Mexico - De les ciutats a la muntanya - From the cities to the mountain

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Ens dirigim a Aguascalientes, tothom ens pregunta perquè hi anem si no és un lloc turístic, el motiu és la Daniela, una amiga Mexicana que viu allà. I no ens va decepcionar gens, la familia de la Daniela ens va rebre amb els braços oberts, fent-nos sentir com a casa. Vam visitar la ciutat, el pantà del cristo roto, un munt de museus, vam beure bona cervesa perquè la familia de la Daniela tenen botigues de licors, vins i cerveses i, fins i tot, vam anar a la universitat per veure uns projectes dels alumnes d'arquitectura de la Daniela.

Em va resultar molt curiós el museu de la mort, ja que el concepte de la mort és ben diferent al de la meva societat al no veure's amb tristesa per la persona que se'n va, sino tot el contrari, es fan grans festes el dia dels morts per recordar els avantpassats. Hi ha una icona molt representativa de tot això, la calavera Catrina, representa una calavera d'una mercadera que ven cigrons, vestida com la burgesia europea d'aquell temps. Aquesta calavera la va crear Posada en una de les seves xilografies per reivindicar les diferències socials del moment de forma satírica. Per poder fer còpies dels dibuixos s'utilitzaven les xilografies, gravats en metall que se'ls impregnava amb tinta. De casualitat, vam poder unir-nos a un taller de gravats per aprendre com fer-ho de primera mà.

Es feia difícil abandonar la ciutat degut a la gran amabilitat dels hidrocàlids, fins i tot ens van donar un munt de contactes per diferents llocs de Mèxic. Així que vam preparar un dinar d'agraïment per la familia de la Daniela; salmorejo, pa amb tomàquet i truita de patates. Ells al moment de marxar ens van regalar una apolla de tequila bo per remullar les penes de la marxa.

Una altra cosa que m'encanta de Mèxic és el menjar. Pots menjar a qualsevol hora, que et venen de gust uns tacos a les 2 de la nit? Cap problema, tindràs un lloc de tacos boníssim obert. A qualsevol lloc; mercats, restaurants, parades al carrer, a la carretera, venedors ambulants... Hi ha moltíssima varietat, cada regió té les seves especialitats i ho pots acompanyar amb sucs de fruites boníssims.
Això si, gairebé tot el menjar és picant, i m'encanta! Sempre et porten salses de diferents pebrots picants, cada qual més infernal, fins i tot tenen una escala de mesura del picant. Algun dia ja m'he enchilat, que és el terme per expressar la borratxera de picant, et bull la boca i la mantens oberta abanicant-la amb la mà, com si així poguessis apagar el foc, encara que la sensació és que surten flames en comptes de respiració. Hi han trucs per aturar-ho, com posar-te sal sota la llengua o prendre algo dolç. I això no és tot, pots patir la venjança de Moctezuma, com diuen aquí, que consisteix en treure foc pel tercer ull quan vas al lavabo. Tot plegat ben divertit!

Després d'Aguascalientes hem visitat Guanajuato, San Miguel de Allende i Queretaro, tres ciutats arquitectònicament precioses i amb molta vida. Ha arribat un moment de saturació de ciutats així que hem decidit fer una escapada a la naturalesa abans de ciutat de Mèxic, el nevado de Toluca.

Això és precisament el que necessitava, ho he tingut claríssim al respirar l'aire de muntanya i veure'm envoltat de boscos. Un camion ens ha deixat a l'encreuament amb el parc natural i ens hem posat a caminar fins a l'entrada. Quan portàvem una bona estona caminant s'ha parat una furgoneta amb uns "chilangos" (gent de ciutat de Mèxic) molt majos que ens han portat fins a l'entrada. Allà ens han obert el refugi, ens han encès un bon foc i hem pogut passar una bona nit comparting cerveses i tequila amb dos altres mexicans.

Ens hem llevat ben d'hora per pujar fins al nevado de Toluca, un volcà inactiu a 4680m que té un cràter gegant amb dos llacs, el del sol i el de la lluna. La pujada s'ha fet una mica dura per l'alçada i les fortes ràfagues de vent al cim del cràter, però el meravellós paisatge mereixia l'esforç. Ens hi trobem tant bé que hem decidit quedar-nos una nit més abans d'endinsar-nos a la mega urbe de ciutat de Mèxic.

[ENGLISH]
We are heading to Aguascalientes. Everybody is asking us why are we going there if it's not a turistic place, the reason is Daniela, a mexican friend who is living there. And we've not been disappointed at all, Daniela's family has received us with the open arms, making us feel like home. We visited the city, the dam with a broken christ and lots of museums, we drank good beer because Daniela's family has liqueur, wine and beer shops and, even though, we went to the university in order to see the projects of Daniela's architecture students.

The museum of the death was so curious, because the meaning of death is totally different than in my society, not feeling sad for the person who passed away, the other way around, they make big celebrations the day of the death. With the spanish conquere, all those traditions merged with cristianism, but they are still really present in currently. There's a really representative icon of all that, the Catrina squll. It represents a cheak peas seller dressed as european burguesy of that time. This squll was created by Posada in one of his xylographies to reivindicate the social differences of that moment in a satiric mode. In order to make copies of the xylographies, they used metal engravings and ink. By chance, we could join one of the engraving workshops to learn it ourselves.

It was difficult leaving the city due to the huge amability of the "hidrocálidos", they even gave us many contacts in different places of Mexico. Therefore, we prepared a thankful lunch for Daniela's family; salmorejo, bread with tomato and spanish omelette. When we were leaving, they gave us a bottle of good tequila to flood the sadness of the leaving.

Another thing that I love of Mexico is the food. You can eat at anytime. Do you want tacos at 2 at night? No problem, you will have a really good tacos place opened. You can eat anywhere; markets, restaurants, street food, road food,... There's plenty of choices, each region has its own specialities and you can eat it with delicious fruit juices.
Only one consideration, almost all the food is spicy, and I love it! They always bring you different sauces of spicy peppers, each one of them more infernal. They even have a scale to measure the spicy. More than one day I've already "enchilado", is the word to express getting drunk of spicy, the mouth is boiling and you keep it opened with your hand like a fan, like if you would like to extinguish the fire, although the feeling is that flames come out instead of breath. There's some tricks to stop it, like putting salt under the tongue or take something sweet. But that's not all, you can suffer the revenge of Moctezuma, like they say here, which consists in extracting fire from the third eye when you go to the toilet. Everything really funny!

After Aguascalientes, we've visited Guanajuato, San Miguel de Allende and Queretaro, three really lively and beautiful cities. We are a bit overwelmed of cities, so we've decided to scape to the nature before Mexico city, going to the nevado de Toluca.

That was exactly what I needed, I've clearly realized it when I've breathed the air of the mountain and I've seen myself surounded by forest. A but has let us at the crossing with the natural park and we've started walking until the entrance. When we've been walking for a long time, a van of really nice "chilangos" (people from Mexico city) has taken us until the entrance. There they have opened the shelter for us, turned on a big fire and we could spend a good night there sharing beers and tequila with two other mexicans. 

We have waken up really early to reach the nevado de Toluca, an inactive volcano at 4680m that has a giant crater with two lagoons, the lagoon of the sun and the moon. The hike has been a bit hard due to the heigh and the string wind in the peak of the crater, but the wonderful landscape deserved the effort. We are so pleased that we have decided staying one more night before deep diving to the huge Mexico city.

Norte de Mexico

[ENGLISH FOLLOWS]
Els "gachupines" (així és com ens va anomenar el taxista) aterrem a Monterrey, la tercera ciutat més gran de Mèxic, ubicada al nord-est, plena de museus i envoltada de muntanyes impressionants. Aquí ens han allotjat el Toño i la Perla, una jove parella mexicana, que hem contactat a travès de couchsurfing. Couchsurfing és una xarxa social per tal que t'allotgin o que puguis quedar amb gent allà on viatgis. La idea és que comparteixis moments amb algú local i que sigui una experiència per abdues parts. És totalment gratuït i funciona amb recomanacions.

Hem tingut molta sort perquè ens han tractat super bé, ens han donat les claus de casa seva, ens han portat a visitar la ciutat, hem jugat al jocs de rol a casa d'un amic seu, ens han portat a menjar fora i, fins i tot, el diumenge vam anar d'excursió a Allende, un poble a les afores de Monterrey d'on és la Perla. Allà vam conèixer la seva familia, que fan la venda ambulant i tenen una botiga molt concorreguda on venen fruita, mel (ja que el pare és apicultor) i tot tipus de processats del blat de moro, com el pastís de "elote" (maiz cocido). També preparaven l'elote com una piruleta i t'hi posaven salses i, per suposat, picant.

El primer dia tenia molt xoc cultural. Em sobresaturava veure els milions de botigues pel carrer repletes fins dalt de productes, supermercats o centres comercials amb estanteries plenes de menjar i un munt de marques per cada producte, edificis alts, anuncis gegants per tot arreu i moltíssim tràfic. No podia parar de comparar amb Cuba on tot això és totalment oposat; prestatges de les botigues mig buits, poques botigues, autopistes buits i anuncis nomes relacionats amb el govern o els beneficis del comunisme.

Ràpidament m'acostumo als beneficis d'un país capitalista, com tenir internet, poder comprar el que et vingui de gust quan et vingui de gust o rebre un servei eficient, però veig les coses amb una mirada diferent, i te n'adones de les poques coses que realment considerem necessàries i el munt d'elles que no em fan falta.

El comiat va ser difícil però vam continuar el viatge cap a San Luis Potosi, una ciutat repleta d'esglèsies, que obté el nom Potosí perquè aprop té mines com el poble de Potosí a Bolivia, un poble que vaig visitar quan estava a Perú, amb unes mines d'on s'havia extret molta plata. D'aquí ve l'expressió vals més que un Potosí.

3 camiones (autobusos) i un tunel de 2km tipus miner i molt estret ens van transportar a un altre món, Real de Catorce. Un poble a gairebé 2800m d'alçada on l'aïllament la tranquilitat et fa reduir la marxa. Ens vam allotjar a casa d'una cantant de pare mexicà i mare danesa, que als 28 anys va decidir marxar de Copenhaguen per viure a Real de Catorce. El lloc compta amb molt misticisme, espiritualitat i pobles fantasma. Els pobles s'havien format on hi havien mines però quan s'esgotava el material de la mina, abandonaven el poble.

Vam fer varies excursions i una ruta a cavall fins al desert, on vam acampar per passar la nit. No és un desert amb dunes com el que ens ve al cap, sino que esta ple de cactus i terra.

Havia arribat l'hora de tornar a la realitat, així que vam anar cap a la Huasteca Potosina a trobar-nos amb el Jason, un amic meu de Santa Margarida i els Monjos que viu a ciutat de Mèxic, i amb dos amics seus. La Huasteca és una zona molt maca, montanyosa amb vegetació tropical. Per tornar a la realitat paulatinament, vam visitar els jardins de Edward James, uns jardins subrealistes al mig de la selva que estan a sense acabar, amb escales que no porten enlloc, columnes sense sentit, escultures, terres dividits i cascades.

A la posta de sol vam anar a visitar el sótano de las golondrinas, un forat enorme que és la casa de millons d'orenetes. Així que a l'hora que es va pondre el sol va començar l'espectacle. Ramats d'orenetes ens sobrevolaven a gran velocitat i fent xiscles, llavors es deixaven caure en picat dins del forat i desapareixien fins a l'alba.

 
Mèxic m'està tractant molt bé, m'hi trobo super a gust i "es bien padre". Estic allargant cada parada i m'adono que el país dóna molt de si. També m'he adonat que és enorme encara que al mapa es veigui petit, aquí ens diuen que Espanya és més petit que l'estat de Chihuahua, al nord de Mèxic. Però precisament és un dels motius pels quals volia viatjar un any, per deixar-me contagiar de la gent, els llocs, les tradicions, i no haver de còrrer per veure-ho tot. Que també és una cosa que m'he tret del cap, no necessito veure-ho tot, prefereixo saltar-me països a no donar-los el temps suficient a que m'obrin els ulls a nous aprenentatges.

[ENGLISH]
We, the "gachupines" (this is how the taxi driver called us) land in Monterrey, the third biggest city of Mexico, located in the north-east, full of museums and surounded by amazing mountains. Here, Toño and Perla have hosted us, a young mexican couple, through couchsurfing. Couchsurfing is a social network to get hosted or meet people wherever you travel. The idea is to share moments with locals and have an experience for both sides. It is totally free and works with recommendations.

We've been so lucky because they've treated us really well. They've given us their home's keys, showed us the city, taken us to play role games to their friend's home, taken us to eat outside and, even though, on Sunday we went on an excursion to Allende, Perla's home town. There, we met her family who is peddling and have a popular show where they sell fruit, honey (her father is beekeeper) and all kind of processed corn, like the "pastel de elote" (corn cake). Also, they were preparing the elote like a lollipop with sauces and, of cource, spicy.

The first day I had a huge cultural shock. I was overwelmed by the tons of street shops full of products, supermarkets or malls with the shelves full of food and plenty of brands to choose for each product, high buildings, giant advertisements everywhere and huge traffic. I couldn't stop comparing with Cuba where all these it the other way around; almost empty shelves in the shops, empty freeways and advertisements only related with the government or the advantages of the comunism.

I've quickly got used to the advanges of a capitalist country, like having internet, being able to buy whatever you want whenever or receiving an efficient service. But I see the things from a different angle, and I realize of the few really important things that we consider necessary and the tons of them that I don't need.

The farewall was hard but we continued the trip to San Luis Potosi, a city full of churches, which has the name Potosí due to the mining zone that is nearby, like the town of Potosi in Bolivia, which I visited when I was in Peru, with mines where they extracted tons of silver. From this town comes the spanish expression, vales más que un Potosí (you are worthier than a Potosi).

3 camiones (buses) and a 2km tunnel, mining style and really narrow, transported us to another world, Real de Catorce. A town almost at 2800m high, where the isolation and the quietness makes you go slower. We were hosted in the home of a singer with mexican father and danish mother, who at the age of 28 years old decided leaving Copenhaguen to live in Real de Catorce. The place has a lot of misticism, spirituality and ghost towns. The towns were formed where the mines were placed but when the material was depleted, the towns were abandoned.

We did several excursions and a horse riding to the desert, where we camped to spend the night there. It's not a dune desert like you have in mind, it's a desert full of cactus and ground.

It was the time to go back to reality, so we went to Huasteca Potosina to meet Jason, a friend of mine from Santa Margarida i els Monjos who lives in Mexico city, and two friends of him. Huasteca is a really beautiful area with mountains and tropical vegetation. In order to go back to reality smoothly, we visited the Edward James gardens, surrealist gardens in the middle of the jungle that weren't finished, with stairs that doesn't take you anywhere, nonsense columns, scultures, divided floors and waterfalls.

At the sunset, we visited the "sótano de las golondrinas", a huge hole that is the home of milions of swallows. Therefore, at the sunset time, the show started. Groups of swallows were flying above us at high speed and screaming, then they where falling down really fast inside the hole and they were disappearing until the sun rises.

Mexico is treating me really well, I feel super well here and it is "bien padre". I'm making every stop longer than expected and I realize than the country has a lot to offer me. I've also realized that it is huge, besides in the map it seems small. Here they compare that Spain is smaller than the state of Chihuahua, at the north of Mexico. But, that's exactly one of the reasons for which I wanted to travel one year, in order to let me catch from the people, places, traditions, and not having to rush to see everything. That's also one thing that I've taken out from my head, I don't need to see everything, I prefer skipping countries to not leaving them time enough to let them open my eyes to new learnings.

Cuba: Bayamo - Santo Domingo - Baracoa

[ENGLISH FOLLOWS]
M'embarco cap el sudest de l'illa amb el Luis. La primera parada, Bayamo, una petita ciutat molt tranquila. Ens va passar una cosa curiosa quan vam sopar a una hamburgueseria de l'estat on, de cop, un senyor ens diu si es pot asseure amb nosaltres. Un cop assentat, ens explica que només pot comprar dues hamburgueses per persona però ell volia comprar-ne per tota la familia, així que anava canviant de taula per anar recollint totes les hamburgueses. Una senyora gran va fer la mateixa pràctica poc després.

Aquest exemple no és un cas aïllat, doncs ens hem trobat moltes situacions on la gent busca alternatives per tal d'esquivar una regla. Hem descobert la metàfora de l'olla a pressió, utilitzada al món de l'art cuba. Compara Cuba amb una olla a pressió i descriu petites coses que ajuden a evacuar la pressió d'aquesta olla, com la possibilitat de connectar-se a wifi a les places (fins fa poc gairebé no et podies connectar enlloc), vendre cases, comprar smartphones, fer negocis o aconseguir diners allotjant turistes en cases particulars.

                                                           

Voliem pujar al pico Turquino però estava "tancat" per coses naturals que no vam arribar a entendre, així que vam agafar un camion com els locals cap a Santiago i d'allà un autobus nocturn a Baracoa.

Baracoa és una petita població molt autèntica, totalment a l'est de l'illa. Aquesta població va estar molt afectada l'Octubre passat per un huracà que va devastar la zona, destrossant les collites, arbres i moltes cases. Afortunadament, no va morir ningú i ràpidament la població es va posar mans a l'obra a reconstruir el que el desastre s'havia emportat per davant. L'huracà no s'ha emportat ni l'essencia d'aquí ni l'amabilitat de la gent, així que hi hem estat molt a gust. També, hem conegut gent molt maca aquí, amb els que hem compartit bons moments.

A Baracoa ens ha allotjat una familia encantadora. Com agraiment, vam decidir cuinar-los una truita de patates per l'ultim sopar. No ens podiem imaginar com de complicat era aconseguir tot el que necessitavem per cuinar-la. Va sorgir una reflexió interessant; a casa nostra decideixes el que vols menjar i vas a buscar el que necessites per cuinar-ho, aqui mires el que tens i decideixes què pots cuinar. Van estar tant contents que al dia següent com esmorzar de despedida ens van cuinar ells una truita de patates amb el que havien après.

Estem a l'aeroport i volem cap a Monterrey a Mèxic, on ens espera una nova experiència. De Cuba m'emporto molts aprenentatges, experiències, preguntes, respostes i reflexions. Aquest pais té moltes coses bones, a part de l'amabilitat de la gent, el fet que tothom tingui la possibilitat d'estudiar a l'universitat, sanitat gratuita, vivenda i menjar. Per altra banda, hi han moltes coses que no funcionen, com de què serveix tenir educació universitaria gratuita si una persona que treballa amb el turisme cobra el mateix treballant un dia que un metge treballant un mes? Una persona em va fer una reflexió òbvia, però interessant. Quan el teu veí té exactament el mateix que tu, mentre cobreixi les necessitats bàsiques, tothom està content. Ara bé, quan veus que el teu veí té microones, aire acondicionat i beu cervesa, i tu amb el sou de l'estat no t'ho pots permetre, comences a questionar el sistema.

[ENGLISH]
I head to the south east of the island with luis. First stop, Bayamo, a tiny and quiet city. We had a curious experience when we went for dinner in a hamburguer restaurant from the government, where a guy told us if he could sit with us. Once he sat, he explained us that every person is only able to buy two hamburguers, but he wanted to buy hamburguers for all the family, so he was changing the table to be able to collect all of them. A woman did the same a few minutes later. 

This is not an isolated example, we've experienced many situations where the people is looking for alternatives to avoid the rules. We've discovered the metaphor of olla a presión (pressure pot), used in the cuban art. It compares Cuba with a pressure pot and describes the small things that help evacuating the pressure of this pot, like the possibility of getting wifi in the squares (short ago you almost couldn't get wifi anywhere), sell houses, buy smartphones, make business or get money hosting turists in casas particulares.

We wanted to climb the Turquino peak but it was "closed" due to natural reasons that we didn't understand, so we took a truck, like the locals, towards Santiago and from there, a night bus to Baracoa.

Baracoa is a small and really authentic town, in the most eastern part of the island. Last October, this town was really affected by a hurricane that devastated the area, destroying plantations, trees and many houses. Luckily, nobody died and, in a short time, the population started rebuilding what the disaster took. The hurricane didn't take the essence of this place and the amability of the people, so we've been like home. Besides that, we've met really nice people with whom we've shared so good moments.

In Baracoa we have been hosted by a charming family. As a gift, we decided cooking a spanish omelette for the last dinner. We couldn't imagine how complicated it would be getting all we needed to cook it. It appeared an interesting statement, on our home country we decide what you want to eat and then you look for what you need to cook it, here you look what you have and decide what can you cook. They were so happy with the food that the next day as a farewell breakfast they cooked a spanish omelette for us with what they learned.

We are in the airport to fly towards Monterrey in Mexico, where a new experience is waiting for us. From Cuba I take with me a lot of learnings, experiences, questions, answers and thoughts. This country has many good things, besides the amability of the locals, the fact that everyone has the chance to study in the university, free health, accomodation and food. On the other side, what's the advantage of having free university studies if a person who works for the turism can earn the same working one day than a doctor in one month? Someone shared with me an obvious thought, although interesting. When you neighbour has exactly the same than you, as soon as the basic needs are covered, everybody is happy. But, when you see that your neighbour has microwaves, air conditioning and drinks beer, and with your salary you can't afford it, you will start questioning the system.

Cuba: Trinidad - Santa Clara- Havana

[ENGLISH FOLLOWS]

Arribem a Trinidad, una ciutat colonial maquíssima d'uns 50000 habitants. Vam coincidir que era la setmana cultural i, com es normal a Cuba, qualsevol excusa és bona per guarachar (sortir de festa). Així que cada nit els carrers s'emplenaven de cubans, hi havia un grup a la plaça, paradetes amb menjar i beure.

Aquí vaig dur a terme un encàrrec, trobar al Luis de la Luz i entregar-li una carta. En Luis es descriu com un viajero imaginario, viatja amb la imaginació a llocs que no ha estat mai. Va amb una carreta portant maletes a turistes, fa poemes a la gent i ara està escrivint un llibre sobre les 7 provincies basques. En Luis va conéixer a la meva tieta, que va visitar Cuba fa poc, i li va descriure el riu Segre, diguent-li que neix a França, passa per la Cerdanya i per La Seu d'Urgell, la meva ciutat natal. Així que ella va decidir enviar-li una carta amb unes fotos del Segre on ella va a caminar cada matí. Ens vam posar a preguntar a la gent amb una foto d'ell que portava al mòbil, tothom sabia qui era pero al estar sempre voltant pel carrer no aconseguiem localitzar-lo. Finalment, el vam trobar davant les escales de la plaça major, i el primer que em va dir va ser "ah, ustedes son los españoles que me andaban buscando!". Va estar molt content de rebre la carta.
 

A Trinidad vam retrobar-nos amb el Luis, un molt bon amic amb el que continuaré el viatge cap a Mèxic, i dos amics de la feina del Luis, el Janios que és Cubà i el Dani que és de Huelva. Això s'havia de celebrar, així que vam sortir de festa a una de les millors discoteques que he anat mai, estava dins d'una cova inmensa i molt impressionant.

El dia següent la Silvia tornava cap a Barcelona i la Isa i jo anavem cap a Santa Clara, una ciutat universitària, moderna i amb molta activitat cultural. Així que vam aprofitar per anar al teatro de la Caridad, un teatre semblant al Liceu, on vam veure "Guan melon, tu melon". És una obra que reivindica fins on han d'arribar els cubans per aconseguir diners amb el turisme. De ben segur que fa uns anys hagués sigut impensable veure una obra així a Cuba.


Allà vam veure que el dia següent hi havia un concert de Silvia Perez Cruz, magnífica cantant i actriu catalana, que ja fa temps que la vull veure i no he tingut l'oportunitat. Vam intentar sense èxit comprar entrades, però no podiem deixar perdre aquesta oportunitat, així que al entrar al teatre vaig veure una senyora ben vestida a l'entrada i em vaig posar a parlar amb ella sobre la situació i si podia fer algo per aconseguir les entrades. Després d'insistir una mica em va dir "hablamos después". Resulta que era la directora del teatre i ens va aconseguir dues invitacions pel concert, no m'ho podia creure! El concert va ser espectacular, molt íntim, sensible i amb colaboracions d'altres músics.

El dia no podia ser més complet, vam anar al cayo Santa Maria durant el dia, una platja espectacular i després a Remedios, un poblet amb una festa molt peculiar que s'anomena parrandas. És dels pocs pobles de cuba d'aquest tamany amb dues esglésies. La majoria de cubans que hem conegut són ateus, ja que creure en una religió no estava ben vist durant la revolució. Resulta que la missa del gall, la nit del 24 de Desembre, no tenia molta audiència, així que el cura va decidir que uns nens del poble anessin fent soroll pel carrer per animar a la gent a anar a la missa. I, com era d'esperar, això es va convertir en la parranda, una gran festa on es monten dues estructures gegants, es fan focs artificials i es beu fins ala matinada.

El dia següent vam anar cap a la Habana a retrobar-nos amb el Luis, el Janios i el Dani, i despedir la Isa que acabava el viatge. Vam fer una barbacoa a casa del Janios on vam rostir una pota de porc i vam compartir un gran dia amb els seus amics i la seva familia.






[ENGLISH]
We arrived in Trinidad, a wonderful colonial city with aprox. 50000 inhabitants. It was the cultural week and, as usual in Cuba, any excuse is good to guarachar (party). Every night during this week, the streets were filled of cubans, music, street food and drink.

Here I had a request of finding Luis de la Luz and giving him a letter. Luis describes himself as a viajero imaginario, he travels with the imagination to places he has never been. He goes with a trolley carrying suitcases, makes poems to people and currently is writting a book of the 7 basc provinces. Luis met my aunt, who visited Cuba short ago, and he described her the Segre river, telling her that it borns in France, goes through Cerdanya and La Seu d'Urgell, my hometown. Therefore, she decided to send him a letter with photos of the river where she goes walking everyday. We tried to find him asking the people with a photo of him that I had on my cell phone. Everybody knew him but we couldn't find him as he is moving around all the time. Finally, we found him in front of the stairs of the main square. The first thing he said to us was "ah, you are the spanish that were looking for me!". Finally, he was so happy to receive the letter.

In Trinidad we met Luis, a really good friend with who I'll continue the trip towards Mexico, and two friends of him, Janios from Cuba and Dani from Huelva. We had to celebrate it, so we partied in one of the best discos I've ever been, a disco inside an enormous and impressive cave.

The following day Silvia was going back to Barcelona and Isa and I were heading to Santa Clara, a university city, modern and full of cultural activities. So we took advantage of it to go to the theatre of Caridad, a similar theatre to Liceu in Barcelona, where we saw "Guan melon, tu melon". It's a theatre play that reivindicates about how far the cubans need to go to get money from the turism. For sure, some years ago would have been impossible watching a play like this in Cuba.

There, we saw that the following day there was a concert of Silvia Perez Cruz, wonderful catalan singer and actress, who I've been trying to see for a long time and I didn't have the chance. So we tried to buy tickets without success. We couln't miss this chance, so when I entered the theatre I saw a well dressed woman in the entrance, I explained her the situation and what I could do to get the tickets. After insisting a bit, she told me "let's talk later". She was the theatre director and she got two invitations for us, I couldn't believe it! The concert was amazing, with a small audience and playing with other musicians.

The day couldn't be more complete, we went to cayo Santa Maria during the day, an impressive beach, and to Remedios, a small town with an special party called parrandas. It is one of the few cuban towns with two churches. The majority of cubans we've met are atheists, because beliving in a religion it wasn't so accepted during the revolution. Apparently, the rooster mass, the night of the 24th of December, was not so popular, so the priest decided to tell some children to make noise in the streets in order to motivate the population to attend the mass. And, as we could expect, this turned into the parranda, a huge party where they build two enormous structures, there's fireworks and the people drink until the sun rises.

The following day we went to Havana to meet again with Luis, Janios and Dani, and we said goodbye to Isa who was finishing the trip. We did a barbaque in Janios home, where we roasted a pork leg and we shared a great day with his friends and family.

Cuba: Primera destinacio / First destination

[ENGLISH FOLLOWS]

Comencem el viatge per Cuba, un país eclèctic (contrast d'estils), on la interessant història aflora a cada racó i no ens deixa de sorprendre cada dia.

Hem arribat a Cuba a una època de canvis; Fidel Castro ha mort fa poc, el dol ja ha passat, però ja fa uns anys que ell governava a l'ombra, on el seu germà, Raúl Castro, estava al capdavant, i ha començat a aplicar canvis que s'allunyen del comunisme cubà que coneixem. Fa més de 10 anys que es veuen cotxes moderns combinats amb els antics, els cubans poden tenir smartphone, passar una nit a un hotel i vendre la seva casa si ho desitgen, coses impensables uns anys enrera.

Vam arribar a la Habana el dia 2 de Gener on el Johans, un conegut dels pares de la Isa, ens ve a buscar a l'aeroport amb un dels mítics almendrones (Chevrolets) que estan per tot arreu a Cuba. Ens vam allotjar a una casa particular al Vedado (l'eixample de la Habana). Vam fer un munt de coses; visitar el malecon, la Habana vieja (casc antic), posta de sol des del castell del morro, fortalesa, cañonazo, plaça i museu de la revolució, universitat, ballar salsa a una discoteca del centre i prendre un gelat a Coppelia.

Després vam anar a Viñales, zona oest de l'illa, coneguda per les plantacions de tabac i café, i les muntanyes amb forma de castells de sorra (mogotes). És una zona maquíssima però amb molt turisme, on gairebé totes les cases allotgen a turistes.

D'aquí vam anar en colectivo (cotxe compartit) a playa girón, una zona costera més tranquila on hem pogut fer buceig, banyar-nos a un cenote i passejar en bicicleta fins a caleta buena.

Vam arribar a cienfuegos, una ciutat amb molts edificis colonials i on es respirava un ambient de més abundancia que a qualsevol dels altres llocs on haviem estat. Els cubans tenen la carta de racionamiento on reben cada mes aliments bàsics, encara que la majoria ens diuen que no son suficients. És força normal veure prestatges mig buits a les farmàcies o supermercats, o demanar alguna cosa de la carta i que no en quedi. Tothom rep un sou, aprox. 15-50€ al mes, però la majoria de cubans diuen que no és suficient pel dia a dia, així que gran part de la població ofereix serveis al turisme per tal d'obtenir uns ingressos extra. Per tant, no és gens extrany trobar-te a persones amb formació universitària oferint aquests serveis, com ens ha passat a nosaltres, que ens han allotjat i cuinat uns doctors o ens ha portat en taxi un enginyer o un professor de l'universitat.

Els cubans son super amables amb nosaltres, i és molt interessant parlar amb ells sobre la seva història, el seu dia a dia, què en pensen del seu pais i del règim. Molts et diuen que s'han quedat aturats a la història (pasmaos) mentre la resta del món avançava, i que a la revolució li ha faltat treure-li la r.

[ENGLISH]

The trip has began in Cuba, an eclectic country (contrast of styles), where the interesting history shows up in every corner and it doesn't stop surprising us everyday.

We have arrived in Cuba at a moment of changes; Fidel Castro has died short ago, the grieve has finished, but he was already governing from the shadow for some years. His brother, Raúl Castro, is heading the government and has started applying some changes that are far away from the cuban comunism that we know. Since more than 10 years ago, you can see modern cars combined with the old ones, the cubans can have a smartphone, spend the night in a hotel and sell their house if they want, unbelievable things some years back in time.

We arrived in Havana the 2nd of January where Johans, someone knonw by Isa's parents, came to pick us up in the airport with one of the classic almendrones (Chevrolets) that you can find everywhere in Cuba. We slept in a casa particular in Vedado (the eixample of Havana). We did plenty of things; visit the malecon, Havana vieja (old town), sunset from the castle of morro, fortress, cañonazo, square and museum of the revolution, university, dance salsa in a disco in the center and take an icecream in Coppelia.

Afterwards, we went to Viñales, west part of the island, well known for tobacco and coffee plantations, and hills with sand castle shape (mogotes). It's a really beautiful area but it has a lot of turism, almost all the houses host turists.

From here we went with colectivo (shared car) to playa girón, a quieter beach area where we've dived, swam in a cenote and biked to caleta buena.

We arrived in Cienfuegos, a city full of colonial buildings, where you could breath more welth than anywhere else. The cubans have the carta de racionamiento with which they receive the food monthly, although most of them told us that it's not enough. It's usual seeing the shelves from pharmacies or supermarkets almost empty, or ordering something from the menu which there's no more left. Everyone receives a salary, aprox. 15-50€ per month, but the majority of the cubans say that is not enough for the daily life, so a lot of people offer services to turists in order to obtain extra income. Therefore, it's
so usual meeting people with university studies offering them, like we've experienced, we've been hosted by doctors or get a ride in the taxi by an engineer or a professor from the uni.
The cubans are so kind and helpful with us, and the most interesting thing is talking with them about their history, their daily life, what they think about their country and the government. Many cubans say that they have been stack in the history (pasmaos) while the rest of the world progresses, and that in the revolution lacked taking out the r.

Comença el gran viatge / The big trip begins

 [ENGLISH FOLLOWS]
Ha arribat el moment de començar aquest gran viatge!!!

Han estat uns mesos molt intensos des del moment que vaig decidir fer aquest viatge fins al dia d'avui. I crec que no ha estat gens fàcil; comunicar-ho a tothom, enllestir tots els preparatius, demanar una excedència d'un any deixant una feina que m'agrada, uns companys genials, uns amics increibles i una familia que m'estima com ningú. I el més difícil de tot, les despedides... Han estat difícils perque em fa molta pena pensar que estaré un temps lluny de la meva gent, però també m'ha servit per adonar-me l'especial que és la gent que m'envolta, així que sé que portaré a tothom a la meva motxilla i per això estreno el blog, que em van regalar els meus amics, ara que estic al primer vol, Barcelona - Madrid - La Habana.

I no començo aquest gran viatge sol, compartiré l'experiència cubana amb tres grans amics, la Isa i la Silvia, i el dia 8 arriba el Luis, un amic que també farà un gran viatge i compartirem una part d'aquest fins algun punt que ens separarem perquè ens ve de gust fer una part d'aquesta experiència sols. La meva germana i el meu cunyat també havien de venir pero ella s'ha fet mal a la mà i no pot viatjar, així que ens trobarem al cami més endavant.

  

Estic molt emocionat i tinc moltes ganes d'aprendre de diferents cultures, persones i situacions. I crec que es molt difícil empapar-te d'altres societats sense estar-hi un temps, fixar-te amb els petits detalls, les coses que marquen la diferència... Aquest és un dels motius pels quals em vaig adonar que volia fer un viatge llarg, sense molta pressió del temps i deixant-me portar pel que m'envolta.

Us trobaré molt a faltar!!
Sea you soon

 

 

[ENGLISH]
This big trip has started!!!

The last months, from the moment I decided doing this trip until today, have been so intense. And I think that it hasn't been so easy; communicate it to everyone, get everything ready, ask for a leave for one year, leaving a job that I like, amazing colleagues, incredible friends and a family that loves me. And the hardest thing, the farewells... They have been difficult because I'm so sad thinking that I'll be sometime far away from my people. On the other side, it has helped me to realize how unique is the people who surounds me. Therefore I know that I'll bring everyone in my backpack and that's why I use for the first time my blog, that my friends made as a present, in my first flight, Barcelona - Madrid - La Habana.

And I don't start this big trip alone, I'll share the cuban experience with three good friends, Isa and Silvia, and on the 8th Luis arrives, who also will do a big trip and we will share it until a certain point that we will split as both of us want to do part of this experience on our own. My sister and my brother in law had to come as well, but she got injured in the hand and is not able to travel, anyway we'll meet on the way.

I'm so excited and I really want to learn about the different cultures, people and situations. And I think it's really difficult to go deep in the other societies without spending some time, paying attention to the small details and the things that make the difference. This is one of the reasons for which I realized that I wanted to do a big trip, without time pressure and going with the flow that surounds me.

I'll miss you a lot!!
Sea you soon