Nord d'Argentina / North of Argentina

[ENGLISH FOLLOWS]
Tenia tres dies per arribar de Perú al nord d'Argentina a trobar-me amb la meva germana Maria i el meu cunyat Jordi, així que podia anar amb la calma. Vaig creuar de Perú a Chile i aquí arriba la primera sorpresa, em diuen que el pas pel desert d'Atacama al nord d'Argentina està tallat per la neu, així que la millor opció era donar la volta per Bolivia. Aquesta ruta ja l'havia fet fa 6 anys i la recordava preciosa pero molt llarga, no tenia alternativa si volia arribar a temps així que agafo un bus nocturn cap a Bolivia. Com que el bus no sortia fins la nit, vaig anar a donar una volta per la platja d'Arica i vaig conéixer una parella xilena super simpàtica, em van convidar a cerveses a la platja i després a sopar a casa seva. Ja m'hagués quedat a passar la nit perquè era l'any nou Aimara (una ètnia com els quechua).

Perfí arribo a Salta, porto 3 dies de viatge desde Lima i ja no puc més. La recompensa arriba tant bon punt baixo del bus, allà m'esperaven desde feia estona la Maria i el Jordi! Una abraçada gegant i a l'instant se'm passa el malestar dels tres dies de bus per arribar. Em fa moltíssima ilusió que compartim una part del viatge! De fet, volien venir al Gener a Cuba però la Maria es va fer molt mal quan va caure corrent i encara dura la recuperació.

Abans de venir la familia em va preguntar, què necessites? Què et fa falta? Hi vaig estar pensant i la veritat és que res, jo mateix em vaig sorprendre. És increible pensar que tot el que he necessitat durant sis mesos ho puc portar a les espatlles en una motxilla gran i una petita. Així que els hi vaig demanar el que més trobo a faltar de menjar; bon formatge, pernil i embotits. En tota llatinoamèrica no he trobat bon formatge i no serà perquè no tenen la matèria prima, però el formatge d'aquí és tipus fresc i res de manxego, blau, sec, etc. I no parlem del pernil o els embotits, en fi, com estic disfrutant amb aquest regal!

Un cop visitat Salta, decidim llogar un cotxe per recórrer el nord. Anem direcció nord passant per la Quebrada de Humahuaca, tot un espectacle de carretera, fins a la montanya de 14 colors, sembla que algú s'hagi dedicat a pintar capes de diferents colors a un conjunt de montanyes, és molt espectacular i el mirador està a 4300 metres. El dia següent anem a Salinas grandes, és com el Salar d'Uyuni en petita escala, un desert de sal on extreuen sal en petites piscines i es poden fer fotos molt xules.

Un altre dia anem cap a Cachi, un poblet a 3 hores de Salta. Pel camí ens parem cada dos per tres, ara un mirador, ara una montanya nevada, ara un grup de llames. De sobte, ens traslladem al far west entrant a un parc nacional on està ple dels típics cactus però de fons es veuen montanyes nevades. No m'imaginava que el més maco ens esperava baixant de Cachi a Cafayate per una camí de terra, allà creuem la Quebrada de las Flechas, unes montanyes rocoses que fan unes formes espectaculars degut a l'erosió de l'aigua i del vent.

Cafayate és conegut per produir bon vi i el vi a més altura de Argentina, així que aprofitem per fer una visita i una cata de vins a una de les bodegues locals. De tornada a Salta també vam fer unes quantes parades a veure formacions rocoses curioses i la garganta del diablo, una formació semicircular considerada la porta a l'inframón per una de les ètnies locals. Ha arribat el moment de canviar de zona, així que agafem un bus nocturn cap a Córdoba.

Córdoba és una gran ciutat amb molta vida. Els carrers, places i parcs són plens de gent, hi han mercats d'artesanies i vam topar amb una milonga de tango al carrer, era maquíssim veure un munt de parelles ballant tango tant bé. De moment tots els argentins que hem trobat han estat molt amables amb nosaltres, preguntant-nos si necessitem ajuda i aconsellant-nos amb tot perquè ens sentim a gust. Un exemple és quan vam anar al parlament de Córdoba a preguntar si es podia visitar, la noia de la recepció ens diu que l'home que fa les visites no hi és. De sobte ens diu que ens esperem un moment i després ens diu que la seguim, ella mateixa es disposava a ensenyar-nos el parlament. Entrava a moltes sales; la biblioteca, l'arxiu, la sala parlamentària i la gent ens explicava que feien a cada lloc.

Al voltant de Córdoba hem visitat el que jo anomenaria com pobles peculiars. Un dia vam anar a Cumbrecita i a Villa Gral. Belgrano. Són dos pobles que semblen més dels alps que d'Argentina. Aquí, es va produir una mallorcanització; pots veure cartells en alemà, productes, cervesa i construccions alemanes, fins i tot tenen un Oktoberfest.

La Maria i el Jordi volen cap a Calafate, una part de la Patagonia on hi ha el Perito Moreno, i ens retrobem a Buenos Aires tres dies més tard. Jo no hi vaig perquè els vols eren cars i, donat que ara és hivern aquí i m'han dit que no es pot fer moltes excursions ni acampar a la Patagonia, he decidit que ho deixo per un altre viatge quan sigui estiu allà. Mentrestant he anat a visitar un altre poble peculiar, Capilla del Monte. Aquest és conegut per ser un poble amb unes energies especials des d'on s'ha vist vida extraterrestre. A tot el poble hi han dibuixos d'extraterrestres, estàtues d'ovnis i llocs relacionats amb temes espirituals; tarot, reiki, meditació, etc. A la vora hi ha el cerro Uritorco, una montanya d'uns 2000 metres d'altura que era considerat un lloc sagrat per les poblacions indígenes d'allà, així que vaig decidir fer el cim. Al cim m'esperaven uns condors impressionants que volaven en cercle aprofitant les corrents d'aire calent. S'hi estava molt a gust al cim, així que em vaig quedar molta estona, fins que els pocs turistes que havien pujat la montanya ja no hi eren. Llavors s'estava totalment en silenci i els condors volaven tant baix per sobre el meu cap que fins i tot es podia sentir com tallaven l'aire.

Aquí els busos són caríssims i gairebé no hi han trens, però vaig recordar que uns argentins que vaig conèixer a Perú, em van dir que de Cordoba a Buenos Aires hi havia tren dos cops per setmana, que eren molt barats, però que s'havia de reservar amb temps perquè volaven. Vaig aconseguir un dels bitllets de tren per anar cap a Buenos Aires per trobar-me de nou amb la Maria i el Jordi.

[ENGLISH]
I had three days to reach from Peru to the north of Argentina in order to meet my sister Maria and my brother in law Jordi, so I could go with the calm. I crossed from Peru to Chile and here the surprise arrives, they informed me that the path through the Atacama desert to the north of Argentina was closed due to the snow, so the best option was going through Bolivia. I already did this way six years ago and I remember it was so beautiful but long, I didn't have other alternatives if I wanted to arrive on time so I took I night bus to Bolivia. Due to the fact that the bus was not leaving until the night, I went to walk in the beach of Arica and I met a really nice chilean couple, they invited me to take beers in the beach and afterwards to have dinner at their home. I would have partied with them at night because it was the Aimara's new year eve (an ethnics like the quechua).

Finally I reached Salta, I've been three days travelling from Lima and I'm exhausted. The reward comes as soon as I go out of the bus, there Maria and Jordi were waiting for me for a long time! A big hug and instantly I forgot the three uncomfortable days in the bus. I'm so excited for sharing a part of the trip! In fact, they wanted to come on January in Cuba, but Maria hurted herself a lot when she fell down running and she's still in rehab.

Before they came, my family asked me, what do you need? what do you miss? I was thinking about it and the truth is that I don't need anything, I was surprised. It's incredible thinking that I can carry everything I've needed during six in a big and a small backpack. So I told them the food I miss the most; good cheese, spanish ham and sausages. I haven't found good cheese in all latinamerica, although they have the milk the cheese they do is mostly fresh and there's no "manchego", blue, aged, etc. And let's not talk about the spanish ham or the sausages, well, I'm enjoying a lot with the present!

Once we visited Salta, we decided renting a car to visit the north. We go towards the north passing by the "Quebrada de Humahuaca", a beautiful road until the 14 colours mountain, which seems that someone has painted different color layers, it's really spectacular and the viewpoint is at 4300 meters. On the following day, we went to Salinas Grandes, is like Salar de Uyuni in small scale, a salt desert where they extract salt in small pools and you can do really nice photos.

Another day we went to Cachi, a town 3 hours away from Salta. On the way we stopped every now and then; in a viewpoint, a snowed mountain, a group of lamas, etc. Suddenly, we were transported into the far west, entering a national park full of the typical cactus but with snowed mountains of the background. I couldn't imagine that the most beautiful part was waiting for us on the way down from Cachi to Cafayate on the dusty road 40. There we passed by the "Quebrada de las Flechas", rocky mountains that make spectacular shapes due to the water and wind erosion.

Cafayate is well known for producing good wine, and the highest wine in Argentina, so we took the advantage of visiting a local winery and doing a wine tasting. On the way back to Salta, we also stopped many times to see curious rocky formations and the devil's throught, a semicircular formation considered the gate to the underworld for some local ethnics. It's time to change the area, so we took a night bus to Cordoba.

Cordoba is a big lively city. The streets, squares and parks are full of people, there are artisanal markets and we bumped into a milonga tango in the streed, it was amazing seeing many couples dancing tango so well. Currently, all the argentinians we met have been so kind with us, asking if we need help and giving recommendations to make us feel well. An example is when we were in the Cordoba's parliament to ask if we could visit it, the woman of the reception told us that the man who is doing the visits was not there. Suddenly she told us to wait for a moment and after that we should follow her, she was going to show us the parliament. She was entering in many rooms, library, archives, parliament room and everyone working there were explaining what they were doing.

In the suroundings of Cordoba we've visited what I would call as peculiar towns. One day we went to Cumbrecita and Villa Gral. Belgrano. These are two towns that seem more from the alps than from Argentina. It occured like a part of Mallorca; you can see german signs, products, beer and constructions, they even have an Oktoberfest.

Maria and Jordi flew to Calafate, a part of Patagonia where there's the Perito Moreno, and we will meet again in Buenos Aires three days later. I didn't go because the flights were expensive and, due to the fact that now is winter here you can't do most of the excursions or camping in the Patagonia, so I decided leaving it for another trip. Meanwhile, I visited another peculiar town, Capilla del Monte. This is known to be a town with special energies where some UFOs have been observed. In all the town there are aliens' drawings, UFOs' statues and places spiritually related; tarot, reiki, meditation, etc. Next to it, there's the Uritorco mountain, a 2000m summit considered a sacred place for the indigenous there, so I decided to climb it. On the top, some impressive condors were flying in circles taking advantage of the thermoclines. I was feeling so well in the top, so I stayed there for a long time, until the few tourists that have climbed the mountain disappeared. Then, it was totally in silence and the condors where flying so low over my head that I could hear how they were cutting the wind.

Here the buses are really expensive and there's almost no trains, but I remembered that some argentinians I met in Peru told me that there's a train two times a week from Cordoba to Buenos Aires, which is really cheap, but you had to book well in advance. I got a train ticket and I went to Buenos Aires to meet Maria i Jordi.