[ENGLISH FOLLOWS]
Crec que ja m'han picat suficientment els mosquits així que ha arribat el moment de sortir de la selva. A la zona d'Iquitos només es pot arribar en barco pel riu o en avió, així que agafo una barca i varios busos fins arribar a Chachapoyas, si, el nom té tela. Pel camí he fet amics; la Louise d'Alemania, l'Alicia de Madrid, el Harry i el Mateo d'Anglaterra i l'Andrea de l'Esquirol (al costat de Vic). Estem tots viatjant sols i són molt bona gent així que sense buscar-ho formem grupet i visitem la zona junts.
El primer dia anem al canyó de Huancas on vam fer una caminata per anar als miradors. El segon dia anem a Kuelap, unes ruines que sovint les comparen amb Machu Picchu, la veritat és que son impressionants i el millor de tot, és que no hi ha gairebé no hi ha gent. Per arribar allà, vam gairebé estrenar el primer telefèric de Perú que funciona desde fa dos mesos. Sembla que el govern peruà està invertint fort en aquesta zona perquè sigui un nou atractiu turístic, i té tots els números que sigui així. L'últim dia vam anar a la cascada de Gocta, no tenia gaires expectatives d'aquesta i vaig alucinar. És la tercera cascada més gran del món, són dos salts d'aigua que fan en total 771 metres de caiguda, només superada pel salt de l'angel a Venezuela i una que està a Tanzania. Vam fer una caminata de 8 hores per anar als dos salts i em vaig quedar enamorat del lloc, amb quina força queia l'aigua i el paisatge que l'envoltava, ah, i de nou estavem gairebé sols tota l'estona.
En aquest punt es separaven els nostres camins, així que jo vaig continuar amb l'Andrea cap a Tumbes, el lloc on havia viscut fa 6 anys. Vam arribar molt de nit i vam anar a menjar una hamburguesa a un lloc molt humil que hi anava sovint a la vora de la casa on vivia. La filla de la mestressa, va ficar els ulls com a plats quan em va veure i li diu a la seva mare "es Jordi". En aquell precís moment em vaig adonar que havien passat 6 anys ja que m'arrivaba a la cintura quan vaig marxar i ara era el doble d'alta.
L'endemà l'Andrea va marxar cap a l'Equador i jo vaig anar en busca del meu compadre, el Leo. Ell és el meu millor amic de Tumbes i em va fer "padrino de corte de pelo" de la seva filla Dayana. Al Perú tenen varis padrins, el que li tira l'aigua, el que paga el convit, el que li talla un metxo de cabells, etc. Un cop et fan padrí, passes a ser com de la familia i els pares de la fillola passen a ser el teu compadre i comadre. Feia dues setmanes que el Leo no em contestava al mòvil així que em vaig imaginar que li havia passat algo amb el mòvil. Vaig anar on tenia la paradeta al passeig i havien tret a tots els ambulants del passeig, en una ocasió ja m'havia dit que s'havia canviat de lloc. Vaig reconéixer al de seguretat de la casa de canvi de la vora, li vaig preguntar pel Leo i em va indicar on era la seva nova ubicació. Encara no havia posat la parada així que vaig anar a veure la familia que em llogaven l'habitació, van flipar al veure'm passar per la porta. Em van convidar a esmorzar, vam estar parlant molta estona i al tornar ja vaig trobar al Leo.
Per la tarda vam anar a buscar les motxilles i em vaig instalar a casa seva. S'han comprat una casa més gran que la que tenien abans ja que ara son familia nombrosa, han tingut un nen, el Gary, que ara té l'edat de la Dayana quan vaig marxar, algo menys de dos anys, i l'Adrián, un nen de 14 anys d'un antic matrimoni del Leo. Vaig estar tant bé a la seva casa, és un lloc molt humil però no els falta de res, s'estimen tots un munt, els nens son adorables, molt inteligents i amb personalitats molt diferents. Vaig tenir molt bona entesa amb els nens, l'Adrian volia que li expliqués tota l'estona sobre tots els animals que havia vist al viatge, amb la Dayana jugàvem a jocs de paraules i de matemàtiques i el Gary m'ensenyava tot, m'agafava de la mà i em senyalava les coses. M'han tornat a ensenyar que no es necessiten luxes per ser molt feliços.
Després d'haver visitat tots els amics i haver-me banyat a les precioses platges solitàries de la zona, me'n vaig cap a Lima. Allà m'acull la Juana, una molt bona amiga peruana amb la que ja hem compartit bons moment tant a Perú com a casa, fins i tot ha vingut a una festa familiar a Banat (la casa familiar que tenim a vora de la Seu). També quedem amb l'Ana, una altra amiga peruana amb la que vaig viatjar per Bolivia l'altra vegada i també ha vingut a Barcelona. Si es que al final, viatjar crea vincles molt intensos i et permet conéixer gent molt maca amb la que els camins futurs es tornaran a creuar si un vol.
Ja ha arribat el moment tant esperat, me'n vaig direcció al nord d'Argentina per trobar-me amb la Maria, la meva germana, i el Jordi (bula), el meu cunyat, per viatjar junts per Argentina.
[ENGLISH]
I think I got enough mosquito bites, so it's time to go out from the jungle. In the area of Iquitos, you only can reach there by boat through the river or by plane, so I took a boat and several buses until I reached Chachapoyas. I've made some friends on the way; Louise from Germany, Alicia from Madrid, Harry and Mateo from the UK and Andrea from Esquirol (next to Vic/Barcelona). We are all travelling alone and they are really nice people, so without willing it we all joined into a group and we visited the area together.
On the first day, we went to the Huancas canyon where we did a trekking to visit the view points. On the second day, we went to Kuelap, some ruins often compared to Machu Picchu, the truth is that they are really impressive and the best of it is that they are almost empty. To reach there, we almost were the first ones using the first cable car that has been working for only two months. It seems that the peruvian government is investing a lot in this area to become a new turistic attraction, and definately it will be. The last day, we went to the Gocta waterfall, I wasn't expecting so much about it and I really allucinated. Is the third longest waterfall in the world, they are two water falls which sum up 771 meters of fall, only beated by angel fall in Venezuela and another one in Tanzania. We did a trekking for 8 hours to go to both falls and I fell in love with the place, with the strength of the water falling and the landscape surounding it, ah, and again the fact that we were almost alone all the time.
At that point, our ways were spliting, so I continued with Andrea to Tumbes, the place I lived 6 years ago. We arrived really late at night so we went to eat a hamburguer to a really humble place that I used to go, just next to the place I was living. The daughter of the owner opened the eyes like an owl and said to her mother "is Jordi". On that precise moment, I realized that 6 years had passed because she was high as my waist when I left and now she was two times taller.
On the following day, Andrea left to Ecuador and I went to look for my "compadre", Leo. He is my best friend in Tumbes and he made me the best man of cutting the hair of his daughter Dayana. In Peru they have several best men, the one who throws the water, the one who pays the party, the one who cuts a bit of hair, etc. Once you are a best man, you become member of the family, and from that point the parents of the child are your "compadre" and "comadre". Leo didn't answer in the cell phone for the last two weeks, so I guessed something happened with the cell. I went where he used to have the mobile shop in the main promenade but they had taken out all the ambulants from that street, he explained me long time ago that he changed the place. I recognized the security man of the currency exchange place, I asked for Leo and he showed me his new location. He wasn't still there because it was really early morning, so I went to visit the family who was renting me a room. They were allucinating when they saw me entering through the door. They invited me for having breakfast, we were talking for a long time and when I came back, Leo was there already.
On the afternoon, we went to take the backpacks and I went to sleep to his house. They've bought a bigger house because now they are more members in the family. They've had a boy, Gary, who is a bit less that two years, the same age than Dayana when I left, and Adrian, a 14 years old boy of an old marriage of Leo. I was really happy at his house, is a really humble place but there's nothing missing there, they love each other so much, the children are adorable, really intelligent and with very different personalities. I got along so well with the children, Adrian wanted all the time that I explained about the different animals I had seen in the trip, with Dayana we were playing word and maths games and Gary was showing me all around, he was holding my hand and pointing to everything. They've taught me again that you don't need luxuries to be really happy in life.
After having visited all my friends, having swam in the pretty and solitary beaches of the area, I went towards Lima. There I was hosted by Juana, a really good peruvian friend with whom I've shared really good moments in Peru and at home, she has even been in a family festivity in Banat (the family house that we have next to la Seu). We also met Ana, another peruvian friend with whom I travelled in Bolivia last time and she's been in Barcelona. At the end, travelling create really intense links and it allows you knowing really nice people with whom the future paths will cross again if you want to.
The most hoped moment has arrived, I'm going to the north of Argentina to meet Maria, my sister, and Jordi (bula), my brother in law to travel together in Argentina.
Que emocionant lo d'haver tornat al poble on vas estar fa tants anys... i que al entrar al bar et reconeguessin i tot!
ReplyDeleteJa tinc ganes de llegir les aventures d'Argentina... així agafaré idees! :)
ReplyDeleteSi Nona, va ser com tornar a casa! Es curios com et fa sentir el tornar a un lloc plenament conegut i amb amics. Ja he publicat els dos posts d'Argentina aixi que ja pots agafar idees!
ReplyDelete