya i fins que no vam estar allà no vaig entendre perquè. Havies de caminar amb una mà i un peu a cada paret del canyó, a sota tenies el riu i acabaves a una piscina natural molt maca. Una de les nits que dormiem al parc vam veure una pitó de més d'un metre que es va quedar paralitzada al veure'ns, ens van dir que no tenia verí, i quan vam deixar-li una mica de distància i silenci, va continuar el seu camí.
Vam anar un parell de dies al sud de Perth, margaret river, a fer una mica de platja abans d'acabar el viatge. L'última nit vam anar a sopar plegats a Perth, es feia extrany anar a un restaurant, vestits amb roba de carrer i ben dutxats. Jo era el primer a marxar, em van acompanyar a la parada de bus per anar a l'aeroport i ens vam despedir. He tingut molta sort, ens hem avingut tant bé que no ens podiem creure que ha passat un mes i ja ha arribat la fi del viatge. Pròxima parada: Birmània.
[ENGLISH]
Once upon a time, there was a small fish called Nemo who met Dory and decided doing a roadtrip in Australia together. In this occasion, the story is a bit different, Nemo and Dory aren't fishes, they are vans. We are 4 germans (Charlott, Christin, Falk and Marleen), 1 swiss (Sandra) and me. We are all travelling "alone", we knew each other in facebook and met to see if we agreed on travelling together in the west coast of Australia. Falk found a guy that was renting a van called Nemo, so we named the other one Dory. And with all that we were ready to begin the roadtrip.
A couple of days before leaving we went to Rottnest with Sandra and Falk, an island close to Perth that we visited by bike, where there are amazing beaches and a little animal called Quokka lives. It only lives in this island because it disappeared slowly, there were some stupid games like playing soccer using a Quokka as a ball.
We were heading north stopping in national parks, swimming in amazing lonely beaches, cooking in thevan and free camping. Sometimes we were not able to achieve this last thing as there are some towns where they don't allow it. A night that we were on our way to the blowholes (a kind of gueysers caused by the water pressure of the waves going through some holes on the rock), it got dark so we decided spending the night in a little path next to the road of the national park. At 6 in the morning a ranger knocked, I went out and he told me 100$ each. I explained him that we wanted to go to the camping area but it got dark and we didn't want to drive at night, so he only charged us 11$ which is the price of the camping area. The reason for not driving at night is because the kangaroos have a suicide instinct and at night they suddenly jump out the bushes and cross the road in front of you. The truth is that they get flashed with the lights, they stop and they get hit by the cars. There are many dead kangaroos on the roads.
We arrive in Monkey Mia, a place where the bottled-nose dolphins get close to the shore everyday. They've been feeding them for many years and that's why they get so close. Currently, they are trying to stop it reducing a lot the quantity of food they give them and not feeding the mothers for allowing them to teach how to fish to the babies. When we arrived they told us we just missed the feeding, but sometimes you see them anyway. When we arrived in the beach we saw some dolphins far away, so we went into the water. They told us that is better not trying to follow them to avoid that they leave and if they want to they will get closer, so we did it like this. Suddenly, we saw that the fins got closer to where we were and they started to swim between us, almost touching me. They did it in several occasions, so I was exploting of happiness. I saw a dolphin that had a big skar in the head and a local told me that it suffered a shark attack and now the rest of the dolphins were leaving it alone not to be vulnerable to other attacks. I also saw a couple of eagle rays jumping and moving the "wings" like if they wanted to departure, now I understand why they call them eagle rays. We finished the day walking in the shallow waters where every now and then we saw rays. Such an incredible day!
We are heading Coral Bay, which doesn't have this name by chance, it is because here there is a big coral barrier and only snorkeling you see a lot of coral. It also has another particularity, there's a part without coral and this allows that giant sea animals go through, the manta rays. They are 4-5m long and they swim very close to the sand. We could snorkel there and we saw some of them, I felt lack of air when I was seeing them. I also dived there and they took me to an increadible place, the cleaning station. It's a place where lots of animals go for cleaning themselves, some with the coral or rocks, others with the aid of other fishes. Besides the wonderful coral and some turtles, reef sharks started appearing everywhere which caused me mixed feelings between the emotion of seeing them and the fear that they generate.
I met a dutch girl in the camping of Exmouth that went on two occasions to see the turtles birth unsuccessfully. She told me, "you need to be an the right place and on the right time to see it". On the following day we were there, at the right place and time, 5 mile beach during sunset. Suddenly, we saw a little turtle that was doing huge efforts to go out from a hole and go through the beach to the sea. Suddenly behind us, just born turtles started appearing in the sand, we gave them some distance not to disturb. Everytime more and more turtles were appearing, like an eruption of turtles. They started going towards the sea with all their power. It was such a magical moment! And the most incredible thing is that in 25 years they'll come back to this beach to lay the eggs and continue the magic.
I feel like in a safari, kangaroos crossing all the time, and want to stop the van all the time to see them. We also see emus, that are like ASTRUSSOS but with a different head, dingos, that are like wild dogs, etc.
We are going towards Karijini national park and when we've been driving for 40km we start to have problems with Nemo, all the lights went on and smoke started to appear, so we stopped, called to the insurance and they rescued us. The fan belt is broken and there are collateral effects, so at least it will take a week to repair it. We tried that the insurance provides an alternative but they are extremely incompetent. We start to look for alternatives for the 9 remaining days of the trip. We found a really cheap van and Falk wanted to buy one because he'll stay in Australia for 2 years, so we met the owner and on the next day we continued the trip to the national park with the van Crush (is the name of the turtle in Nemo).
The park has red rock that composes amazing canyons where you can find beautiful gorges to swim. One of the treks was passing by the spider path and until I was there I didn't understand the name. You had to walk with a hand a feet in each wall of the canyon, with the river underneath and it finished in a really beautiful natural pool. One of the nights we saw a python more than a meter long that was paralized when it saw us, they told us that it didn't have poison, and when we gave a bit of distance and silence, it continued its way.
We went a couple of days on the south of Perth, Margaret river, to go a bit to the beach before finishing the trip. The last night we had dinner together in Perth, it was weird going to a restaurant, dressed with casual clothes and well showered. I was the first one to leave, so they took me to the bus stop for going to the airport and we said goodbye. I've been so lucky, we've got along so well and we couldn't believe that the month is gone and the end of the trip has arrived. Next stop: Myanmar.
No comments:
Post a Comment