Bye bye New Zealand

 

Fa més d'un mes que tenia escrita aquesta entrada del blog però amb tota la situació a Catalunya no em venia de gust publicar-la, i no és que hagi tornat tot a la normalitat, tot el contrari, però una petita pausa de l'actualitat política m'anirà bé.

I wrote this post of the blog more than a month ago but with the situation in Catalonia I didn't feel like publishing it. It's not that everything went back to normality, actually it's the other way around, but it will be good for me having a small break of the political news.

[ENGLISH FOLLOWS]
L'endemà de la gran nevada ens diuen que la carretera ja està oberta de nou, l'havien tallat perquè havien caigut arbres. El següent destí era Milford Sound, un fiord que és una de les atraccions principals de Nova Zelanda, però havia caigut molta neu allà i la carretera estava tallada, així que decidim canviar els plans i fer la volta per la part més sud de l'illa a l'inversa. Ens dirigim a Dunedin, una ciutat a vora del mar plena de murals i conectada amb una península on hi ha bastanta vida salvatge. Nosaltres vam enganxar un dia plujós i no vam veure molts animals, de fet vam anar a una platja a la recerca de lleons marins i se'ns va posar a ploure moltíssim i a fer molt vent, en 5min estavem xops.

Continuem el camí més al sud, anem al far del Nugget point i de camí ens trobem foques, ho trobo tant espectacular que em sembla que no m'acostumaré mai. Anem a una altra platja on se suposa que hi han lleons marins però res de res, també voliem veure els pingüins dels ulls groc (és una espècie molt rara), però ens haviem d'esperar al vespre i vam decidir continuar la ruta. Anem a visitar el far Waipapa i aquí ens trobem una sorpresa, 4 lleons marins Nova Zelandesos a la platja de la vora! Un d'ells era gegant, els mascles poden arribar a pesar 400kg, era molt impressionant. L'endemà anem cap a Te Anau i la ruta és de pel·lícula, de la costa van apareixent montanyes nevades fins que estàs totalment envoltat.

El canvi de ruta ha sigut molt bona idea perquè la carretera està oberta per anar a Milford Sound, així que decidim anar-hi l'endemà. De Te Anau a Milford Sound són 120km d'una de les carreteres més espectaculars que he vist mai, com més avances més s'apropen les montanyes, més altes son, més aigua surt de tot arreu... Estava amb la boca oberta i la llagrimeta de veure un paisatge tant increïble. Han instalat un sistema molt modern per poder tenir oberta la carretera el màxim de dies possibles i detectar desprendiments, provocar allaus controlades, etc. Al arribar al final de la carretera ens trobem amb l'espectacular fiord de Milford Sound, jo ja tenia constantment la pell de gallina. Agafem un barco per recórrer-lo i ens trobem més foques a unes roques. Diuen que el fiord encara és més espectacular si plou perquè surten noves cascades i aigua de tot arreu, nosaltres fins el moment haviem tingut bon temps que va ser perfecte per veure el paisatge i just a mig recorregut amb el barco es posa a ploure moltíssim, cosa que és bastant probable perquè és dels llocs on més plou del món. De tornada amb el vaixell veig una cosa extranya a l'aigua, de sobte ve el guia i em diu pingüins! Un grup de pingüins crestats de fiordlands estaven saltant, ens acostem i després de veure'ls saltar una bona estona n'hi han dos que es queden aprop netejant-se. Aquesta és una espècie amenaçada i principalment només es poden veure aquí. No oblidaré mai aquest dia!

Anem de camí al Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda, a fer un homenatge al Edmund Hillary que s'entrenava aquí i així va ser el primer alpinista a pujar l'Everest. El dia que vam arribar estava plovent i no es veien la majoria de muntanyes que teniem al voltant, però l'endemà només despertar-nos vaig veure el Mount Cook, impressiona molt. Vam fer excursions per la zona tot el dia, primer a un llac amb icebergs i després a una montanya per veure'l desde diferents punts.

L'endemà anem a Tekapu, un poblet a vora d'un enorme llac turquesa degut a un mineral dels glaciars que anomemen farina glaciar. Aquesta seria la nostra última parada els quatre junts, així que aprofitem per passar molta estona junts, fins i tot vam anar a jugar a tenis a unes pistes públiques. El matí abans de separar-nos pugem a una muntanya on hi ha un observatori i unes bones vistes al llac, allà ens trobem a una francesa, l'Adele, que vam conéixer a Wanaka. Ella també volia anar cap a Christchurch, així que després de despedir a la Sophia i a la Petra, ve amb nosaltres.

Christchurch és la ciutat més gran de l'illa sud, va sofrir dos forts terratrèmols el 2010 i 2011, i el segon va ser devastador, van morir gairebé 200 persones i van deixar gran part del centre en ruines. Fa pena passejar pel centre perquè veus la catedral partida per la meitat i només veus que pàrquings públics on hi havien edificis abans, però poc a poc van reconstruïnt-ho tot. Per altra banda, hi han algunes noves construccions bastant interessants, com un conjunt de botigues construides en containers de vaixell. Aquí ens allotja el Frank de couchsurfing, un noi sevillano super majo que treballa de chef aquí i va viure molts anys a Andorra. L'endemà anem a visitar la preciosa península d'Akaroa, ja veig que trobaré aquest paisatges. Avui m'he llevat a les 4 per anar a l'aeroport i agafar el vol a Brisbane, Austràlia, on hi viu la Bet, una de les meves millors amigues, per continuar l'aventura!

A l'observatori de Wanaka em vaig trobar una parella gran de catalans (gairebé no me n'he trobat ni un en tot el viatge) que estaven viatjant un any només a Nova Zelanda i em van fer pensar amb lo relatiu que és el temps de viatge. Abans de venir, hi va haver gent que em va dir que l'illa nord me la podia saltar i que amb un parell de setmanes a l'illa sud és suficient. M'he quedat gairebé dos mesos entre les dues illes, m'han encantat les dos i com és tradició m'he deixat un munt de coses per fer però que algún dia tornaré per fer-les. De Nova Zelanda m'enporto un munt d'imatges de postal, una naturalesa que costa de creure que és real, unes bones pràctiques de conservació de flora i fauna, l'amabilitat de la gent local, la integració del indígenes Maori i la pau que transmet cada racó.

[ENGLISH FOLLOWS]
The following day of the big snow they told us that the road is opened again, they closed it because some trees fell down. Our next destination is Milford Sound, a fiord that is one of the main highlights of New Zealand, but it snowed a lot there and the road was closed, so we decided changing the plans and doing a loop the other way around to the most southern part. We are going to Dunedin, a city next to the sea with plenty of murals and connected with a peninsula with a lot of wildlife. We got a rainy day and we couldn't see many animals, in fact we went to a beach looking for sea lions and it started raining heavily and being so windy, in 5 min we were completely soaked.

We continue the trip to the south, we go to Nugget point and on the way we saw seals, this is so spectacular that I think I'll never get used to it. We went to another beach where we might see sea lions but we didn't see them and the same for the yellow-eyed penguins (a really rare specie). We went to visit Waipapa lighthouse and we get a big surprise here, 4 New Zealand sea lions in the beach next to it! One of them was huge, the males can weight up to 400kg, it was so impressing. On the next day we went to Te Anau and the road trip was like being on a movie, on the coast the snowed mountains appear until you are completely surounded by them.

Changing the plan has been a really good idea because now the road is open to go to Milford Sound, so we decide going there tomorrow. From Te Anau to Milford Sound there are 120km of one of the most amazing roads I've ever seen, the further you get the closer the mountains go, the higher they are, more water comes out from everywhere... I was with my mouth opened and a tear in my eyes seeing such an incredible landscape. They've installed a really modern system for being able to have the road opened the maximum possible days and detecting the rocks falling, cause controlled avalanches, etc. When we arrive at the end of the road, we see the spectacular fiord of Milford Sound, I constantly had goose bumps. We took a boat to go through it and we saw more seals on the rocks. They say that the fiord is even more impressive if it's raining because there's new waterfalls coming out all over, we had good weather until then which was perfect to see the landscape and in the middle of the boat trip it started raining heavily, which is quite normal because is one of the places where it rains more of the world. On the way back with the boat I saw something weird in the water, suddenly the guide came and told me "penguins"! A group of fiorland crested penguins were jumping. We went closer and after seeing them jumping for a while, two of them remained quied cleaning themselves. This is an endangered specie and you can almost only see them here. I will never forget this day!

We are on the way to Mount Cook, the highest mountain in New Zealand, to do a homage to Edmund Hillary who was being trained here and he was the first alpinist to climb the Everest. The day we arrived was raining and we couldn't see the mountains that were surrounding us. On the following day, when we just woke up we saw the Mount Cook, it was really impressive. We did some excursions in the area during the whole day, first to a lake with icebergs and after to a mountain to see it from different points.

The next day we went to Tekapu, a small town next to a huge turquoise lake due to a mineral on the glacier that they call glacier flour. This will be our last stop the four of us together, so we took the advantage of spending a lot of time together, we even played tennis in a public court. The morning before splitting we went up a mountain where there's an observatory, there we met a french girl, Adele, that we knew in Wanaka. She also wanted to go to Christchurch , so after saying goodbye to Sophia and Petra, she joined us.

Christchurch is the biggest city of the south island, they suffered two strong earthquakes in 2010 and 2011, the second was devastating, almost 200 people died and a big part of the center was on ruins. It's sad walking in the center because you see the cathedral broke in two and you only see public parkings where there used to be buildings, but the are rebuilding everything slowly. On the other side, there are some quite interesting new constructions, like a group of shops build in ship containers. Here, Frank from couchsurfing hosted me, a really nice guy from Sevilla who works as a chef and lived many years in Andorra. On the next day we visited the beautiful peninsula of Akaroa, I'm already seeing that I'll miss these landscapes. Today I've waken up at 4am to go to the airport and take a flight to Brisbane, Australia, where Bet, one of my best friends, is living. The adventure goes on!

In the observatory of Wanaka I met an old catalan couple (I haven't almost met any in all the trip) that they were travelling for one year only in New Zealand and they made me think that the travel time is so relative. Before coming, there were some people that they told me I could skip the north island and that with 2 weeks in the south island was more than enough. I've stayed almost two month in New Zealand, I love both islands and to follow the tradition I've left many things to do but one day I'll come back for doing them. From New Zealand I take with me many postcard images, a nature that is difficult believe it's real, good practices of conservation of the remaining nature and animals, the kindness of the locals, the integration of the indigenous Maori people, the preservation of their culture and the peace that every single place transmits.