Fi del viatge / End of the trip

[ENGLISH FOLLOWS]
Ens allunyem dels Himalaies amb la Nona per tornar a la civilització i anar fins a Pokhara, una ciutat a vora d'un llac. Allà gaudim dels plaers que gairebé no haviem tingut a la muntanya; internet, dutxa calenta, roba neta, menjar diferent, música, cerveses, etc. Fins i tot vam anar a veure la pel.lícula Hotel Budapest a l'aire lliure amb una parella austríaca que haviem conegut al trek. També vam aprofitar per fer parapent i veure el llac desde l'aire.

 

 

Quan ja estem refets decidim empendre ruta cap al sud i anem a Tansen, un poble al cim d'un turó. Ens quedem a casa d'una família local que té un allotjament. Eren una família molt maca, els fills que eren més o menys de la nostra edat sempre s'assentàven amb nosaltres a menjar i la mare cuinava un dal bhat deliciós. El dia de partida la mare ens va posar tika (pols vermella) al front perquè ens portès bona sort. No va durar gaire perquè al cap d'una estona ens ho haviem refregat per tot el front sense voler. 

 

 

 

 

"Buda was born in Nepal" (Buda va nèixer al Nepal), això és el que porten molts taxistes aquí. I es que resulta que quan India i Nepal no existien encara, la que va ser la mare del príncep Siddharta (que es va convertir en Buda quan es va iluminar) estava de viatje quan es va posar de part. Siddharta va nèixer a Lumbini, que anys desprès seria Nepal. Però va crèixer al palau on vivia la seva família a India. Doncs vam anar a visitar Lumbini, que seria com Betlem pels cristians. És una meca budista on moltíssims països hi tenen el seu centre budista. Vam llogar unes bicis atrotinades i vam anar a veure el lloc on va nèixer buda i alguns centres budistes: Sri Lanka, Cambodia, Birmània, Vietnam, Korea, Xina, etc.

Després de varis busos locals i un mototaxi, arribem al parc nacional de Chitwan. Vam anar a donar una volta per la tarda i ja vam veure 3 rinocerons asiàtics, semblen composats per varies armadures, una cueta super graciosa i unes orelles molt adorables. Per la nit, tornant de sopar veiem un rinoceront "petit" caminant pel mig del carrer del poble amb tot de gent fent-li fotos darrera, semblava jumanji. Es veu que aquest rinoceront té el costum de sortir del parc nacional i passejar pel poble de tant en tant.

L'endemà vam fer una ruta pel riu amb una canoa de fusta on vam veure cocodrils, rinoceronts i ocells. Ens van deixar a un punt del riu i d'alla vam fer una excursió caminant tot el dia. Vam seguir les petjades dels tigres de bengala i els ossos, vam veure búfals salvatges, jabalís, cèrvols i més rinocerons.

 

 

 

 

Marxem del parc nacional per adentrar-nos a la selva, aquest cop urbana, de Kathmandu. Poc a poc aconsegueixo veure coses boniques entre el caos de la ciutat, la pols i els carrers sense asfaltar i amb forats. Descobrim patis interiors que amaguen tranquilitat i alguns petits temples, explorem els mercats que van originar la ciutat com a centre de la ruta de la seda, debatim sobre la vida i la mort al veure les cremacions a vora del riu, aprofitem per menjar coses diferents i escoltar música en directe. Ja ha arribat el moment que la Nona ha de marxar, és fara extrany continuar a Nepal sense ella, però ens tornarem a veure molt aviat.

 

 

Just el dia següent, la Giada, una molt bona amiga de Brussel·les arriba a Kathmandu per treballar una setmana. Així que quedem tant bon punt arriba a la ciutat. L'última vegada que ens vam veure va ser fa uns 3 anys a una visita que li vaig fer a Brighton (Anglaterra), doncs ella viu allà. No em deixarà mai de sorprendre aquestes alineacions de planetes que fan que coincideixi amb amics pel món. Ens vam posar al dia mentre li vaig fer ruta per la ciutat, vam fer un bon dinar, cerveses, posta de sol i vam acabar a un concert d'una banda nepalí. Va ser un dia genial!

Parlant d'alineacions de planetes, en vaig tenir un parell més. Vaig quedar amb el Chris, un noi que vaig conéixer a Birmània quan viatjava amb la seva nòvia i ella va veure a l'instagram que jo estava a Nepal així que ens va avisar. Quan vaig anar a l'hostal on s'allotjava vaig conéixer a una noia de Barcelona, reumatòloga, que quan li vaig dir que jo estava al grup de teatre de medicina diu, ara entenc perquè em sonaves, jo t'he vist actuar, i llavors vaig caure que la vaig conéixer un dia que vam anar de cerveses.
 

 

 

 

L'endemà vaig anar al monestir de Kopan a fer un curs d'introducció al budisme tibetà i meditació. El curs el donava una monja budista que és canadenca i porta més de 30 anys amb el budisme. Ens donaven vàries classes al dia, meditacions, una hora de discussió en grup, bon menjar, no es podien utilitzar dispositius electrònics i absolut silenci després de sopar fins al final del dinar del dia següent. Aquest curs em va anar que ni pintat, a més d'aprendre un munt de coses de la religió budista, em va servir per tenir temps de reflexió sobre tot el viatge, treure conclusions, preparar-me per la tornada... Pel que fa al budisme em va semblar super interessant, per començar el fet que tota la religió es centra en cultivar la teva ment a travès de la meditació i l'aprenentatge, ser millor individu i crèixer com a persona, i no en adorar a ningú. També perquè no volen convertir a ningú, de fet t'aconsellen que intentis seguir amb la teva pròpia religió en cas que en tinguis una i que apliquis el que et sigui útil del budisme, que no començar de zero amb el budisme. És molt filosòfica, volen que t'ho plantegis tot, et repeteixen constantment que no creguis res del que diu el budisme sino que ho qüestionis tot, a més d'intentar investigar científicament moltes de les coses de les que parlen.

 

 

 

Al monestir he conegut a una noia de Barcelona que m'ha parlat molt bé d'un voluntariat a una escola de Kathmandu i que necessitaven a gent, així que els hi vaig enviar un mail i estic passant l'última setmana aquí. Són 150 alumnes d'entre 4 i 14 anys que les seves famílies no es poden permetre una escola normal, així que els hi cobren molt poquet i n'hi ha 50 que no paguen res. Em donen allotjament i menjar a canvi de treball, així que els ajudo amb coses que no saben fer amb l'ordinador, he donat algunes classes de anglès i matemàtiques, i els hi he creat un compte a "workaway" perquè rebin més voluntaris que no n'han rebut gaires. Visc a casa del director que està dins de l'escola, amb la seva dona, el seu fill que va a la universitat i 12 nens que els seus pares no se'n poden fer càrrec. La veritat es que tots els nens són super macos, obedients i tenen un munt de ganes d'aprendre.

 

No em puc creure que estigui escrivint l'última entrada del viatge, la veritat és que estic molt emocionat per la tornada. He trobat a faltar casa des del minut 1 del viatge i s'ha fet molt dur estar lluny de la família, amics i la meva terra. També és cert que quan inicialment havia plantejat la tornada, fa 6 mesos, just havia acabat de treballar 3 mesos a Austràlia i per moltes ganes que tenia de tornar, sentia que seria tallar el viatge quan encara volia veure més parts d'Austràlia i una mica d'Àsia. En aquell moment també vaig tenir por de si en algún moment arribaria el sentiment de tornar, però ha arribat, ara estic llest per tornar i sento que he complert aquest somni. Que no vol dir que en algun altre moment de la vida torni a fer un gran viatge, també pot ser, però això ja es veurà.

No se ben be quin futur m'espera però no m'importa, aquesta és una de les millors decisions que he pres a la meva vida. Ha sigut un autoregal amb el que m'he sentit més viu que mai. He viscut experiencies locals, dutxat amb un cubell d'aigua freda, conreat un camp descalç, acampat a la platja, dormit en una hamaca en un vaixell de càrrega amb animals o en una barraca a una finca de cafè, fet cervesa, treballat en una altre país, voluntariat a centres de rescat d'animals i granges, viscut amb amics, conduït per llocs espectaculars, vist rituals indígenes, caminat desde les platges més espectaculars que un pot imaginar als deserts, cascades, ruines, coves, selves, volcans, neu, llacs i muntanyes altíssimes. He explorat el fons marí i el cel. He vist animals tant increïbles que em costa de creure que siguin reals. He anat amb tot tipus de transport; cotxe, colectius, furgos, motos, mototaxis, tractors, bicis, camions, trens, busos, piragua, barcos, llanxes, velers, barcos de càrrega, avions... He probat tot tipus de menjar, desde restaurants d'estrella michelin a menjar amb les mans assegut a terra en una cuina petita i fosca. He tingut amics i familia que m'han acompanyat durant el viatge, i d'altres que m'han acompanyat virtualment des de casa. M'he sentit tant estimat en tot moment que m'ha estat impossible sentir-me sol. Durant el viatge, he conegut a unes persones increïbles que m'han ensenyat tantes coses i mai ha importat la nostra procedència, cultura, raça, religió, ni cap de les experiències que hem tingut prèviament, al fi i al cap ens uneix un vincle que és més gran que tot això, el fet que som persones. Aquest viatge ha estat una oda a la vida!

 

 

 

[ENGLISH]
We leave the Himalayas with Nona to go back to civilization and head to Pokhara, a city on the shore of a lake. There, we enjoy the pleasures we didn't have on the mountains; internet, hot shower, clean clothes, different food, music, beers, etc. We even went to see the movie Hotel Budapest outdoors with an Austrian couple we met on the trek. We also took the opportunity to paraglide and see the lake from the air.

When we are recovered, we decide to head south towards Tansen, a town on top of a hill. We stay at a homestay with a very lovely family. The children, who were more or less our age, always sat with us to eat the delicious meals that her mother cooked. On the day of departure, the mother put tika (red powder) on our forehead to bring us good luck. It did not last long because after a while we had scrubbed it all over the forehead without noticing.

"Buddha was born in Nepal", this is what many taxi drivers have in their taxis. When India and Nepal didn't exist yet, the mother of Prince Siddharta (who became Buddha when it was enlightened) was traveling when she gave birth. Siddharta was born in Lumbini, which years later would be Nepal. But he grew up in the palace where his family lived in India. Well, we went to visit Lumbini, which would be like Bethlehem by the Christians. It is a Buddhist Mecca where many countries have their Buddhist center. We rented a couple of bikes and went to see the place where Buddha was born and some Buddhist centers: Sri Lanka, Cambodia, Myanmar, Vietnam, Korea, China, etc.

After several local buses and a tuc tuc, we arrived at Chitwan National Park. We went for a walk in the afternoon and we saw 3 Asian rhinoceros, they seem made up of several armors, a funny tail and very adorable ears. At night, going back from dinner we saw a "small" rhino walking through the streets of the village followed by people taking pictures, it seemed Jumanji. They told me that this rhino has the habit of leaving the national park and going around the village from time to time. The next day we went through the river with a wooden canoe where we saw crocodiles, rhinos and birds. They left us on the shore and from there we went for a walk all day. We followed the footsteps of Bengale tigers and bears, we saw wild buffalos, wild pigs, deers and more rhinos.

We left the national park to get into the jungle, this time an urban one, Kathmandu. Slowly, I get to see beautiful things between the chaos of the city, the dust and the unsealed streets with holes. We discover inner courtyards that hide tranquility and some small temples, we explore the markets that originated the city as the center of the silk route, we discuss life and death when we see cremations on the banks of the river, we take advantage to eat different kinds of food and listen to live music. The moment that Nona has to leave has arrived, it will be weird to continue in Nepal without her, but we will see her soon.

On the following day, Giada, a very good friend of Brussels arrives in Kathmandu to work for a week. So we met as soon as she reached the city. The last time we saw her was about 3 years ago at a visit that I did to her in Brighton (England), because she lives there. I will never stop being surprised of these planets alignments that make me meet friends around the world. We updated our lives while I went showed her the city, we had a good lunch, beers, sunset and finished in a concert from a Nepalese band. It was a great day!

Talking about planets alignments, I had a couple more of them. I met Chris, a guy that I knew in Myanmar when he was travelling with his girlfriend, she saw on instagram that I'm in Nepal and told us. When I went to the hostel where he was staying, I met a girl from Barcelona, reumatologist, that when I told her that I act on the theatre group of medicine she told me, that's why you were familiar to me, I've seen you acting, and I realized I met her one day when we went for some beers.

The next day, I went to the Kopan Monastery to take an introductory course on Tibetan Buddhism and meditation. The course was given by a Buddhist nun who is Canadian and has been Buddhist for more than 30 years. They gave us several classes a day, meditations, an hour of group discussion, good food, electronic devices could not be used and absolute silence after dinner until the end of the next day's lunch. This course was perfect for me as I didn't only learn a lot of things from the Buddhist religion, I had the time to think on the whole trip, draw conclusions, prepare myself for the return... I think Buddhism is super interesting, to begin with the fact that the whole religion is focused on cultivating your mind through meditation and learning, being a better individual and growing as a person, and not worshiping anyone. Also because they don't want to convert anyone, actually they advise that you should try to continue with your own religion if you have one and that you apply what is useful to you from Buddhism, rather than starting from scratch with Buddhism. It is very philosophical, they want you to think everything, they constantly repeat you not to believe anything that Buddhism says, that you should question everything, as well as trying to scientifically research many of the things that they talk about.

In the monastery I met a girl from Barcelona who told me very nice things of a volunteering at a school in Kathmandu and that they needed people, so I sent them an email and I'm spending the last week here. There are 150 students between 4 and 14 years old that their families can't afford a normal school, so they pay a really low fee and there are 50 of them who don't pay anything. They give me accommodation and food in exchange for work, so I help them with things they don't know how to do with the computer, I've taught some English and maths classes, and I have created them an account on Workaway so that they can receive more volunteers because they almost don't receive any. I live in the house of the director which is inside the school, with his wife, his son who goes to the university and 12 children whose parents can not afford taking care of them. Actually, all children are super-cute, obedient and have a lot of eagerness to learn.

I can't believe I'm writing the last entry of the trip, the truth is that I am very excited about the return. I have missed my home from minute 1 of the trip and it has been very hard to be away from family, friends and my place. It's also true, that when I initially had planned the go back, 6 months ago, I had just finished working for 3 months in Australia, although I really wanted to go back, I felt that it would cut the trip when I still wanted to see more parts of Australia and a bit of Asia. At that moment I was also afraid of whether at some point I would have the feeling of finally coming back, but it has arrived, now I am ready to go back and I feel that I've fulfilled this dream. That does not mean that at another time in life I will do a big trip again, but I will see it in the future.

I do not know what the future awaits me but I don't care, this is one of the best decisions I have made in my life. It has been a self-present with which I have felt more alive than ever. I have experienced local experiences, showered with a bucket of cold water, cultivated a field barefoot, camped in the beach, slept in a hammock on a cargo ship with animals or in a barrack at a coffee farm, brewed beer, worked in another country, volunteered in animal rescue centers and farms, lived with friends, driven by spectacular places, seen indigenous rituals, walked from the most spectacular beaches one can imagine to deserts, waterfalls, ruins, caves, forests, volcanoes, snow, lakes and high mountains. I have explored the deep sea and the sky. I have seen such incredible animals that I find it hard to believe that they are real. I have gone with all kinds of transport; Car, shared autos, vans, motorbikes, tuc tucs, tractors, bikes, trucks, trains, buses, canoes, boats, speedboats, sailboats, cargo ships, airplanes... I have tried all kinds of food, from michelin star restaurants to eating with your hands sitting on the floor in a small dark kitchen. I have had friends and family that have accompanied me during the trip, and others that have accompanied me virtually from home. I have felt so much loved at all times that it has been impossible for me to feel alone. During the trip, I've met some incredible people who have taught me so many things and have never been important our origin, culture, race, religion, or any of the experiences that we have had before, at the end there's something bigger than all that, the fact that we are people. This trip has been an ode to the life!