Nicaraone

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Tinc moltes esperances posades amb Nicaragua perquè conec poca gent que hi ha anat, així que no crec que sigui tant turístic i els que hi han anat o hi han viscut me n'han parlat molt bé. León és la primera ciutat que visitem, no té res a veure amb León d'Espanya, a part de tenir una catedral gran, però també té el seu encant.

Comencem a veure moltes referències revolucionàries que ens recorden a Cuba i a Mèxic, així que comencem a indagar fins a arribar al museu de la revolució. Aquí ens espera un excombatent de la revolució Nicaragüense que ens fa una visita increïble pel museu, ens explica amb una emoció brutal cada quadre, cada mural, cada foto que hi ha al museu. Acabem la visita al teulat del museu, on hi havien unes vistes genials de la catedral i dels volcans que envolten la ciutat. La vista era molt maca, encara que l'hauria disfrutat més si no pensés que en qualsevol moment es podia trencar el sostre tipus uralita sobre el que caminàvem.

És setmana santa i aquí també es viu moltíssim, de fet comencen a fer processons un mes abans de setmana santa i es veuen pel terra dibuixos cristians fets amb serrin de colors. Avui es fa la processó de San Benito, un sant que és negre, així que ens vam acostar a l'església de San Benito per veure l'ambient. Tothom posava veles negres per fer promeses al sant i demanar miracles. I si havies fet una promesa l'any anterior, havies de vestir de blanc a la processó o fer algun oferiment a San Benito a canvi. Els oferiments anaven des d'anar de genolls durant la processor a escombrar l'església o oferir "chicha de maiz", una beguda de blat de moro. Així que ens vam acostar amb un got de plàstic a una senyora que tenia un barril enorme a la seva vora, i li vam dir "por San Benito" i ens va emplenar el got de chicha, aquesta era la seva manera de tornar el que havia demanat l'any anterior.

 

Continuem cap a Granada, una ciutat molt bonica i on continuen les processons. Avui anirem a veure les portes de l'infern, això és el que es creu del cràter del volcà Masaya, un volcà actiu on anem en furgoneta fins al cràter a veure com la lava, amb un color tant intens que es fa indescriptible, fa bombolles. El dia següent anem caminant fins a la Laguna d'Apoyo per una entrada que no es gens turística, la caminata és llarga però val molt la pena passar per les comunitats locals i només estar amb gent local al llac. Aquí a Nicaragua tenim una guia a la distància, l'Elena, una amiga del germà del Luis que ha viscut quatre anys aquí i ens dona recomanacions boníssimes.

 

Ens dirigim cap a la platja, desde Belice que no hi hem anat així que ja hi han ganes! Anem a Playa Gigante, un poblet de pescadors amb pocs turistes, només algun surfista, i unes platges verges del Pacífic. Ens allotgem a la cima d'un turó amb unes vistes al mar espectaculars, sobretot al final del dia on el sol es pon pel mar. Cada dia ens aventurem a explorar la zona fent el nostre camí de ronda (camí que va de platja en platja pel litoral català). Passem per platges i cales cada qual més maca. Només hi ha un problema, aquí no ha arribat la llei de costes, tot i que la majoria de platges són verges i encara no s'ha construit gaire, els terrenys de la vora són privats i a vegades prohibeixen l'accès pel seu terreny, per tant només et queda anar per les roques de vora el mar. El primer dia, l'anada va ser molt espectacular, de roca en roca, de platja en platja, i veient tot tipus d'animalons, crancs, ermitans, una espècie de paramecis, ocells, monos, etc. A la tornada, la marea va pujar i vam tenir alguns obstacles per passar per les roques, en algun moment ens vam posar ben xops i hi va haver un punt que haguès sigut bastant perillòs passar per allà, així que vam fer mitja volta a l'última platja, vam pujar una duna i vam anar pels terrenys privats fins a la següent platja.

 

La següent parada és la illa d'Ometepe, una illa amb dos volcans al mig del llac de Nicaragua. Aquí el temps sembla que es para, tot és molt autèntic i preciós. Et creues tota l'estona amb vaques, cavalls, porcs, pollastres, gossos, granotes gegants i, de tant en tant, monos. Ens allotgem a Mèrida, una part poc turística de l'illa, a un lloc senzill però que està davant del llac i té vistes als volcans que és l'important. Anem amb bici, pugem al volcà Maderas, ens banyem al llac, veiem la posta de sol cada dia i conèixem a gent molt maja. Ens dirigim al carib, encara tindré Nicaragua per uns dies, però ja ha superat les expectatives de llarg. 

 

[ENGLISH]
I've got many expectations in Nicaragua because I only know a few people who has been there, so I don't think it will be that turistic, and the ones who have been there or have lived there have told me it's so beautiful. Leon is the first city that we visit, it's totally different than Leon in Spain, besides having a big cathedral, but it's also charming.

We start seeing many revolutionary references that remember us to Cuba and Mexico, so we begin investigating until we arrive in the museum of the revolution. Here an exfighter of the Nicaraguan revolution is waiting for us and did us an incredible visit in the museum. He was explaining with a huge emotion each canvas, mural, photo ofthe museum. We finished the visit in the roof of the museum, where there were amazing sights of the cathedral and the volcanos surounding the city. The sights were so beautiful, although I would have enjoyied more if I wouldn't be thinking that at any moment the uralita roof that was holding us could break.

It's Easter and here the people are also so passionate about it. In fact, they start making processions one month before Easter and you can see cristian drawings on the floor made out of coloured sawdust. Today is the procession of San Benito, a black saint, so we went to the church of San Benito to see what's going on. Everybody was lighting black candles to make promises to the saint and ask for miracles. If you made a promise the year before, you had to dress in white in the procession or make some kind of offering to San Benito in return. The offerings could be from going on your knees during the procession to sweep the church or offering "chicha de maiz", a drink made out of corn. So we went with a plastic glass to a woman next to a huge barrel, and we said "for San Benito" and she filled up the glasses of chicha. This was her way to give back what she ask for the year before.

We arrive in Granada, a really nice city where the processions continue. Today, we are going to the gates of hell, this is what the people believed of the Masaya volcano, an active volcano where we went by van to the crater to see how the lava, with such an intense color that makes it indescriptible, makes bubbles. The following day, we went walking to Laguna Apoyo through an entrance that is not touristic at all. The way is long but it's worthy passing by the local communities and being only with local people in the lake. Here in Nicaragua, we have a guide in the distance, Elena, a friend of Luis' brother who has been living here for four years and is giving us really good recommendations.

We are heading to the beach, from Belize we haven't been there so we are willing to go! We go to Playa Gigante, a fishermen village with only a few surfers, and virgin beaches of the Pacific. We are hosted in the top of a hill with wonderful views to the sea, even more at the end of the day when the sun sets in the sea. Everyday we take the adventure of exploring the area doing our "camí de ronda" (path that goes from beach to beach in the catalan coast). We pass by beaches, each one more beautiful than the last one. There's only a problem, here hasn't arrived the law of the coasts. Even most of the beaches are virgin and there aren't many constructions, the properties next to the beaches are privat and sometimes they forbid accessing them trough their property, so the only option is going through the rocks next to the sea. On the first day, going was so gorgeous, from rock to rock, beach to beach, and seeing all kind of animals; crabs, hermits, a kind of paramecium, birds, monkeys, etc. On the way back, the tight went up and we had some obstacles to go through the rocks, we got wet and at some point it would have been dangerous continuing the way, so we turned back to the last beach, we went up a dune and we went through the private terrains until the next beach.

The next stop is Ometepe island, an island in the middle of the lake of Nicaragua with two volcanoes. Here, the time seems to stop, everything is really authentic and pretty. You are crossing all the time cows, horses, porks, chickens, dogs, big frogs and, from time to time, monkeys. We are hosted in Merida, a part of the island that is not so turistic, in a simple place but in front of the lake with views to the volcanoes, which is the important thing. We go biking, climb up the Maderas volcano, swim in the lake, see the sun set everyday and meet nice people. We are heading to the caribbean, so I'll still have Nicaragua for some days, but it has already highly exceeded the expectations.

Guatemala

Video del viatge a Belice i Guatemala en menys de 2 minuts amb un segon al dia.
Video of trip to Belize and Guatemala in less than 2 minutes with one second everyday.

[ENGLISH FOLLOWS]
La primera parada a Guatemala és la illa de Flores, un poble que esta a una illa dins d'un llac, unida a la terra per un pont. Aquí m'esperen el Luis i la Sara, arribo a l'hostal i només em dona temps de deixar la motxilla i marxar pitant perquè ens esperava una furgoneta per anar a Tikal, un assentament maya molt gran a la selva. A Guatemala i Honduras, ja hi havia estat fa una mica més d'un any amb un bon amic, l'Ivan, però aprofitant que sempre em deixo coses per fer volia aprofitar ja que passava per aquest fantàstic país i, perquè no, repetir algunes coses que m'havien agradat molt, com Tikal.

D'allà vam anar fins a Semuc Champey, unes piscines naturals al mig del riu on un altre riu els passa per sota, l'efecte és maquíssim, i el millor de tot és que t'hi pots banyar. Quan tornàvem de Semuc a l'hostal, un home ens va deixar unes camares de pneumàtic per baixar pel riu fins allà on ens allotjàvem, ell vindria més tard a portar-nos les motxilles i a recollir els pneumàtics, va ser molt divertit anar pels ràpids. Dormim en hamaques a un hostal molt bonic a vora del riu, despertar-se pel matí i veure aquestes vistes no té preu.

 

Arribem a Antigua, una ciutat colonial molt maca on ens esperàven molts bons moments. Cada any faig un trosset del camino de Santiago, ja només em queden 100km per arribar però aquest any no podrà ser. La setmana santa de fa 4 anys va venir a fer el camino la Laura, una noia de Tudela amiga de l'Anna (una amiga meva de Barcelona), i resulta que està vivint a Antigua des de fa temps, així que li vaig enviar un missatge per veure'ns quan arrivés. A Semuc gairebé no hi havia internet així que no li vaig poder dir quan arrivaba, però al baixar de la furgoneta a Antigua el primer que veig és a la Laura saludant-me. Resulta que la furgoneta ens va deixar davant de l'AECID, on treballa la Laura, a l'hora que sortia a dinar.

A Cuba vam estar viatjant amb una noia turca, la Zep, amb la que em mantingut molt la relació. Pensavem que dificilment la tornariem a veure al viatge, però es va quedar un mes encallada a una ciutat de Guatemala, així que ens vam donar una mica de pressa per interceptar-la a Antigua abans que agafés l'avió cap a Colombia. La Zep estava fent un voluntariat uns dies a un hostal d'Antigua, així que cap allà vam anar, i quan ens va veure va començar a saltar d'alegria. Tothom a l'hostal sabia que arribariem i vam passar uns dies increïbles amb ella. Tinc la sensació que els nostres camins es tornaràn a trobar durant el viatge.

Ens disposem a pujar l'Acatenango, un volcà inactiu de 3976m, des d'on s'observa el volcà de Fuego, que està just a la vora, i si que està actiu. Acampem a uns 300m abans del cim per poder disfrutar de l'espectacle de la lava, que només es veu de nit. L'altra vegada que vaig estar a Guatemala ja vaig pujar al volcà la nit de cap d'any i va ser de pel·lícula, en intervals de 5 a 30 min el volcà feia una erupció, calia estar atent perquè el so tarda una mica més que la vista en arribar. Véiem com sortia un xorro de lava cap a totes direccions i poc a poc anava baixant pel volca i tornant-se negra, acompanyada d'un gran tro volcànic. És de les típiques coses que veus a un documental però mai t'imagines que ho veuràs amb els teus propis ulls. A més, de tant en tant véiem focs artíficials de les poblacions celebrant el fi d'any. De ben segur que és dels millors focs artificials que he vist mai. Aquesta vegada el volcà estava menys actiu durant la nit, però el dia següent vam poder pujar fins el cim, cosa que no havia pogut fer l'altra vegada perquè plovia, vam veure una sortida del sol espectacular i el volcà va fer tres erupcions gegants amb columnes de fum que tenyien el cel.

El dia següent, ens despedim de la Sara, la italiana, perquè continua el seu camí per Guatemala per tornar cap a Mèxic. Després, anem a Chimaltenango amb camioneta (bus pollastre), és el bus típic que porta als nens a les escoles americanes (o així m'ho imagino jo del que surt a els Simpsons), li'n diuen així perquè hi cap de tot dins del bus, fins i tot pollastres. Allà quedem amb un amic guatemaltec del cosí del Luis, l'Atún o Antonio. Ell ens porta a menjar al mercat, a veure el Maximon, una divinitat ancestral venerada com a guardià protector, que és blanc, amb barba blanca i barret, i la gent li fa ofrenes d'alcohol i tabac. D'allà ens va portar cap a Antigua de nou a menjar torrades d'estomac de porc, segur que mai ho haguèssim probat sense ell, i he de dir que estàven molt bones! I vam acabar a una cantina molt local, plena d'homes borratxos, mariachis i un "jukebox" que feia sonar cançons de desamor, tot plegat ben divertit i autèntic. D'allà vam anar a un concert molt bo d'una parella mexicana, makila 69, amb la Laura i els seus amics.

A les 2 de la nit sortia el nostre bus cap a Nicaragua, així que vam anar directes a agafar-lo d'aquest gran últim dia a Guatemala. Decidim saltar-nos el Salvador, hi ha gent que ens han dit que està bé i d'altres que ens han dit que no és massa segur, així que com que tampoc anem sobrats de temps, tirarem pel dret cap a Nicaragua.

[ENGLISH]
The first stop in Guatemala is in Flores island, a town in an island inside a lake accessible by a bridge. Here, Luis and Sara are waiting for me, so when I arrived, I only had time to leave the bags and leave quickly because a van was waiting for us to go to Tikal, a very important maya site in the jungle. I already travelled in Guatemala and Honduras more than a year ago with a good friend, Ivan. But taking the advantage that I always leave thing to visit in the future and I'm passing by this fantastic country, I'd like to visit them and, why not, repeating some things I liked a lot, like Tikal.

From there we went to Semuc Champey, natural springs in the middle of the river where another river passes underneath, the effect is so beautiful, and the best is that you can swim on them. On the way from Semuc to the hostel, a man borrowed us some tubes to go down the river until our accomodation, he said he would come later to bring our bags and get back the tires, it was so funny going through the rapids. We slept in hamacks in a really beautiful hostel next to the river, waking up there and seeing these sights is priceless.

We arrive in Antigua, a pretty colonial city where many good moments were waiting for us. Every year I walk a part of the "camino de Santiaga", I only have 100km left, but this year I won't be able to do it. In Easter 4 years ago, Laura came to the camino, a girl from Tudela friend of Anna (a friend of mine from Barcelona). Laura has been living in Antigua for a long time, so I sent her a whatts to meet when I would arrive there. In Semuc, Internet wasn't working well so I couldn't tell her when I was supposed to arrive, but when I went down from the van in Antigua, the first thing I saw was Laura saying hello. The van left us just in front of AECID, where Laura works, when she was going out for lunch.

In Cuba we were travelling with a turkish girl, Zep, who we still keep in touch with. We thought it would be difficult seeing her again during the trip, but she got stuck one month in a Guatemalan city, so we hurried up to catch her in Antigua before she takes the plane to Colombia. Zep was doing volunteering for some days in a hostel in Antigua, so we went there, when she saw us she started jumping of happiness. Everyone in the hostel knew we were arriving and we spent some amazing days with her. I have the feeling our ways will cross again during the trip.

We are ready to hike the Acatenango, an inactive volcano of 3976m, from where you can observe the volcano of fire which is just next to it and it is active. We camp around 300m before reaching the peak to enjoy the show of lava, which is only visible at night. The other time I was in Guatemala, I already went up the volcano on news years eve and it was like a movie. In intervals from 5-30min the volcano was erupting, you had to pay attention because the sound takes a bit more than the sight to arrive. We were seeing how a source of lava was erupting in all directions and slowly was going down the volcano to turn black, together with a volcanic thunder. These are the typical things that you see on a documentary but you never imagine you'll see it with your own eyes. Moreover, from time to time we were seeing the fireworks of the towns close by celebrating news years eve. All in all, some of the best fireworks I've ever seen. This time, the volcano was less active during the night, but on the next day we could reack the peak, which I wasn't able to do last time because it was raining. We saw an amazing sun rise and the volcano did three huge eruptions with smoke columns that were dyeing the sky.

On the followign day, we farewelled Sara because she was continuing her trip to Guatemala and coming back to Mexico. After that, we went to Chimaltenango with a chicken bus, it's the typical bus that takes the american children to school (or at least that's how I imagine it from what I see in Simpsons). They call it lke this because anything fits in the bus, even chickens. There we met a guatemalan friend from Luis cousin, Atun or Antonio. He took us to eat in the market, see Maximon, it's an ancestral divinity adored like a protector bodyguard. He's white, with white beard and the people offers alcohol and tobacco. From there, he took us back to Antigua to eat pig's stomach toasts, probably we'd never tried that without him, and I must recognize they tasted really well! We finished in a local canteen, full of drunk men, mariachis and a jukebox playing songs of broken hearts, everything so funny and authentic. After Atun left we went to a really good concert of a mexican couple, Makila 69, with Laura and her friends.

At 2am our bus was leaving to Nicaragua, so we went directly to take it from this fantastic last day in Guatemala. We decided skipping Salvador, some people say it's nice and some others told us that is not so safe, so due to the fact that we don't have that much time we will go directly to Nicaragua.

Belize

 

Comencem un nou país, Belize, un país que havia sigut terra de pirates Britànics, que esperem que ens dóni un nou contrast amb el que hem vist fins ara. A ciutat de Belize agafem un taxi amb uns nois suecs que hem conegut per anar a agafar el ferri rumb a Caye Caulker. Només entrar al cotxe el conductor posa hip hop a tot volum i tota la població que veiem pel carrer és negra, comença el contrast.

Al arribar a Caye Caulker, el primer que veiem és la imatge d'un sol rogenc cobert per un fum negre, després un camió de bombers a la platja agafant aigua del mar i una fila de gent passant cubells d'aigua. Enmig de la confusió, una noia local amb un gos ens diu que la seva casa s'està cremant i que necessiten ajuda, així que deixem les motxilles a terra i ens posem a formar part de la cadena humana. Després de molta estona i dues falses alarmes que el foc s'havia apagat, ens diuen que l'incendi s'ha acabat. Tenia la pell de gallina de veure tanta gent colaborant per una causa en comú.

Caye Caulker és com la imatge que tenia al cap de Jamaica; plena de rastafaris negres amb gorros de colors, tocant tambors, artesans, olor a maria, música reagge de fons i un accent anglès rotllo "Wazaa da bro?". Realment va ser molt interessant veure aquesta barreja cultural. L'atractiu principal és que tenen la segona barrera de corall més gran del món molt a prop. Així que vam fer un tour per anar a fer snorkel allà, m'haguès agradat fer buceig però era super car. El tour va ser impressionant, vam anar a tres ubicacions diferents i vam nadar entre una tortuga gegant, taurons, mantes, barracudes, una morena verda, una vegetació subaquàtica brutal i milers de peixos. Per si no estava suficientment feliç de tot el que havia vist aquell dia, els dofins van fer una aparició quan tornàvem cap a l'illa. Aquí vam fer molta amistat amb dues xilenes molt divertides, la Inge i la Tere, i una italiana, la Sara.

Amb la Sara continuem el viatge cap a San Ignacio, una població a la ribera d'un riu a la vora de la frontera amb Guatemala. Anem a veure unes ruines maya, Xunantunich, és un petit assentament maya a la part alta d'un turó. Aquí qualsevol petita cosa és una aventura, no voliem agafar un tour així que per arribar a les ruines agafem un bus local que ens deixa a vora el riu, creuem el riu amb una plataforma amb coberta on hi han dos homes que fan girar una manivela per moure la plataforma d'un costat a l'altre del riu. De camí a les ruines sentim els udols dels monos, ens acostem més i veiem un grup de monos udoladors, més tard veiem una iguana gegant i rat penats dins les ruines. A les ruines hi havien unes 10 persones així que podem estar ben tranquils veient les vistes magnífiques des de dalt de la piràmide. De tornada, ens vam banyar riu que era molt bonic. El que podia haver sigut un dia de lo més normal s'havia convertit en un dia fantàstic.

El més famós de San Ignacio són les coves ATM, una de les 10 millors coves del món. Al Luis i a la Sara no els hi feia gràcia anar-hi així que vaig decidir quedar-me un dia més per anar-hi i ens retrobariem el dia següent a Guatemala. Les coves realment valien molt la pena, son les més impressionants que he vist; sales gegants amb un munt de columnes, estalactites i estalacmites, esquelets de nobles mayes i ceràmica usada en rituals. A més tenia la seva part d'aventura on s'havia de nedar amb l'aigua al coll, grimpar per una paret, escales i passar per llocs molt estrets. Al tornar, vaig sopar amb uns nois que havia conegut i vaig conèixer un francès amb el que vam creuar la frontera plegats el dia següent.

M'encanta tenir flexibilitat al viatge per poder decidir lliurement fer el que vulgui, és una sensació de llibertat màxima el fet de ser amo del teu destí, i amb el Luis ens entenem molt bé amb això, ens adaptem però cadascú pot fer el que li vingui de gust i amb moltes coses del viatge pensem igual així que la majoria de decisions surten de forma orgànica. Ja vam pactar abans de començar el viatge, que en algún punt ens separarem per continuar el viatge "sols", cosa que també en tinc moltes ganes, i també perquè hi han països de sudamèrica que jo ja he visitat, així que tiraré pel dret.


[ENGLISH]
We begin a new country, Belize, a country that used to be land of British pirates, where we expect to receive a new contrast with what we've seen until now. In Belize city, we take a taxi with some swedish guys we've met, to go to take the ferry destination Caye Caulker. Just entering to the car, the driver put really loud hip hop music and all the population we see on the street is black.

When we arrive in Caye Caulker, the first we see is the image of a red sun covered by dark smoke, after a firemen truck parked in the sand taking water from the sea and a line of people passing buckets of water. In the middle of the confusion, a local girl with a dog told us that her house is burning and that they need help, so we left the backpacks on the sand and we join the human chain. After a long time and two fake alarms that the fire was extinguished, they told us that the fire was over. I was really impressed of seeing so many people collaborating for a common cause.

Caye Caulker is like the image I have in my head about Jamaica; full of black rastafaris with dreadlocks and colorful hats, playing drums, artisans, smell of weed, reagge music on the background and an english accent like "Wazza da bro?". It was really interesting seeing this cultural mixture. The main attraction is that the second biggest coral barrier in the world is so close. So we did a tour to do snorkel there, I'd like having dived but it was so expensive. The tour was impressive, we went to three different locations and we swam between a giant turtle, sharks, rays, barracudas, green morraines, an amazing underwater vegetation and thousands of fishes. If I wasn't happy enough of all I had seen that day, the dolphins appeared when we were coming back to the island. There we became friends with two really funny chilean girls, Inge and Tere, and a italian girl, Sara.

We will continue the trip to San Ignacio with Sara, a town in the side of a river close to the border with Guatemala. We went to see some maya ruins, Xunantunich, is a small maya placement on the top of a hill. Here, anything small is an adventure, we didn't want to take a tour so we took a local bus that left us next to the river, we cross the river with a covered platform where two men turn a crank to move the platform from one side to the other of the river. On the way to the ruins, we heard the howls of the monkeys, we went closer and we saw a group of howler monkeys. Afterwards, we saw a giant iguana and bats inside the ruins. In the ruins we were around 10 people, so we could be very quiet seeing the wonderful sights from the top of the pyramid. On the way back, we swam in the river that was so beautiful. What could has been a normal day had become in a fantastic day. 

The most famous of San Ignacio are the ATM caves, one of the 10 best caves of the world. Luis and Sara weren't willing to go, so I decided staying one day more to visit them and we would meet again the following day in Guatemala. The caves were really worthy, they are the most impressive ones I've seen; huge halls full of columns, stalactites, skeletons of important maya people and ceramics used in rituals. Moreover, it had some part of adventure where we had to swim with the water until the neck, climb in a wall, stairs and passing by really narrow places.

When I travel, I love having the flexibility of deciding freely what I want to do, is a feeling of maximum freedom the fact of being the owner of your own destiny. And with Luis we understand each other really well with that, we adapt each other but anyone can do whatever we want and we think the same in many things of the trip, so most of the decisions come in an organic way. We already decided before starting the trip that at a certain point we will split to continue the trip "alone", think that I'm also willing a lot when it will arrive, and also because there are countries of South America that I've already visited so I'll go faster.