Philippines 2

[ENGLISH FOLLOWS]
La segona part del viatge, ara només amb l'Ivan, la Isa i la Mercè, comença mogudeta. Sona per la megafonia de l'avió un missatge del capità diguent que degut al mal temps potser no podem aterrar a Legazpi, però finalment ho aconsegueix! Després ens vam enterar que era un tifó però no gaire fort. Legazpi és una ciutat de la regió de Bicol coneguda per albergar el volcà Mayon, el més gran de Filipines, i tenir bon menjar. El volcà ens va rebre amb una erupció que va fer que evaqüessin a la gent dels pobles veïns, encara que nosaltres no vam poder veure-la perquè la cima del volcà estava ennubolada tot el dia.

Vam decidir anar a la propera ciutat de Naga per poder fer barranquisme. Abans d'embarrancar-nos vam anar a la cova dels ratpenats, i si la batejo així no és perquè hi ha un grupet de ratpenats, és perquè n'hi havia milers. Entre tots feien un xiscle ensordidor i tota l'estona queien gotes que tan aviat podien ser de les filtracions de la cova com pipi de ratpenat, la textura sobre la que caminavem dins la cova també era curiosa, doncs eren montanyes de "guano" (caca de ratpenat) i a les zones estretes volaven tan aprop teu que gairebé et tocaven. La següent cova era totalment diferent, l'únic animal que vam trobar va ser una serp i era com un riu subterrani, doncs haviem de nadar o caminar per l'aigua gairebé tota l'estona. Després de les coves vam dinar i ha començar la ruta pel riu on vam fer rappel a 3 cascades, va ser una ruta increïble.

En general m'he emportat una grata sorpresa del menjar filipino, tenen plats molt bons i elaborats, alguns força picants i d'altres amb una barreja filipino-espanyola ben curiosa, com el flam o la caldereta, que aquí és carn guisada, però aquí les guindilles picants estàn més indegrades. A Bicol entre d'altres coses típiques com el bicol express, que per cert està molt bo, hi ha el gelat picant i no podiem marxar sense probar-lo, així que després d'esmorzar vam comprar una tarrina del nivell volcà i un altra no tant picant. La barreja de picant i gelat em va agradar molt, et refresca però et deixa els llavis picant.

Ens dirigim al nord de Luzon, a Sagada, on hi han un munt de terrasses d'arròs, montanyes i una cova molt espectacular. La cave connection va ser ben diferent a les altres amb formacions de roca molt boniques, encara que no apta per claustrofòbics ja que havies de posarte per uns forats que no veies on posaves els peus. Vam fer una ruta per anar a visitar uns taüts que penjaven de l'escarpada roca de la montanya, ja que creien que com més a prop del cel més fàcil seria arribar-hi.

Aquesta és l'última nit que estarem tots junts, així que decidim buscar algun lloc local per sopar, seguim un cartell d'un lloc que ens porta al soterrani d'una casa i al entrar veiem que hi han bastants locals així que decidim quedar-nos-hi. Comencem a parlar amb la cambrera, resulta que és el seu aniversari i que està lluny de casa seva perquè ha vingut a Sagada a treballar per fer diners. Decidim buscar una espelma, li cantem "happy birthday" i li fem bufar l'espelma, es va emocionar tant que se'ns va posar a plorar, va ser molt emotiu! Al sortir decidim anar a l'únic bar del poble i al arribar ens diuen que no podem entrar perquè ja tanquen, cooom? Si són les 22h! Li diguem a la cambrera si podem demanar una cervesa per emportar i ens diu que si, ens posem a parlar amb ella, així que decideix tancar el bar i ens diu que ens la podem prendre dins. A una sala de dins hi havia més gent, la cambrera va començar a prendre xupitos de tequila, nosaltres també i vam sortir d'allà unes hores més tard ben distrets. Al arribar a l'hostal ens en recordem que haviem quedat amb el guia a les 4 del matí per pujar una muntanya a veure la sortida del sol, no sé de qui va ser la idea però ara ens n'arrepentiem tots! Ens va costar però a les 4:30 estavem sortint de l'hostal amb la sort que uns filipins de l'hostal també hi anaven així que ens van portar un tros amb jeepney (és com un jeep allargat que utilitzen com transport públic). Al arribar a la cima encara quedava una estona per la sortida del sol així que aprofitem per fer una bacaina a vora d'un foc que havien fet. La posta de sol no la vam veure gaire perquè estava núvol però l'excursió va ser maca.

Ha arribat el moment del comiat, ells prenen un bus cap a Manila i jo me'n vaig a Bontoc. El meu jeepney ja està a punt de marxar així que ens abracem i vaig a agafar-lo. Estem amb les llàgrimes als ulls, no m'acostumaré mai a les despedides, així que em pujo al jeepney i ells es queden a la llunyania per no allargar el moment. Arranca el jeepney i surten corrents fent adeu amb els brassos i jo també, la gent del transport flipava. Tantes coses que els volia dir, tantes ganes de veure'ls, moments que m'imaginava que fariem i ja s'ha acabat. La veritat és que el millor és que tots hem viscut tot el viatge amb molta emoció però amb tota la naturalitat del món, des del primer moment semblava que ens haviem vist ahir, part per l'amistat intrínseca que tenim i perquè hem mantingut el contacte a través de missatges i trucades.

He tingut la sensació que m'ha faltat contacte amb la gent local, ja que la majoria de filipins que hem conegut eren turistes locals o relació client-proveedor (guies i demés), així que he decidit buscar un voluntariat durant una setmana. He contactat la granja orgànica de la família Layoc, a unes 4 hores de Sagada, que accepten voluntaris i justament em diuen que un voluntari ha decidit retrassar la seva estada així que tenen un lloc lliure per mi. No m'ho penso i el dia següent vaig cap allà! És una granja que està al mig de les muntanyes on hi ha una familia vivint, 8 treballadors i estudiants filipins d'agricultura que estan vivint allà durant un temps i fent pràctiques. Seré el que abans es considerava un mosso, treballaré 5 hores al dia a canvi d'allotjament i menjar.

Jo vaig arribar el divendres al migdia i resulta que al cap de setmana no treballen així que començo bé. El dissabte era la graduació dels estudiants del curs anterior, van cuinar un munt de plats locals, jo els vaig ajudar a fer padis (una espècie de mandonguilles aixafades de la flor del plataner amb all i ceba, boníssims) i kasawa (una pasta dolça fet d'una arrel barrejada amb sucre, embolicada amb fulla de plataner i bullida), van fer la cerimònia, vam menjar el tiberi amb un plat fet de tronc de plataner i amb les mans, i festa! El diumenge vam fer una excursió molt xula amb els estudiants a unes cascades.

Durant la setmana hem treballat més dur juntament amb els altres voluntaris, una parella belga i un noi canadenc, i he après un munt de coses; a propagar bambú, a fer dos tipus de compost, a fer tres tipus de repelent natural per insectes, he plantat un plataner, hem dallat uns camps, he apres algún plat típic a la vegada que he menjat super bé i m'ho he passat de conya. Realment he aconseguit el que buscava, contacte tot el dia amb gent local i he après un munt de coses de la cultura filipina.

Encara tinc 4 dies fins que marxo així que vaig a Mindoro, una illa prop de Manila on es pot fer bon busseig i platja. Allà m'acull el Lez, un noi filipí de couchsurfing que treballa a un resort. Ha estat una despedida genial; snorquel, busseig, caminar per la platja i menjar local! A més resulta que sense saber-ho ens vam apuntar a fer busseig junts amb la parella belga que van arribar un dia més tard que jo, així que ens vam retrobar i vam passar el dia junts.

He sentit d'altres vegades que un pais és el pais dels somriures, però a cap lloc he vist somriures tant sincers com aquí, hi ha molta gent feliç. En general no t'intenten timar pel fet de ser turista cosa que s'agraeix molt, tot el contrari, a la gent d'aquí li encanten els turistes, es volen fer selfies amb tu tota l'estona, els nens et saluden quan passes i et conviden a cantar karaoke amb ells i a beure. La veritat és que Filipines és un pais molt especial i no el podia haver disfrutat de millor manera.

[ENGLISH]
The second part of the trip, currently only with Ivan, Isa and Mercè, begins messy. We hear in the plane a message from the captain saying that due to the bad weather maybe we can't land in Legazpi, but finally he succeeds! Afterwards we heard it was a light typhon. Legazpi is a city of the region of Bicol well known for having the Mayon volcano, the largest in the Philippines, and for the delicious food. The volcano welcomed us with an eruption that caused the evacuation of the people on the nearby towns, although we couldn't see it because the top of the volcano was cloudy all the time.

We decided going to the close city of Naga to do canyoning. Before that we went to the bats cave, and if I name it like this is not because there are a group of bats, it's because there are thousands of them. Among all them, they produced a loud noise and all the time drops were falling down that could be cave water filtrations or bat pee. The texture below our feet was also special, they were mountains of "guano" (bat poo) and in the narrow areas the bats were flying so close to us that they were almost touching us. The following cave was totally different, the only animal that we saw was a snake and it was like an underwater river, then we had to swim or walk on the water all the time. After the caves we had lunch and we began the path through the river where we rappeled 3 waterfalls. It was an incredible path. 

In general I've been surprised for the philippino food, they have so good and well prepared dishes, some quite spicy and others with a mix philippino-spanish quite interesting, like the "flan" (spanish desert) or the "kaldereta", here is stewed meat, although the chillis are more integrated. In Bicol, among other typical things like the bicol express, which btw is so good, there's the spicy icecream and we couldn't leave without tasting it, so after breakfast we bought one level volcano. I really liked the mix of spicy and icecream, it's refreshing but leaves your lips hot.

We are going to the north of Luzon, to Sagada, where there are lots of rice terraces, mountains and a really spectacular cave. The cave connection was different compared to the others, with really beautiful rock formations, although it's not suitable for claustrophobics because we had to squeeze through some holes where you couldn't see where we were placing out feet. We did a hike where we visited the hanging coffins, they were hanging from the steep rock of the mountain, because they were thinking that the closer to heaven the easier would be reaching it.

This is the last night that we will stay together, so we decide looking for a local place for dinner, we follow a sign which leads us to the basement of a house. When we entered we saw many locals so we decided to stay. We started talking with the waitress, it was her birthday and she was far from home because she came to Sagada looking for a job for making money. We decided looking for a candle, we sang happy birthday and she blew it. She was so touched that started crying, it was a really emotional moment! When we went out, we decided going to the only bar in town and when we arrived they told us that we can't enter because they are about to close, whaaat? It's only 22h! We told the waitress if we could have the beers to take away, she told us that no problem. After talking with her for a while she decided closing the bar and telling us that we could take it inside. In another room there were more people, the waitress started taking tequila shots with us and we went out from there happier than ever. When we arrived in the hostel we remember that we had to meet the guide at 4 in the morning to hike a mountain to see the sunrise. I don't know who had the idea but at that moment everyone was regretting it. It was hard but at 4:30 we were going out from the hostel quite lucky because some filipinos in the hostel were going there aswell so we got a ride for a part of the way by jeepney (it's like a long jeep that they use as public transport). When we arrived at the top there was some time left for the sunrise so we did a short siesta next to a fire. We almost didn't see the sunrise because it was cloudy but the hike was nice.

It's time for the farewell, they take a bus to Manila and I'm going to Bontoc. My jeepney is about to leave so we hugged and I went to take it. We have our eyes on tears, I'll never get used to the farewells, so I went up the jeepney and they remained far away not to make it longer. When the jeepney began to move, they went out running waving and I was doing the same, the people in the transport were so surprised. So many things I wanted to say, so much will to see them, moments I was imagining what we would do and it's over. The truth is that the best is that we've lived all the trip with so much excitement but with all the normality of the world. From the first moment it seemed that we saw each other yesterday, part for the embedded friendship that we have and because we've kept in touch through calls and messages.

I have the feeling that I miss more local interaction because most of the philippinos that we've met were local tourists or customer-provider (guides and so on), so I've decided looking for a volunteering during a week. I've contacted the organic farm of Layoc family, around 4 hours from Sagada, and they just told me that a volunteer decided postponing his arrival so there was a free space for me. I didn't think twice and the following day I went there! It's a farm in the middle of the mountains where there's a family, 8 workers and philippino agriculture students that live there for some time. I will work 5 hours a day in return of acommodation and food.

I arrived Friday midday and I didn't know but they don't work in the weekends. Saturday was the graduation of the students of last year, they cooked many local plates, I helped them with the paddis (a kind of flat balls made of banana blossom, garlic and onion, delicious) and kasawa (a sweet paste from a root with sugar, wrapped in banana leaf and boiled). They did the ceremony, we ate the food in a plate made of banana log with the hands, and party! On Sunday we did a really nice excursion with the students to some waterfalls. 

During the week we've worked harder together with other volunteers, a belgian couple and a canadian guy. I've learned so many things; propagating bambu, making two kinds of compost, 3 kinds of natural repellent for insects, I've planted a banana tree, I've learned typical dishes, I've eaten so well besides having fun. I've really got what I was looking for, contact all day with local people and learning so many things about philippino culture.

I still have 4 days to leave Philippines so I go to Mindoro, an island so close from Manila where you can do good diving and going to the beach. Lez hosted me, a philippino guy from couchsurfing that works in a resort. It has been so great; snorkel, diving, walking in the beach and local food! Also, without knowing it we registered for diving together with the belgial couple that they arrived a day later than me, so we met again and spent the day together.

I've heart in other occasions that a country is the country of smiles, but I haven't seen such true smiles like here, many people is happy. Normally, they don't try to cheat you for the fact of being tourist which I'm so grateful for. The other way around, the locals love the tourists, they want to make selfies with you all the time, the kids wave at you when you pass by and they invite you for karaoke with them and drinks. The truth is that Philippines is such a special country and I can't imagine a better way to enjoy it.

Fino fino filipino

[ENGLISH FOLLOWS]
Uno, dos, tres, cuatro, cinco, mesa, cuchara, cuchillo, tasa, fiesta, recibo, despedida, basura, baño, para, sigue sigue, caldereta, calabaza, iglesia, perro, pecas, problema. Totes aquestes paraules no només existeixen en castellà, he descobert que també existeixen als idiomes filipinos, com el Tagalo. El motiu és que els espanyols van colonitzar Filipines durant 300 anys. Això provoca una barreja molt eclèctica, doncs estàs a un pais d'Àsia, ple de gent amb trets asiàtics, parlant un idioma desconegut i de cop diuen "despedida", al restaurant el senyor Marcelino o la senyora Juana et serveixen un estofat de pollastre amb suquillo que es diu "adobo" juntament amb una cervesa San Miguel (que és d'origen espanyol però es va fundar a Filipines) i veus esglèsies cristianes per tot arreu en comptes de temples, moltes anomenades "iglesia ni cristo" que aquí vol dir església de crist. És super interessant la barreja.

Començo pel principi, ha arribat el moment d'empendre de nou el viatge. Faig la motxilla, penso què ràpid es desacostuma un a fer-la, tardo molt però també perquè el fet d'establir-se per uns mesos a un lloc va inevitablement lligat a l'acumulació de coses. Faig selecció d'algunes coses però noto que la motxilla pesa més que abans, també un es desacostuma al pes de portar-la. La Bet i el Clint em porten a l'aeroport, em sigut una familia durant uns mesos i em costa pensar que no sé quan podré veure'ls de manera regular una altra vegada, de totes maneres aquest temps junts no ens el treu ningú.

Aterro a Manila, el primer que em trobo a la sortida és un grup de "mariachis" filipinos donant la benvinguda per recaptar diners per les últimes inundacions que van matar a unes 300 persones. Canvio de terminal per esperar a la Isa, la Mercè i l'Ivan que arriben més tard que jo. Els he rebut amb un cartell de "Welcome to Ribelandia" que he fet a l'escala a Papua Nova Guinea. Quina ilusió el retrobament, ens donem una super abraçada i aquí comença el viatge!! Agafem un taxi cap a l'apartament on ens esperen l'Adri i la Silvia que ja estaven dormint, al obrir la porta també veuen el cartell! Recapitulació dels integrants del viatge; la Mercè és amiga meva de tota la vida de la Seu, l'Ivan i la Isa, son amics d'HP i l'Adri és amic de la Isa de València, fins aquí som els que vam anar a la India, més la Silvia que també és amiga d'HP i va venir a Cuba amb la Isa a l'inici del viatge. El viatge promet moltíssim, ja sé que ens entenem molt com amics i com a companys de viatge, i no només això sino que cadascú aporta un punt molt únic al grup que millora cada moment.

La Mercè em porta uns regals de nadal de la familia, calçotets de la mama, un jersei i una bossa dels somnis (un saquet amb tot de missatges de la familia), em va fer moltíssima il·lusió. És dia 31 de Desembre així que volem a Boracay per passar el cap d'any, una illa coneguda per la festa. Vam tenir la mala sort que va estar plovent gairebé tot el dia, el qual no ens va impedir pegar-nos un banyet a la platja. S'estava acostant la mitjanit i la pluja no parava, però vam decidir sortir igualment, vam comprar uns xubasqueros que semblavem teletubbies, unes cerveses i l'Adri havia portat llaunes amb 12 raïms per cadascú. Estavem a la platja amb un munt de gent, fem el compte enrere, 5, 4, 3, 2, 1... Happy New Year!! Ens mengem els raims (sense campanades) i brindem l'any nou!! Comencen a sortir focs artificials de varis punts del mar que no van parar fins uns 20 min més tard! Vam anar en busca d'un lloc per sortir de festa i hi havien tot de festes per la platja, ens parem davant d'un lloc que hi havia molt bona música i tot i que no parava de ploure al nostre grup li va semblar un plus per la festa, doncs allà estavem amb els xubasqueros saltant i ballant a una tarima de la platja amb alguns filipinos i extrangers, va ser una gran nit!

L'endemà anem cap a Bohol, on vam visitar els chocolate hills (uns turons marrons que tenen forma de tauleta de xocolata), vam anar a veure tarseros, el primat més petit del món (del tamany d'un puny) del que es va inspirar el personatge del mestre Yoda de la guerra de les galàxies. Els vam veure a un santuari que estan lliures i vetllen per la seva conservació ja que és una espècie en perill d'extinció i son molt sensibles, es poden arribar a suicidar si se'ls estressa.

D'aquí vam anar a la península de Panglao, vam agafar unes motos per anar a visitar una cova i donar-nos un banyet dins, després vam anar a veure la posta de sol a la punta oest de la península. L'endemà vam matinar per agafar una barca per anar a la propera illa de Tagbilaran. Aquí les barques les construeixen d'una manera especial, son llargues i estretes però els hi posen uns brassos perquè siguin estables. De camí a l'illa vam avistar dofins i un cop a l'illa vam fer snorquel on vam veure un munt de peixos i varies tortugues que nedaven amb una pau que es contagiava.

La següent parada va ser l'illa de Camiguin, una illa molt poc turística on la gent viu feliç i ens diuen que la majoria que neixen allà s'hi acaben quedant. Fem una ruta amb moto per l'illa on anem a veure cascades i un centre de conservació de les cloïsses gegants, és el molusc més gran que existeix i necessita el sol per viure ja que als seus llavis hi creix l'organisme del que s'alimenta. A la tornada de sopar passem per davant d'una casa on feien una festa i cantaven karaoke, 5 min més tard estavem cantant it's my life amb ells i ens convidaven a beure. Aquí el karaoke és super popular, des de ben d'hora pel matí sents que a alguna casa canten karaoke. L'endema anem a bucejar a Mantigui, una illeta que amb 15min caminant li dones la volta, i per la nit coincideix que son las "fiestas" així que anem a un concert multitudinari de l'últim guanyador de "Philippinos' got talent".

Volem a Palawan, una de les illes més visitades de Filipines, on anem saltant d'illa en illa de l'arxipelag Bacuit, acampem a una d'elles i acabem sopant i ballant a la sorra de la platja, tot això amanit amb uns tiberis impressionants que ens preparaven a la barca. Ha arribat la fi del viatge per la Silvia i l'Adri, i els despedim de correcuita a l'escala de Manila perquè ens haviem de pegar una marató per l'aeroport a fi de no perdre el vol a Legazpi, se'ls trobarà molt a faltar aquests dies que queden de viatge.

[ENGLISH]
Uno, dos, tres, cuatro, cinco, mesa, cuchara, cuchillo, tasa, fiesta, recibo, despedida, basura, baño, para, sigue sigue, caldereta, calabaza, iglesia, perro, pecas, problema.
All these words not only exist in spanish, I've discovered that they also exist in the philippino langages like the Tagalo. The fact is that the spanish people colonized Philippines during 300 years. This causes an eclectic mix, you are in an asian country, full of people looking asian, speaking an unknown language and suddenly they say "despedida" (farewell in spanish), in the restaurant sir Marcelino or mdme. Juana serve you chicken stewed with juice called "adobo" with "San Miguel" beer (which was originated in Spain but founded in Philippines) and you see christian churches everywhere instead of temples, many of them named "iglesia ni cristo" which in spanish means that not even christ goes to this church but in philippino means church of christ. The mix is super interesting.

Let's start from the beginning, it's time to start again the new trip. I pack my backpack, I think that I get used of not packing so fast. It takes a long time but also for the fact that when you stablish yourself for some months in a place you acumulate more things. I choose some things but I feel that the backpack is heavier than before, also because I get used not to feel the weight of carrying it. Bet and Clint take me to the airport, we've been a family for some months and it's hard to think that I don't know when I will be able to see them on a continuous way again, anyway nobody can steal this time together.
 
I land in Manila, the first thing I see at the exit is a group of philippin "mariachis" welcoming to raise money for the last floods that killed 300 people. I move to another terminal to wait for Isa, Mercè and Ivan that arrive later than me. I've welcomed them with a "Welcome to Ribelandia" sign that I've done in the stopover in Papua New Guinea. Seeing them was super exciting, we give each other a huge hug and here the trip begins!! We take a taxi to the apartment where Adri and Silvia were waiting for us, when they open the door they also saw the sign!
Summary of the group of the trip; Mercè is a friend from the childhood in la Seu, Ivan and Isa are friends from HP and Adri is a friend of Isa from Valencia, this is the group that went to India together 3 years ago, plus Silvia that is also a friend from HP and came to Cuba with Isa at the beginning of the trip. I'm sure the trip will be amazing, I know we get along so well as friends and travel mates, and not only that, also each of us give a really unique point of view that improves the trip constantly.

Mercè brought me some Christmas present from my family, underwear from my mom, a sweater and a bag of dreams (is a bag with many messages from my family), I loved it. It's 31st of December so we flew to Boracay, an island known for the party, to spend the new's year eve. Unfortunately it was raining almost the whole day, but it didn't prevent us from taking a swim to the beach. Midnight was getting closer and the rain wasn't stopping, but we decided going out anyway, we bought some raincoats that made us look like teletubbies, some beers and Adri brought cans with 12 grapes for each one of us (spanish tradition). We were in the beach with so many people, we start the countdown, 5, 4, 3, 2, 1... Happy New Year!! We ate the grapes and cheered the new year!! The fireworks started from several locations on the sea and didn't stop for 20 minutes! We looked for a place to party and there were many private parties on the beach, we stopped in front of a place with good music and even the rain didn't stop, it didn't bother us so much, the other way around it turned into an extra, we were there with the raincoats jumping and dancing in a stage in the beach with some philippinos and foregneirs, it was a great night!

On the following day we went to Bohol, where we visited the chocolate hills (brown hills that have the shape of a chocolate bar), we saw tarseros, the tiniest primate in the world (it has the size of a fist) which inspired the character of Yoda of Star Wars. We saw them in a sanctuary where they are free and work for their conservation due to is an endangered specie and they are so sensitive, they can even commit suicide if they get stressed.

We went to the peninsula of Panglao, we took some motorbikes to visit a cave and swim in it, afterwards we saw the sun set in the western point of the peninsula. On the following day we woke up early to take a boat to go to the close island of Tagbilaran. Here they build the boats in a special way, they are long and narrow but they put some arms to stabilize them. On the way to the island we saw dolphins and once we were in the island we did snorkel where we saw many fishes and several turtles that were swimming with such a peace that was contagious.

Next stop was Camiguin island, an island that is not so touristic and the people lives in a happy way, they say that the majority that are born there, finish also there. We took some motorbikes to go to some waterfalls and a conservation centre of giant clams, the largest living mollusk that needs the sun to survive because in their lips grow the organism to be fed. When we came back from dinner we passed by a house that they were doing a party and singing karaoke, 5 min later we were singing it's my life with them and they were inviting us to drink. Here the karaoke is super popular, from really early in the morning you can hear that they sing karaoke in some homes. On the following day we dived in Mantigui, a small island that in 15 min you can walk around it. At night there was the "fiestas" so we went to a crowded concert with the last winner of Philippinos got talent.

We flew to Palawan, one of the most visited islands of Philippines, where we hopped from island to island in Bacuit archipielag, we camped in one of them and we finished having dinner and dancing on the sand of the beach, all that with some amazing meals that they were preparing in the boat.

It's the end of the trip for Silvia and Adri, and we said a quick goodbye in the stopover of Manila because we had to do a marathon in the airport not to lose the flight to Legazpi. We will miss them so much in this remaining days of the trip.

Australia 2

[ENGLISH FOLLOWS]
S'acosta el meu aniversari i em ve de gust fer una barbacoa per celebrar-ho. Aquí hi han barbacoes públiques a tot arreu i el més impressionant és que sempre estan netíssimes. Si una cosa té la gent a Austràlia és que són super respectuosos, difícilment veuràs brutícia pel terra o pots caminar per la gespa d'un parc de nit sense preocupar-te de xafar una tifa de gos. Encara que a vegades de tant respectuosos es passen, si li dones un cop a algú sense voler, aquesta persona et demanarà perdó tres o quatre vegades , però bé millor l'excés d'educació que la manca. També és un país ultra segur, la gent s'oblida la cartera a un banc del carrer i hores més tard encara està allà, o pots deixar les coses sense vigilància a la platja i no desapareixerà res, és un gust.

Com que treballo gairebé cada dia, l'únic dia que podia fer la barbacoa era un dilluns al vespre. Llavors em van entrar els dubtes de si vindria algú un dilluns al vespre avisant dos dies abans, però després vaig pensar si som 4 gats també ens ho passarem bé, així que vaig tirar endavant el plan. Vaig decidir fer-ho a kangaroo point, on vaig anar el primer dia de Brisbane, allà hi han uns penyasegats molt xulos amb vistes a l'skyline i on vaig anar a escalar un dia. Molta gent va confirmar i al final erem més de 30, sort que vaig comprar menjar de sobres. Van portar dos pastísssos i va acabar sent un aniversari increible.

Ja veig que encara estaré aquí per les eleccions, així que faig els tramits per poder votar des d'aquí, el qual em va implicar volar a Sydney per anar al consulat a demanar que m'enviessin el vot. Vaig aprofitar i em vaig quedar un parell de dies per Sydney. Aquí hi viu la Jeni, una amiga d'HP que també va marxar a viatjar i ara està treballant a HP Sydney. Encara recordo fer un café a HP abans de que marxés i que m'explicava tot el pla perquè a mi també em rondava pel cap fer el mateix. M'ho vaig passar super bé a Sydney, la Jeni em va portar a New Market a dinar, el barri hipster. Després vaig anar a visitar l'opera perquè els meus cosins em van regalar una visita guiada a l'opera per l'aniversari de l'any anterior. Em va encantar i al veure l'opera vaig tenir la sensació de "ara si que estic a Austràlia". Al acabar em va passar a recollir la Jeni i vam anar a Bondi beach, una platja molt maca de surfistes on vam fer una passejada i vam veure la posta de sol.

Uns dies més tard, la Núria, una amiga de la Nona de teatre, m'envia un missatge que vindrà a Brisbane el dia següent, jo increiblement tenia dos dies de festa així que ens n'anem a Fraser island, l'illa de sorra més gran del món. A l'inici hi havien nomès unes roques volcàniques i amb els moviments de sorra aquesta es va anar depositant fins a formar una illa gegant. No és que sigui una illa desèrtica, sino que està plena de vegetació que creix a la sorra, hi han uns fenòmens curiosos també i és que hi han llacs formats únicament d'aigua de pluja on els sediments de la vegetació del voltant creen una capa impermeable perquè no es filtri l'aigua. A l'illa no hi han carreteres així que es va amb 4x4 per la platja i tampoc hi viu ningú, osigui que gairebé no hi ha contaminació lumínica i es veu un cel estrellat que et treu la respiració.

He aprofitat els dies de festa per anar visitant la zona; Byron bay, Noosa, Gold Coast, etc. No m'he n'he adonat però ja fa 3 mesos que estic a Austràlia, aviat ja farà un any que vaig començar el viatge i encara m'agradaria visitar més llocs abans de tornar, així que decideixo allargar el viatge uns mesos més.

Els amics amb els que faig els viatges després de nadal volen venir a interceptar-me al viatge, l'han batejat com "Viaje a Ribelandia", així que quadrem dates i decidim que ens trobarem el 30 de Desembre a Filipines per viatjar junts.

Aquestes festes de Nadal es fan extranyes perquè no estic amb la familia i amics com sempre i fa una calor de deu. A casa tenim el tió i hem menjat torrons, però no és el mateix, a més em va tocar currar el dia de Nadal. També està bé viure un Nadal a una cultura diferent i aquest any he tingut dos sopars de Nadal de feina. Les videotrucades s'agraeixen més que mai quan s'està tant lluny, és més facil sentir-te amb els teus i estar per uns moments a un dinar d'aniversari, fent uns beures amb amics, a casa els tiets o a la preparació del dinar de sant Esteve.

Ha arribat l'hora de dir adeu i aquesta vegada és la que més em costa del viatge, el fet d'estar a casa en família amb la Bet i el Clint, fer una rutina, tenir una feina, uns amics, em fan que em costi dir adeu. Vaig fer quedada abans de marxar per pendre cerveses i sortir de festa i va venir un munt de gent. Al dia següent vam fer un dinar de despedida amb la familia del Clint, son tant macos, em tracten com si fos part de la familia. Em van regalar un quadre de mi que havia pintat el pare del Clint que és un artista i van fer una copia en petit tipus postal on hi van fer un escrit. Vaig treballar fins l'últim dia, i en aquest dia em van portar un pastís gegant de despedida. Acabo de marxar i ja trobo a faltar Brisbane.

[ENGLISH]
My birthday will be soon and I'd like to do a bbq to celebrate it. Here there are public bbqs everywhere and the most impressive is that they are always so clean. In Australia the people is so respectful, you'll hardly see rubish on the floor or you could walk on the grass of a park in the middle of the night without caring of stepping on dog poo. Also sometimes they are maybe too respectful, if you hit someone accidentally on the street, this person will say sorry three or four times even it was your fault, sorry for sorry. It's also a really safe country, the people can forget the wallet on a banch in the street and some hours later it will still be there, or you don't have to care about your belonging in the beach that nothing will disappear, it's such a pleasure.

As I'm working almost everyday, the only day that I could do the bbq was on monday evening. Then I started having doubts if someone would come on a Monday evening with 2 days notice, but then I thought that if we are not so many people we'll have fun anyway, so I continued with the plan. I decided doing it in Kangaroo point, where I went the first day in Brisbane, there are really impressive cliffs with the skyline in front and where I climbed once. Many people confirmed and finally we were more than 30 people, luckily I bought enough food. They brought two cakes and at the end was an unforgettable birthday.

I'll probably be here for the catalan elections, so I'm doing all the admin for being able to vote from here, including flying to Sydney to go to the consulate for requesting the bullet papers. I took the advantage and I stayed for a couple of days in Sydney. Here is where Jeni lives, a friend from HP that also left for travelling and now is working at HP Sydney. I still remember taking a coffee at HP before she left and she was explaining all the planning because I was already thinking to do the same. I enjoyed so much Sydney, Jeni took me to New Market for lunch, the hipster neighbourhood. Afterwards, I went to visit the operahouse because my cousins gave me a guided tour in the opera as a present for my last birthday. I loved it and when I saw the operahouse I had the feeling that now I'm in Australia. When I finished, Jeni picked me up and we went to Bondi beach, a really nice surfers beach where we went for a walk and saw the sunset.

Some days later, Nuria, a friend of Nona from theatre, sent me a message that she would come to Brisbane of the following day. I incredibly had two days off so we went to Fraser island, the biggest sand island in the world. At the beginning there were only some volcanic rocks and with the movements of the sand it was sitting until it formed a huge island. It's not a desertic island, it's full of vegetation that grows in the sand, there are also curious phenomenons like lakes containing purely rain drops where the vegetation around that falls create a waterproof layer in order that there's no water filtrations. There's no roads in the island so you have to go with 4 wheel drive in the beach. Also, nobody lives in there, so there's almost no luminic pollution and you can see a sky full of stars that is breathtaking.

I've taken the advantage of the days off to visit the area; Byron bay, Noosa, Gold Coast, etc. I haven't realized it but it has been already 3 months that I'm in Australia, soon it will be one year that I started my trip and I still want to visit some more places before coming back, so I've decided to extend the trip some more months.

The friends with who I travel every year after Christmas want to come to travel with me, they've called it "Trip to Ribelandia", so we agreed on dates and we've decided to meet on the 30th of December in the Philippines.

This Christmas is a bit weird because I'm not with the family and friends like always and it's so hot in here. At home we have the tio (log shitter) and we've eaten "torrons" (spanish sweets), but it's not the same, moreover I had to work on Christmas day. Anyway it's good to live a different Christmas in a different culture and this year I've had to work Christmas parties. The videocalls help more than ever when one is so far away, it's easier feeling that you are with your people and being for a little while on a birthday lunch, drinking with friends, at my uncle's and aunti's home or on the preparation of Saint Esteve.

It's time to say goodbye and this time is the hardest one, the fact of being at home in family with Bet and Clint, having a routine, having a job, friends, make harder saying goodbye. I organized before I left to take some beers and party and so many people came. On the following day, I did a farewell lunch with Clint's family, they are so nice, they are treating me like I'm part of the family. They gave me as a present a painting of me that Clint's father, who is an artist, painted and they did a copy in a card format to write on it. I worked until the las day and on that day they gave me a huge farewell cake. I've just left and I already miss Brisbane.

Australia

[ENGLISH FOLLOWS]
Estic molt emocionat per anar a Australia i la raó principal és per veure a la Bet, una de les meves millors amigues de Barcelona que porta 4 anys vivint a Brisbane i està casada amb un australià super adorable, el Clint. Arribo a l'aeroport i em ve a buscar la Megan, la germana del Clint que és un amor de persona, jo ja la vaig conéixer quan van venir de viatge a la Seu just abans de que jo marxés. Després de portar-me de ruta turística per Brisbane i anar a fer un café al Kangaroo Point, un mirador a vora del riu de Brisbane (i no, no hi han cangurs). I és que Brisbane és una ciutat molt especial doncs té un riu que sembla l'amazones serpentejant pel mig de la ciutat, on passen ferris que els pots agafar amb la targeta del bus i en comptes de selva tens un skyline molt impressionant d'edificis.

La Megan em va portar a casa seva a dinar i després em va portar a casa de la Bet i el Clint, on 5 min després arribava la Bet, quina il·lusió!! Era super extrany estar amb la Bet a l'altra punta del món, però de seguida em sentia amb el caliu de casa. A més la Bet havia organitzat un sopar amb uns amics seus i em va deleitar amb formatges del pirineu que li havien portat els seus pares, no podia estar més feliç!

Va ser un cap de setmana intens doncs el divendres vam anar al Brisbane festival a la vora del riu i el dissabte vam anar a la primera calçotada popular a Austràlia, a casa d'uns catalans que viuen a Toowoonga a dos hores de Brisbane. I es que fer una calçotada aquí no és gens fàcil, però aquest noi va aconseguir calçots i els va plantar al seu hort, un altre noi va aconseguir les nyores d'una senyora de Melbourne que les importa per fer la salsa romesco. Per acabar-ho de rematar tenien una botifarra espectacular que aconseguien passant-li la recepta de la botifarra com la fem nosaltres a un carnisser local, aquí la fan d'una altra manera i no té res a veure. 

Porto ja 9 mesos viatjant i em ve de gust fer una mica d'aturada a Austràlia i treballar una mica, segur que molta gent pensava que no arribaria mai aquest moment però també arriba un punt que ve de gust fer coses productives, disminuïr el número d'estímuls que rebo viatjant, no fer la motxilla cada dia i fer una mica de calaix. Per això, fa uns mesos que vaig demanar la working holidays, és un visat que et permet treballar un any a Austràlia amb treballs de fins a 6 mesos per poder viatjar pel país. La raó per la qual he decidit fer-ho aquí és perquè és dels països més cars i on també puc cobrar més, a més sempre és interessant viure la cultura d'un país des d'un altre punt de vista. Demanar el visat no va ser gens fàcil, doncs vaig haver de treure'm l'advanced abans de marxar i demanar papers varis al consulat de Lima i després al de Buenos Aires, però perfí me la van donar.

Amb el visat working holidays és molt difícil obtenir una feina d'enginyer ja que ja saben que estaràs temporalment al país i sempre donaran preferència als residents, a no ser que et vulguis quedar una estada llarga i busquis una empresa que t'esponsoritzi. La meva intenció és estar poc temps, així que el més fàcil és treballar a l'hosteleria. El Clint és chef a un restaurant on fan events, va preguntar al manager si necessitàven algú i li van dir que si, així que vaig anar a presentar-me i la setmana següent ja treballava de cambrer. Aquí només em donaven feina per un parell de dies per setmana així que vaig trobar una altra feina a un restaurant molt xulo a la powerhouse, una antiga fàbrica a la vora del riu remodelada per fer espectàcles. La veritat és que he tingut molta sort perquè als dos llocs treballo molt a gust i hi ha molt bon rotllo. Encara que se me n'ha anat una mica de les mans perquè quan no treballo a un lloc treballo a l'altre o a vegades als dos el mateix dia, i estic fent més hores que un ventilador, però em paguen força bé així que compensa.

Faltava poc pel referèndum per la independència de Catalunya de l'1 d'Octubre i voliem donar suport des d'aquí així que ens vam reunir amb un grup de catalans que viuen a Brisbane i vam montar una rua de cotxes l'1 d'Octubre per la ciutat, fent vàries parades i lectures d'un manifest. Aquella nit vam presenciar tots els successos i la veritat es que et sents molt impotent estant tant lluny en aquests moments i sense poder fer massa. La crispació i l'enfrentament el podiem notar des d'aquí, doncs tenim l'estelada penjada a l'entrada de casa i hi ha un veí que quan passa per davant de casa amb el cotxe posa el "que viva España" a tope i baixa les finestres.  

En fi, la següent setmana va ser l'aniversari del Clint, així que vam fer una festa a casa amb la seva familia i un altre dia vam anar a un restaurant a dinar amb els seus amics. M'agrada molt coneixer-los a tots i compartir aquests moments per saber com és la seva vida a Austràlia, sino estés aquí difícilment ho podria viure.

Ja ho he comentat en alguna ocasió que m'encanta fer teatre i al decidir quedar-me una mica aquí a Brisbane vaig buscar alguna ocasió per fer teatre. A través de la Diana, una amiga mexicana de la Bet que té un programa de radio, vaig aconseguir el contacte d'un grup de teatre colombià de Brisbane, els vaig contactar i just em van dir que aquell cap de setmana rodarien un curt per un festival de curts de Brisbane, que anés a coneixer-los i a veure si em podien donar un paper al curt. El festival es diu 48h i consisteix en que el divendres al vespre et donen la temàtica del curt, ens va tocar terror, el nom i professió del prota, un objecte que ha d'aparéixer i una frase que algu ha de dir durant el curt. A partir d'aquí tens 48 hores per fer el guio, rodar el curt, editar-lo i entregar-lo el diumenge al vespre. Una vegada van fer el guió em van dir que tindria un petit paper a l'escena grupal i el dissabte ja estavem rodant, va ser super divertit i fins i tot van utilitzar drons per aquesta escena. Aquí us deixo el curt (activeu els subtítols en castellà si voleu). Vaig anar a la premier i ens vam tenir 3 nominacions però no en vam guanyar cap.

    

[ENGLISH]
I'm so excited to go to Australia and the main reason is to see Bet, one of my best friends of Barcelona that has been living in Brisbane for 4 years and is married with a really lovely aussie, Clint. I arrived in the airoport and Megan came to pick me up. She is Clint's sister and is a love, I met her when she came on a trip to la Seu just before I started the trip. After taking me for a tour in Brisbane and take a coffee in Kangaroo Point, a sightseeing point next to the Brisbane river (and no, there's no kangaroos there). Brisbane is a really special city because it has a river that seems the amazones snaking in the midle of the city, where there's ferrys that you can take with the bus card and instead of jungle you have a really amazing skycrapers skyline.

Megan took me to her place for lunch and afterwards dropped me at Bet's and Clint's home, where 5 min later Bet was arriving, I couldn't believe it!! It was so weird being with Bet on the other side of the world, but suddenly I felt the warmth of being home. Moreover, Bet organized a dinner with some of her friends and delighted me with cheeses from the pyrenees that her parents brought. I couldn't be happier!

It was an intense weekend because on Friday we went to the Brisbane festival next to the river and on Saturday we went to the first public "calçotada" in Australia, in the house of some catalans who live in Toowoonga, 2 hours away from Brisbane. Doing a "calçotada" here is not that easy, but this guy got "calçots" (a kind of onion) and growed them in his garden, another guy got "nyores" (a kind of capsicum) from a woman in Melbourne that imports them to do the "romesco" sauce. If that wasn't enough, they had delicious "botifarra" (a kind of sausage) that they got giving the recipy to a local butcher.

I've been 9 months travelling, so I want to stop for a bit in Australia and work a bit. I'm sure that many people thought that this moment would never arrive but there's a moment that I want to do productive things, reduce the number of inputs i receive while travelling, don't pack the backpack everyday and earn a bit of money. For this reason, some months ago I applied for the working holidays, is a visa that allows you to work for one year in Australia in jobs of maximum 6 months to be able to travel in the country. The reason for which I decided doing it here is because this is one of the most expensive countries I've travelled and where I can also earn more money, besides that is always interesting living the culture of a country from a different point of view. Applying for the visa wasn't easy at all, I had to pass the advanced english exam before leaving and request some certificates in the spanish consulate of Lima and Buenos Aires, but finally I got it.

With the working holidays visa is so difficult obtaining an engineering job because they know that you'll be temporary in the country and they will give preference to the residents. In case you want to stay long term you can look for a company willing to sponsor you. My intention is staying short term, so the easiest is working in hospitality. Clint, who is chef in a restaurant where they do events, asked to the manager if they needed someone and they told him yes, so I went to introduce myself and the following week I was working there as a waiter. I was only getting a couple of shifts a week so I found another job in a really nice restaurant in the powerhouse, an old factory next to the river that was renewed to host shows. I've been so lucky because I feel so well in both places and there's a good work environment. Although some weeks it's too much because when I don't work in a place I work in the other one and I don't have any day off, but I get good money so it's worthy.

We were close to the referendum for the independence of Catalonia on the 1st of October and we wanted to give support from here so we had a meeting with a group of catalans who live in Brisbane and we organized a car convoy on the 1st of October in the city, stopping in different places and reading a manifest. That night we saw all that happened in Catalonia and you feel really impotent being so far away on these moments and not being able to do much. We could feel the anger and the rivality here because we have the "estelada" (independentist flag) hanged on the home entrance and there's a neighbour that everytime he drives in front of the house he plays "que viva España" really loud and take down the windows.

Well, on the following week we celebrated Clint's birthday, so we did a dinner at home with his family and another day we went for lunch to a restaurant with his friends. I enjoy a lot meeting all them and sharing those moments to know how is their life in Australia, without being here it would be so difficult living them.

I've commented in more than one occasion that I love doing drama and, having decided staying in Brisbane for a while, I looked for a chance to do drama. Through Diana, a mexican friend of Bet that has a program in the radio, I contacted a colombian theatre group in Brisbane. They told me that that following weekend would shot a shortfilm for a shortfilm festival in Brisbane, so they told me I should go to meet them and they would see if they would see if there's a role that could match me in the shortfilm. The festival is called 48h, on Friday evening you get the topic of the shortfilm, in this case we got horror, a name and profession of the main character, an object that has to appear and a sentence that someone has to say. From this moment, you have 48 hours to create the script, shot the shortfilm, edit it and submit it on Sunday evening. Once they got the script they told me I would be able to have a small role in the group scene and on Saturday we were shoting. It was so funny and we even used drones to shot the scene. I went to the premier and we got 3 nominations but we didn't win any of them. Below you can find the shortfilm.