Arribem a Trinidad, una ciutat colonial maquíssima d'uns 50000 habitants. Vam coincidir que era la setmana cultural i, com es normal a Cuba, qualsevol excusa és bona per guarachar (sortir de festa). Així que cada nit els carrers s'emplenaven de cubans, hi havia un grup a la plaça, paradetes amb menjar i beure.
Aquí vaig dur a terme un encàrrec, trobar al Luis de la Luz i entregar-li una carta. En Luis es descriu com un viajero imaginario, viatja amb la imaginació a llocs que no ha estat mai. Va amb una carreta portant maletes a turistes, fa poemes a la gent i ara està escrivint un llibre sobre les 7 provincies basques. En Luis va conéixer a la meva tieta, que va visitar Cuba fa poc, i li va descriure el riu Segre, diguent-li que neix a França, passa per la Cerdanya i per La Seu d'Urgell, la meva ciutat natal. Així que ella va decidir enviar-li una carta amb unes fotos del Segre on ella va a caminar cada matí. Ens vam posar a preguntar a la gent amb una foto d'ell que portava al mòbil, tothom sabia qui era pero al estar sempre voltant pel carrer no aconseguiem localitzar-lo. Finalment, el vam trobar davant les escales de la plaça major, i el primer que em va dir va ser "ah, ustedes son los españoles que me andaban buscando!". Va estar molt content de rebre la carta.
A Trinidad vam retrobar-nos amb el Luis, un molt bon amic amb el que continuaré el viatge cap a Mèxic, i dos amics de la feina del Luis, el Janios que és Cubà i el Dani que és de Huelva. Això s'havia de celebrar, així que vam sortir de festa a una de les millors discoteques que he anat mai, estava dins d'una cova inmensa i molt impressionant.
El dia següent la Silvia tornava cap a Barcelona i la Isa i jo anavem cap a Santa Clara, una ciutat universitària, moderna i amb molta activitat cultural. Així que vam aprofitar per anar al teatro de la Caridad, un teatre semblant al Liceu, on vam veure "Guan melon, tu melon". És una obra que reivindica fins on han d'arribar els cubans per aconseguir diners amb el turisme. De ben segur que fa uns anys hagués sigut impensable veure una obra així a Cuba.
Allà vam veure que el dia següent hi havia un concert de Silvia Perez Cruz, magnífica cantant i actriu catalana, que ja fa temps que la vull veure i no he tingut l'oportunitat. Vam intentar sense èxit comprar entrades, però no podiem deixar perdre aquesta oportunitat, així que al entrar al teatre vaig veure una senyora ben vestida a l'entrada i em vaig posar a parlar amb ella sobre la situació i si podia fer algo per aconseguir les entrades. Després d'insistir una mica em va dir "hablamos después". Resulta que era la directora del teatre i ens va aconseguir dues invitacions pel concert, no m'ho podia creure! El concert va ser espectacular, molt íntim, sensible i amb colaboracions d'altres músics.
El dia no podia ser més complet, vam anar al cayo Santa Maria durant el dia, una platja espectacular i després a Remedios, un poblet amb una festa molt peculiar que s'anomena parrandas. És dels pocs pobles de cuba d'aquest tamany amb dues esglésies. La majoria de cubans que hem conegut són ateus, ja que creure en una religió no estava ben vist durant la revolució. Resulta que la missa del gall, la nit del 24 de Desembre, no tenia molta audiència, així que el cura va decidir que uns nens del poble anessin fent soroll pel carrer per animar a la gent a anar a la missa. I, com era d'esperar, això es va convertir en la parranda, una gran festa on es monten dues estructures gegants, es fan focs artificials i es beu fins ala matinada.
El dia següent vam anar cap a la Habana a retrobar-nos amb el Luis, el Janios i el Dani, i despedir la Isa que acabava el viatge. Vam fer una barbacoa a casa del Janios on vam rostir una pota de porc i vam compartir un gran dia amb els seus amics i la seva familia.
[ENGLISH]
We arrived in Trinidad, a wonderful colonial city with aprox. 50000 inhabitants. It was the cultural week and, as usual in Cuba, any excuse is good to guarachar (party). Every night during this week, the streets were filled of cubans, music, street food and drink.
Here I had a request of finding Luis de la Luz and giving him a letter. Luis describes himself as a viajero imaginario, he travels with the imagination to places he has never been. He goes with a trolley carrying suitcases, makes poems to people and currently is writting a book of the 7 basc provinces. Luis met my aunt, who visited Cuba short ago, and he described her the Segre river, telling her that it borns in France, goes through Cerdanya and La Seu d'Urgell, my hometown. Therefore, she decided to send him a letter with photos of the river where she goes walking everyday. We tried to find him asking the people with a photo of him that I had on my cell phone. Everybody knew him but we couldn't find him as he is moving around all the time. Finally, we found him in front of the stairs of the main square. The first thing he said to us was "ah, you are the spanish that were looking for me!". Finally, he was so happy to receive the letter.
In Trinidad we met Luis, a really good friend with who I'll continue the trip towards Mexico, and two friends of him, Janios from Cuba and Dani from Huelva. We had to celebrate it, so we partied in one of the best discos I've ever been, a disco inside an enormous and impressive cave.
The following day Silvia was going back to Barcelona and Isa and I were heading to Santa Clara, a university city, modern and full of cultural activities. So we took advantage of it to go to the theatre of Caridad, a similar theatre to Liceu in Barcelona, where we saw "Guan melon, tu melon". It's a theatre play that reivindicates about how far the cubans need to go to get money from the turism. For sure, some years ago would have been impossible watching a play like this in Cuba.
There, we saw that the following day there was a concert of Silvia Perez Cruz, wonderful catalan singer and actress, who I've been trying to see for a long time and I didn't have the chance. So we tried to buy tickets without success. We couln't miss this chance, so when I entered the theatre I saw a well dressed woman in the entrance, I explained her the situation and what I could do to get the tickets. After insisting a bit, she told me "let's talk later". She was the theatre director and she got two invitations for us, I couldn't believe it! The concert was amazing, with a small audience and playing with other musicians.
The day couldn't be more complete, we went to cayo Santa Maria during the day, an impressive beach, and to Remedios, a small town with an special party called parrandas. It is one of the few cuban towns with two churches. The majority of cubans we've met are atheists, because beliving in a religion it wasn't so accepted during the revolution. Apparently, the rooster mass, the night of the 24th of December, was not so popular, so the priest decided to tell some children to make noise in the streets in order to motivate the population to attend the mass. And, as we could expect, this turned into the parranda, a huge party where they build two enormous structures, there's fireworks and the people drink until the sun rises.
The following day we went to Havana to meet again with Luis, Janios and Dani, and we said goodbye to Isa who was finishing the trip. We did a barbaque in Janios home, where we roasted a pork leg and we shared a great day with his friends and family.
Endavant, crack! Gaudeix-ho molt! Ostres, la Sílvia Pérez Cruz. A mi també m'agrada molt. Anar a l'altra punta del món i escoltar-la, ja té la seva conya.
ReplyDeleteGràcies per compartir l'experiència amb nosaltres. Gaudeix molt. Creix molt. Una forta abraçada, Ribe!