Nicaraone

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Tinc moltes esperances posades amb Nicaragua perquè conec poca gent que hi ha anat, així que no crec que sigui tant turístic i els que hi han anat o hi han viscut me n'han parlat molt bé. León és la primera ciutat que visitem, no té res a veure amb León d'Espanya, a part de tenir una catedral gran, però també té el seu encant.

Comencem a veure moltes referències revolucionàries que ens recorden a Cuba i a Mèxic, així que comencem a indagar fins a arribar al museu de la revolució. Aquí ens espera un excombatent de la revolució Nicaragüense que ens fa una visita increïble pel museu, ens explica amb una emoció brutal cada quadre, cada mural, cada foto que hi ha al museu. Acabem la visita al teulat del museu, on hi havien unes vistes genials de la catedral i dels volcans que envolten la ciutat. La vista era molt maca, encara que l'hauria disfrutat més si no pensés que en qualsevol moment es podia trencar el sostre tipus uralita sobre el que caminàvem.

És setmana santa i aquí també es viu moltíssim, de fet comencen a fer processons un mes abans de setmana santa i es veuen pel terra dibuixos cristians fets amb serrin de colors. Avui es fa la processó de San Benito, un sant que és negre, així que ens vam acostar a l'església de San Benito per veure l'ambient. Tothom posava veles negres per fer promeses al sant i demanar miracles. I si havies fet una promesa l'any anterior, havies de vestir de blanc a la processó o fer algun oferiment a San Benito a canvi. Els oferiments anaven des d'anar de genolls durant la processor a escombrar l'església o oferir "chicha de maiz", una beguda de blat de moro. Així que ens vam acostar amb un got de plàstic a una senyora que tenia un barril enorme a la seva vora, i li vam dir "por San Benito" i ens va emplenar el got de chicha, aquesta era la seva manera de tornar el que havia demanat l'any anterior.

 

Continuem cap a Granada, una ciutat molt bonica i on continuen les processons. Avui anirem a veure les portes de l'infern, això és el que es creu del cràter del volcà Masaya, un volcà actiu on anem en furgoneta fins al cràter a veure com la lava, amb un color tant intens que es fa indescriptible, fa bombolles. El dia següent anem caminant fins a la Laguna d'Apoyo per una entrada que no es gens turística, la caminata és llarga però val molt la pena passar per les comunitats locals i només estar amb gent local al llac. Aquí a Nicaragua tenim una guia a la distància, l'Elena, una amiga del germà del Luis que ha viscut quatre anys aquí i ens dona recomanacions boníssimes.

 

Ens dirigim cap a la platja, desde Belice que no hi hem anat així que ja hi han ganes! Anem a Playa Gigante, un poblet de pescadors amb pocs turistes, només algun surfista, i unes platges verges del Pacífic. Ens allotgem a la cima d'un turó amb unes vistes al mar espectaculars, sobretot al final del dia on el sol es pon pel mar. Cada dia ens aventurem a explorar la zona fent el nostre camí de ronda (camí que va de platja en platja pel litoral català). Passem per platges i cales cada qual més maca. Només hi ha un problema, aquí no ha arribat la llei de costes, tot i que la majoria de platges són verges i encara no s'ha construit gaire, els terrenys de la vora són privats i a vegades prohibeixen l'accès pel seu terreny, per tant només et queda anar per les roques de vora el mar. El primer dia, l'anada va ser molt espectacular, de roca en roca, de platja en platja, i veient tot tipus d'animalons, crancs, ermitans, una espècie de paramecis, ocells, monos, etc. A la tornada, la marea va pujar i vam tenir alguns obstacles per passar per les roques, en algun moment ens vam posar ben xops i hi va haver un punt que haguès sigut bastant perillòs passar per allà, així que vam fer mitja volta a l'última platja, vam pujar una duna i vam anar pels terrenys privats fins a la següent platja.

 

La següent parada és la illa d'Ometepe, una illa amb dos volcans al mig del llac de Nicaragua. Aquí el temps sembla que es para, tot és molt autèntic i preciós. Et creues tota l'estona amb vaques, cavalls, porcs, pollastres, gossos, granotes gegants i, de tant en tant, monos. Ens allotgem a Mèrida, una part poc turística de l'illa, a un lloc senzill però que està davant del llac i té vistes als volcans que és l'important. Anem amb bici, pugem al volcà Maderas, ens banyem al llac, veiem la posta de sol cada dia i conèixem a gent molt maja. Ens dirigim al carib, encara tindré Nicaragua per uns dies, però ja ha superat les expectatives de llarg. 

 

[ENGLISH]
I've got many expectations in Nicaragua because I only know a few people who has been there, so I don't think it will be that turistic, and the ones who have been there or have lived there have told me it's so beautiful. Leon is the first city that we visit, it's totally different than Leon in Spain, besides having a big cathedral, but it's also charming.

We start seeing many revolutionary references that remember us to Cuba and Mexico, so we begin investigating until we arrive in the museum of the revolution. Here an exfighter of the Nicaraguan revolution is waiting for us and did us an incredible visit in the museum. He was explaining with a huge emotion each canvas, mural, photo ofthe museum. We finished the visit in the roof of the museum, where there were amazing sights of the cathedral and the volcanos surounding the city. The sights were so beautiful, although I would have enjoyied more if I wouldn't be thinking that at any moment the uralita roof that was holding us could break.

It's Easter and here the people are also so passionate about it. In fact, they start making processions one month before Easter and you can see cristian drawings on the floor made out of coloured sawdust. Today is the procession of San Benito, a black saint, so we went to the church of San Benito to see what's going on. Everybody was lighting black candles to make promises to the saint and ask for miracles. If you made a promise the year before, you had to dress in white in the procession or make some kind of offering to San Benito in return. The offerings could be from going on your knees during the procession to sweep the church or offering "chicha de maiz", a drink made out of corn. So we went with a plastic glass to a woman next to a huge barrel, and we said "for San Benito" and she filled up the glasses of chicha. This was her way to give back what she ask for the year before.

We arrive in Granada, a really nice city where the processions continue. Today, we are going to the gates of hell, this is what the people believed of the Masaya volcano, an active volcano where we went by van to the crater to see how the lava, with such an intense color that makes it indescriptible, makes bubbles. The following day, we went walking to Laguna Apoyo through an entrance that is not touristic at all. The way is long but it's worthy passing by the local communities and being only with local people in the lake. Here in Nicaragua, we have a guide in the distance, Elena, a friend of Luis' brother who has been living here for four years and is giving us really good recommendations.

We are heading to the beach, from Belize we haven't been there so we are willing to go! We go to Playa Gigante, a fishermen village with only a few surfers, and virgin beaches of the Pacific. We are hosted in the top of a hill with wonderful views to the sea, even more at the end of the day when the sun sets in the sea. Everyday we take the adventure of exploring the area doing our "camí de ronda" (path that goes from beach to beach in the catalan coast). We pass by beaches, each one more beautiful than the last one. There's only a problem, here hasn't arrived the law of the coasts. Even most of the beaches are virgin and there aren't many constructions, the properties next to the beaches are privat and sometimes they forbid accessing them trough their property, so the only option is going through the rocks next to the sea. On the first day, going was so gorgeous, from rock to rock, beach to beach, and seeing all kind of animals; crabs, hermits, a kind of paramecium, birds, monkeys, etc. On the way back, the tight went up and we had some obstacles to go through the rocks, we got wet and at some point it would have been dangerous continuing the way, so we turned back to the last beach, we went up a dune and we went through the private terrains until the next beach.

The next stop is Ometepe island, an island in the middle of the lake of Nicaragua with two volcanoes. Here, the time seems to stop, everything is really authentic and pretty. You are crossing all the time cows, horses, porks, chickens, dogs, big frogs and, from time to time, monkeys. We are hosted in Merida, a part of the island that is not so turistic, in a simple place but in front of the lake with views to the volcanoes, which is the important thing. We go biking, climb up the Maderas volcano, swim in the lake, see the sun set everyday and meet nice people. We are heading to the caribbean, so I'll still have Nicaragua for some days, but it has already highly exceeded the expectations.