Belize

 

Comencem un nou país, Belize, un país que havia sigut terra de pirates Britànics, que esperem que ens dóni un nou contrast amb el que hem vist fins ara. A ciutat de Belize agafem un taxi amb uns nois suecs que hem conegut per anar a agafar el ferri rumb a Caye Caulker. Només entrar al cotxe el conductor posa hip hop a tot volum i tota la població que veiem pel carrer és negra, comença el contrast.

Al arribar a Caye Caulker, el primer que veiem és la imatge d'un sol rogenc cobert per un fum negre, després un camió de bombers a la platja agafant aigua del mar i una fila de gent passant cubells d'aigua. Enmig de la confusió, una noia local amb un gos ens diu que la seva casa s'està cremant i que necessiten ajuda, així que deixem les motxilles a terra i ens posem a formar part de la cadena humana. Després de molta estona i dues falses alarmes que el foc s'havia apagat, ens diuen que l'incendi s'ha acabat. Tenia la pell de gallina de veure tanta gent colaborant per una causa en comú.

Caye Caulker és com la imatge que tenia al cap de Jamaica; plena de rastafaris negres amb gorros de colors, tocant tambors, artesans, olor a maria, música reagge de fons i un accent anglès rotllo "Wazaa da bro?". Realment va ser molt interessant veure aquesta barreja cultural. L'atractiu principal és que tenen la segona barrera de corall més gran del món molt a prop. Així que vam fer un tour per anar a fer snorkel allà, m'haguès agradat fer buceig però era super car. El tour va ser impressionant, vam anar a tres ubicacions diferents i vam nadar entre una tortuga gegant, taurons, mantes, barracudes, una morena verda, una vegetació subaquàtica brutal i milers de peixos. Per si no estava suficientment feliç de tot el que havia vist aquell dia, els dofins van fer una aparició quan tornàvem cap a l'illa. Aquí vam fer molta amistat amb dues xilenes molt divertides, la Inge i la Tere, i una italiana, la Sara.

Amb la Sara continuem el viatge cap a San Ignacio, una població a la ribera d'un riu a la vora de la frontera amb Guatemala. Anem a veure unes ruines maya, Xunantunich, és un petit assentament maya a la part alta d'un turó. Aquí qualsevol petita cosa és una aventura, no voliem agafar un tour així que per arribar a les ruines agafem un bus local que ens deixa a vora el riu, creuem el riu amb una plataforma amb coberta on hi han dos homes que fan girar una manivela per moure la plataforma d'un costat a l'altre del riu. De camí a les ruines sentim els udols dels monos, ens acostem més i veiem un grup de monos udoladors, més tard veiem una iguana gegant i rat penats dins les ruines. A les ruines hi havien unes 10 persones així que podem estar ben tranquils veient les vistes magnífiques des de dalt de la piràmide. De tornada, ens vam banyar riu que era molt bonic. El que podia haver sigut un dia de lo més normal s'havia convertit en un dia fantàstic.

El més famós de San Ignacio són les coves ATM, una de les 10 millors coves del món. Al Luis i a la Sara no els hi feia gràcia anar-hi així que vaig decidir quedar-me un dia més per anar-hi i ens retrobariem el dia següent a Guatemala. Les coves realment valien molt la pena, son les més impressionants que he vist; sales gegants amb un munt de columnes, estalactites i estalacmites, esquelets de nobles mayes i ceràmica usada en rituals. A més tenia la seva part d'aventura on s'havia de nedar amb l'aigua al coll, grimpar per una paret, escales i passar per llocs molt estrets. Al tornar, vaig sopar amb uns nois que havia conegut i vaig conèixer un francès amb el que vam creuar la frontera plegats el dia següent.

M'encanta tenir flexibilitat al viatge per poder decidir lliurement fer el que vulgui, és una sensació de llibertat màxima el fet de ser amo del teu destí, i amb el Luis ens entenem molt bé amb això, ens adaptem però cadascú pot fer el que li vingui de gust i amb moltes coses del viatge pensem igual així que la majoria de decisions surten de forma orgànica. Ja vam pactar abans de començar el viatge, que en algún punt ens separarem per continuar el viatge "sols", cosa que també en tinc moltes ganes, i també perquè hi han països de sudamèrica que jo ja he visitat, així que tiraré pel dret.


[ENGLISH]
We begin a new country, Belize, a country that used to be land of British pirates, where we expect to receive a new contrast with what we've seen until now. In Belize city, we take a taxi with some swedish guys we've met, to go to take the ferry destination Caye Caulker. Just entering to the car, the driver put really loud hip hop music and all the population we see on the street is black.

When we arrive in Caye Caulker, the first we see is the image of a red sun covered by dark smoke, after a firemen truck parked in the sand taking water from the sea and a line of people passing buckets of water. In the middle of the confusion, a local girl with a dog told us that her house is burning and that they need help, so we left the backpacks on the sand and we join the human chain. After a long time and two fake alarms that the fire was extinguished, they told us that the fire was over. I was really impressed of seeing so many people collaborating for a common cause.

Caye Caulker is like the image I have in my head about Jamaica; full of black rastafaris with dreadlocks and colorful hats, playing drums, artisans, smell of weed, reagge music on the background and an english accent like "Wazza da bro?". It was really interesting seeing this cultural mixture. The main attraction is that the second biggest coral barrier in the world is so close. So we did a tour to do snorkel there, I'd like having dived but it was so expensive. The tour was impressive, we went to three different locations and we swam between a giant turtle, sharks, rays, barracudas, green morraines, an amazing underwater vegetation and thousands of fishes. If I wasn't happy enough of all I had seen that day, the dolphins appeared when we were coming back to the island. There we became friends with two really funny chilean girls, Inge and Tere, and a italian girl, Sara.

We will continue the trip to San Ignacio with Sara, a town in the side of a river close to the border with Guatemala. We went to see some maya ruins, Xunantunich, is a small maya placement on the top of a hill. Here, anything small is an adventure, we didn't want to take a tour so we took a local bus that left us next to the river, we cross the river with a covered platform where two men turn a crank to move the platform from one side to the other of the river. On the way to the ruins, we heard the howls of the monkeys, we went closer and we saw a group of howler monkeys. Afterwards, we saw a giant iguana and bats inside the ruins. In the ruins we were around 10 people, so we could be very quiet seeing the wonderful sights from the top of the pyramid. On the way back, we swam in the river that was so beautiful. What could has been a normal day had become in a fantastic day. 

The most famous of San Ignacio are the ATM caves, one of the 10 best caves of the world. Luis and Sara weren't willing to go, so I decided staying one day more to visit them and we would meet again the following day in Guatemala. The caves were really worthy, they are the most impressive ones I've seen; huge halls full of columns, stalactites, skeletons of important maya people and ceramics used in rituals. Moreover, it had some part of adventure where we had to swim with the water until the neck, climb in a wall, stairs and passing by really narrow places.

When I travel, I love having the flexibility of deciding freely what I want to do, is a feeling of maximum freedom the fact of being the owner of your own destiny. And with Luis we understand each other really well with that, we adapt each other but anyone can do whatever we want and we think the same in many things of the trip, so most of the decisions come in an organic way. We already decided before starting the trip that at a certain point we will split to continue the trip "alone", think that I'm also willing a lot when it will arrive, and also because there are countries of South America that I've already visited so I'll go faster.