Kiwilandia (New Zealand)

  

[ENGLISH FOLLOWS]
Després de tot el percal amb els vols ja no sabia que esperar-me al arribar a Nova Zelanda i l'únic que em va dir la de migracions és si ja tenia el ferry per creuar a la illa sud, vaig respondre que no amb temor que encara em diria alguna cosa, i em diu que m'aconsella que ho reservi amb temps perquè s'emplenen i que disfruti Nova Zelanda.

Em passejo pels carrers de Auckland i no paro de comparar les diferències amb el que he viscut fins ara. Miro a la gent i tots son rossos i blancs, asiàtics o de pell morena (Maoris, la població originària). Estic enviant audios amb el mòbil sense preocupar-me de la seguretat i no miro a terra sense por de xafar una merda de gos o trencar-me la cama per culpa d'un forat a terra. Cada vegada que pago alguna cosa, encara que siguin uns cacahuets, pregunto si puc pagar amb targeta al que responen "of course" (per suposat) i al supermercat no hi ha gairebé ningú que et cobri, t'ho cobres tu mateix.

He trobat per internet a una noia anglesa, la Melissa, que s'ha comprat un 4x4 i vol fer un viatge cap al nord, així que quedem per trobar-nos la mateixa nit per parlar-ho. Ens posem d'acord i en un parell de dies marxem cap al nord amb un altre noi anglès, l'Alex. Anem rumb al nord i comencem a buscar allotjament fins que trobo a una parella gran per airBnB, la Carolyn i el John. Ells estaven contentíssims de tenir companyia un divendres per la nit així que ens obren les portes de la seva fantàstica casa. Vam alucinar, la Carolyn va posar uns pastissos de marisc al forn, va obrir una botella vi, i allà estavem parlant a vora del foc, jugant amb els gossos, sopant i menjant brownies acabats de fer. El John ens va ensenyar la colecció d'avionetes que tenien i ens tractaven com els seus nèts. Era tard i ens van dir que si ens venia de gust tenien un jacuzzi exterior, es pot demanar alguna cosa més? No ens ho vam pensar i al cap d'una estona estavem al jacuzzi mirant les estrelles i un halo gegant que envoltava la lluna, quina rebuda! Al dia següent m'anava a preparar un cafè instantani per esmorzar i la Carolyn no em va deixar, va moldre cafè, em va preparar un cafè deliciós i vam anar tots a donar una volta per conéixer el poble.

És hora de continuar el viatge i anem cap a Whangarei, de camí parem a unes cascades i fem una excursió a una montanyeta. Lo bo d'anar amb cotxe és que et pots parar cada dos per tres, i això a Nova Zelanda és imprescindible, tens fotos de postal a cada cantonada. Avui passem la nit a casa la Cathy, una noia d'aquí que he trobat per couchsurfing i ens allotja a casa seva. Ella se'n va a viatjar per Europa en un mes així que li recomano un munt de llocs. L'endemà ens porta a fer una caminata a una montanya on hi han unes vistes impressionants.

Continuem més al nord a on hi han les Bay islands, allà ens allotja el Josh, un informàtic d'aquí (kiwi) que gairebé no podia estar amb nosaltres perquè li tocaba cuidar una casa per les nits, així que ens dóna la clau de casa seva i ens diu que fem com a casa nostra. A l'Alex l'informen que començarà abans que s'esperava a fer un voluntariat a un vaixell per investigar balenes, dofins i foques, així que abandona el barco.

Ens dirigim la Melissa i jo cap a casa del Shane, un caçador i apicultor que viu a una casa que s'ha construit ell mateix al mig de la montanya. Ara mateix té 200 panells d'abelles, així que com que no pot viatjar ha decidir convidar a viatgers a casa seva. Vam estar a la gloria a casa seva. Al dia següent pel matí plovia així que va decidir fer cervesa artesanal i el vaig ajudar per aprendre'n. Ah, me n'oblidava, a la pica de fregar els plats tenia un parell de sortidors de cervesa i l'aixeta de l'aigua, vaja que a vegades t'anaves a posar un got d'aigua i acabaves fotente una birra. Al sortidor tenia una cervesa basada en la chouffe, una de les meves belgues preferides. Vam compartir conversacions super interessants fins a les tantes cada dia, li vam cuinar el sopar un parell de dies i l'últim dia va preparar-nos un super sopar amb verdures, tubèrculs i una vedella boníssima rostida. Per acabar-ho de rematar em també tenia un jacuzzi exterior així que em vaig fer un bon bany una de les nits. Un dels dies vam anar fins al punt més al nord de Nova Zelanda, Cape Reinga, un lloc preciós amb un far on vam veure una posta de sol espectacular.

Diuen que la gespa és més verda a casa del veí, no sé si és veritat però almenys aquí és la gespa amb el verd més intens que he vist. L'ecosistema de Nova Zelanda és molt delicat i portar restes de plantes d'un altre país a les botes pot matar espècies endèmiques. Tot està super protegit i s'ho prenen molt en serio per no destruir el que els queda. Fa anys algú va portar conills i opòssums aquí i ara tenen una plaga que els ha matat un munt d'espècies locals, així que està permès matar-los. Vam aturar-nos al kauri tree park on hi ha uns dels arbres kauri més grans de Nova Zelanda, al entrar i al sortir del bosc havíem de netejar-nos les botes per no introduir res que pogués afectar al entorn.

No havíem buscat allotjament per aquella nit, així que pregunto a una parella gran a través de couchsurfing, el Hugh i la Sarah, si ens poden allotjar d'ultim moment. Ells encantadíssims ens obren les portes de la seva granja on tenien cavalls, perquè passem la nit. L'endemà vam esmorzar amb el Hugh i vam parlar una bona estona.

Anem cap a Auckland de nou a recollir a la Lea, una noia alemana que s'apunta a continuar el viatge per la resta de l'illa nord. La meva intenció inicial era quedar-me un mes a Nova Zelanda, a dia d'avui porto 10 dies i només he estat a northland, la punta nord de l'illa nord, una zona que no vaig saber que existia fins pocs dies abans de venir. Ara em queda la resta de l'illa nord i la sud, que m'han dit que encara és més maca que la nord. Ja veig que em quedaré més temps del que pensava... I si, ha valgut la pena tot el percal amb els vols!

[ENGLISH]
After all the mess with the flights I didn't know what to expect arriving in New Zealand. The only thing that the woman from migrations told me was if I already had the ferry to cross to the south island, I answered no with fear that she would tell me something. She told me I should book it in advance because the get full and enjoy New Zealand.

I am walking around the streets in Auckland and I can't stop comparing the differences with what I've been living until now. I look at the people and all are blond and white skin, asiatics or brown skin (Maoris, the indigenous people). I'm sending audio messages with the cell phone without caring for the security and I don't look on the floor without taking care of stepping on a dog's shit or breaking my leg for a hole on the floor. Everytime I pay something, even if it's peanuts, I ask if I can pay by card and they answer "of course" and in the supermarket there's almost nobody in the cash, you do it yourself.

I've met on the internet a british girl, Melissa, that has bought a 4 wheels car and wants to do a trip in the northland, so we agree on meeting the same night to talk about it. We agree on the plan and in a couple of days we head north with another british guy aswell, Alex. We head north and start looking for acommodation until I find an old couple in airBnb, Carolyn and John. They were so happy for having company this Friday night, so they welcome us in their wonderful house. We were amazed, Carolyn put some seafood cakes in the oven, opened a bottle of wine, and we were there talking next to the fire, playing with the dogs, having dinner and eating brownies. John showed us a collection of small planes he made and they were treating us like their grandchildren. It was late and they told us that if we wanted they had an outdoor hot tub, what else could we ask for? We didn't think about it and in a short time we were inside the hot tub looking to the stars and to a giant moon halo. Such a welcome! On the following morning, I wanted to prepare an instant coffee for breakfast and Carolyn didn't allow me, she grinded coffee beans, prepared a delicious coffee and we went for a walk all together to know the town.

It's time to continue the trip to Whangarei, on the way we stopped in some waterfalls and we did a trekking in a mountain. The good thing of going by car is that you can stop every now and then, and this in New Zealand is so important. You can have postcard's photos on every corner. Tonight we will spend the night at Cathy's home, a woman from here that I've found in couchsurfing. She will go to travel in Europe in a month so I recommended her many places. The next day she took us to a walk in a mountain with amazing views.

We continue towards the north where the Bay islands are. There we are hosted by Josh, an IT guy from here (kiwi) that almost couldn't be with us because he was doing house sitting at night, so he gave us the key of his home and told us to feel like at home. They inform Alex that he will start sooner than he was expecting to do a volunteering in a boat to research for whales, dolphins and seals, so he abandons the trip.

Melissa and I went to Shane's home, a hunter and bee keeper who lives in a selfmade house in the middle of the mountain. Currently, he has 200 hives, and due to the fact that he can't travel, he has decided inviting travellers to his home. We stayed like in heaven in his home. The next morning was raining, so we decided doing artisanal beer and I helped him to learn. Ah, I almost forgot, in the sink he had to taps for beer and the water tap. Sometimes you were going to take a glass of waterand you ended up with a beer. In the beer tap he hada beer similar to chouffe, on of my favourite belgian beers. We shared really interesting conversations everyday until late at night. We cooked for him a couple of days and the last day he prepared an amazing dinner with vegetables and a delicious roasted beef. To finish even better, he also had an outdoor hot tub, so I took a bath one of the nights. One of the days we went to the northest point of New Zealand, Cape Reinga, a gorgeous place with a lighthouse where we saw an amazing sunset.

People say that the grass is greener in neighbourg's home, I don't know if it's true but at least in New Zealand is the most intense green I've ever seen. The ecosystem of New Zealand is very delicate and wearing leftovers of plants from another country in the boots could kill endemic species. Everything is really protected and they are so strict in that in order not to destroy what still remains here. Some years ago someone brought rabbits and possoms here and now they have such a plague that has killed many local species, so you're allowed to kill them. We stopped by the Kauri tree park where there are the biggest Kauri trees in New Zealand. When we entered and went out of the forest, we had to clean the boots in order not to introduce anything that could affect the environment.

We hadn't looked for accomodation for that night, so I ask to an old couple though couchsurfing, Hugh and Sarah, if they could host us. They were so happy to host us in their farm where they had horses. The following day, we had breakfast with Hugh and we talked for a long time.

We are going back to Auckland to pick up Lea, a german girl that will join us to continue the trip in the rest of the north island. My initial plan was staying in New Zealand for a month, currently I've been 10 days and I've only been in the northland, the northest part of the north island, an area that I didn't know it existed until some days before coming. Now I want to do the rest of the north island and the south one, that they've told me it's even more beautiful than the north one. I'm already seeing that I'll stay longer than I thought... And yes, it's worth it all the mess with the flights!

Chile rumb a New Zealand / Chile on the way to New Zealand

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Creuo els andes desde Mendoza per arribar a Viña del Mar tres dies més tard del que esperava ja que la frontera estava tancada primer per neu, després perquè no funcionava el sistema de migracions i finalment perquè se'ls havia congelat l'aigua. En fi, ja ens vam cagar en tot amb una tele local que ens va entrevistar entre tot el caos de la gent que portava varis dies a l'estació, jo per sort vaig aprofitar per fer amics i conèixer Mendoza una mica més.

A Viña del Mar m'allotja el Seba, un noi chileno molt amable. Vam anar a fer sandboard a unes dunes d'allà, vam visitar Viña i Valparaiso, vam probar la gastronomia local i vam sortir de festa, on em vaig trobar a un americà, un dels amics que vaig fer a l'estació de Mendoza.

Valparaiso em va enamorar, és una ciutat on podria viure un temps, així que decideixo quedar-me algun dia més a un hostal d'allà. Cada dia descobria una part de la ciutat, és com un museu a l'aire lliure on tens grafittis impressionants per tot arreu als diferents turons de la ciutat i amb el port sempre abaix. Vaig conéixer al David, un noi d'Eivissa que és clown i ha vingut a actuar a un festival de clown a Chile. Al dia següent em diu que l'han convidat a una variete de circ i si em ve de gust anar-hi. Una estona més tard allà estàvem, a la carpa blava veient circ. Al acabar l'espectacle ens van convidar a menjar empanades a una cuina de vora la carpa on vam conéixer els artistes. Aquella escena em va recordar a un espectacle que es deia cocina pública que vaig veure a la fira del teatre de Tàrrega, el grup que la representava es deia teatro container i era de Valparaiso. Bàsicament consistia en un menjar popular on la gent podia recitar poesia o discursos, tocar música, beure i menjar, i tot sortia d'una cuina ubicada dins d'un container de càrrega de vaixell. Ara entenia el perquè del container, doncs a Valparaiso està ple de containers de vaixell al port. Amb aquestes que una noia em diu que ella havia estat treballant amb els teatro container, jejejeje, sempre em passen aquestes coses. Després anem cap al desé aniversari del teatro museo a veure un espectacle i fer festa per celebrar-ho. Va ser una nit molt divertida! 

 

Al dia següent vaig a la isla negra, una de les cases de Pablo Neruda, on em capbusso a la seva historia. Em va sorprendre especialment el fet del Winnipeg, és el vaixell amb el qual Pablo Neruda va ajudar a més de 2000 refugiats republicans, la gran majoria catalans, a exiliar-se a Chile. Allà vaig conéixer a l'Alexander, un alemà ocupa que construeix vaixells i havia vingut al sud de Chile a aprendre l'ofici. Eren interessantíssimes totes les conversacions que vam tenir, així que a la tornada vam anar al seu hostal a cuinar el sopar i es va acabar montant una festa a l'hostal.

L'Alexander em va recomanar anar a una zona de montanyes 10 hores més al sud, Curacautin, així que cap allà em vaig dirigir. Aquesta zona no és gaire turística així que no hi ha transport públic per anar als parcs nacionals de la zona. Vaig tenir sort de conèixer a una parella francesa a l'hostal que tenien cotxe i volien anar al parc nacional Conguillio, així que vam llogar raquetes de neu i vam anar a fer una excursió tot el dia. El dia següent volia anar a fer una caminata per un altre parc nacional on hi ha un volca nevat, el Lonquimai, així que vaig agafar un bus que em va deixar a l'encreuament i d'allà vaig fer autoestop. Aquí a Chile és alucinant, aixeques el dit i paren de seguida, fins i tot varies vegades m'han parat sense estar fent dit i em diuen que em porten. De tornada no vaig ni haver d'agafar el bus doncs una familia em va portar fins a la porta de l'hostal i em deien que anes amb ells fins a Valdivia, 5 hores més al sud, que em podia quedar a casa seva.

El meu pla inicial era anar uns 5 dies a Santiago, però tot això és tant bonic que vaig escurçant l'estada a la capital. Arribo a Pucón, un poble a la ribera d'un llac i al costat del Villarrica, el volcà més actiu de sudamèrica. Vaig conèixer a gent molt maca allà amb la que vaig fer una excursió a una cascada, vaig fer hydrospeed pel riu amb un instructor que també fa d'instructor a Sort i vaig pujar el Villarrica. És impressionant pujar al volcà totalment nevat, arribar al cràter i veure lava. Fins i tot haviem de portar màscares de gas perquè al girar el vent no podies respirar amb el fum de sulfur.
Ja nomès em queda 1 nit a Xile així que vaig cap a Santiago. La ciutat em va agradar força i vaig aprofitar per quedar amb la Inge, una xilena que vaig conéixer a Belize, que em va portar a menjar peix a un mercat i a conéixer la ciutat.

És hora de fer un canvi radical i anar cap a Nova Zelanda. Aquesta nit tinc el vol així que em poso a fer el checkin però no puc, que extrany. Vaig a buscar l'email de confirmació i m'adono que el vol era la nit passada. No m'ho puc creure!! Miro el google calendar, que et posa els vols que reps a l'email automàticament a l'agenda, i em posa que tinc el vol aquesta nit, és a dir que ha estat un error de google. He estat agafant un munt de vols els darrers anys i em fiava 100% del google calendar perquè no m'havia fallat mai. Agafo la motxilla i me'n vaig de cap a l'aeroport a buscar solucions, la millor opció és pagar 900€ per un nou vol i demanar el reembols del que havia perdut pagant una multa, és a dir que en total perdo uns 500€. Quin remei, pago el vol, però aquí no acaba la odissea. Quan vaig a facturar em diuen que necessito un vol de tornada, jo havia llegit que demostrant que podia pagar un vol de sortida del pais era suficient, i ja tenia el comprovant del banc, però de cap manera em deixaven embarcar, així que un dels responsables que resulta que havia visitat Andorra i el mercat de la Seu, em va aconseguir un vol de tornada que podia cancelar al cap de 2 dies i em retornaven l'import menys 40€. Per un moment vaig estar a punt de dir, a la merda Nova Zelanda i em quedo a llatinoamèrica.

En fi, ja estic rumb a Nova Zelanda, amb un sentiment de que s'acaba una part del viatge increible. Llatinoamèrica, la seva gent i els viatgers que hi he conegut m'han ensenyat un munt de coses i m'han fet reflexionar molt. He viscut cada dia molt intensament i cada vivència m'ha provocat un canvi intern que em constitueix com la persona que soc ara. L'experiència ha estat totalment diferent a fa 6 anys, doncs no soc el mateix i veig les coses de manera diferent. De totes maneres, m'he deixat a propòsit un munt de coses per veure així com coses que m'agradaria repetir uns anys més endavant. Estic molt emocionat pel que m'espera a continuació encara que ja extranyo llatinoamèrica.

[ENGLISH]
I'm crossing the Andes from Mendoza to arrive to Viña del Mar three days later than I was expecting because the border was closed first due to the snow, then because the migration system wasn't working and finally because the water was frozen. Well, we already complained to a local TV that interviewed us between the chaos of people that had been for several days in the station. In the meantime, I took the advantage of making friend and know Mendoza a bit more.

In Viña del Mar, Seba hosted me, a very kind chilean guy. We did sandboard in some dunes, we visited Viña and Valparaiso, tried the local food and partied, where I met an american guy, one of the friends I did in Mendoza's station.

I fell in love with Valparaiso, is a city where I could live in for some time, so I decided staying there some days more in a hostel. Everyday I was discovering a part of the city, it's like an open-air museum where you have amazing grafittis all over the hills of the city with the harbour on the bottom of the hills. I met David, a guy from Ibiza who is a clown and has come to act in a festival in Chile. On the following day, he told me that they've invited him to a circus' "varieté", so a bit later we were seeing circus in the blue tent. At the end of the show they invited us to eat "empanadas" in a kitchen next to the tent where we met the artists. That scene reminded me to a show called public kitchen that I saw in the theatre's fair of Tarrega. The group that were performing it was called container theatre and was from Valparaiso. Basically, it was about a popular meal where the people could say poetry o speeches, play music, drink and eat, and everything came out from a kitchen inside a cargo container from a ship. Now I understood why they had a cargo container, as Valparaiso is full of them in the harbour. One girl told me that she was working with this theatre group, hehehe, it always happens those thing to me. After that we went to the theatre museum to celebrate its 10th birthday. It was a really funny night.

On the following day I went to the black island, one of the houses of Pablo Neruda, were I digged into his history. I was so surprised, specially with the Winnipel, a ship with which Pablo helped to more than 2000 republican refugees, most of them catalans, to exiliate to Chile. There I met Alexander, a german squad guy that build ships and came to the south of Chile to learn the job. We had such interesting conversations, so on the way back we went to his hostel to cook dinner and it turned out into a party in his hostel.

Alexander recommended me going to a mountain area 10 hours south, Curacautin, so I went there. This area is not so turistic so there's not so much public transport to go to the national parks. I was lucky to meet a french couple in the hostel that they had a car and wanted to go to the national park Conguillio, so we rented snow raquets and we went to do an excursion the whole day. The following day I wanted to do a trek in another national park where there's a snowed volcano, Lonquimai, so I took a bus to the junction and I hichicked from there. Here in Chile is amazing, you raise your thumb and they immediately stop. Even sometimes they stom without raising the thumb and they ask if you want a lift. On the way back I didn't even have to take the bus because a family took me to the hostel and they told me if I wanted to go with them to Valdivia, 5 hours more south, that I could stay in their home.

My initial plan was staying for 5 days in Santiago, but all this is so beautiful that I was everytime making shorter my stay in the capital. I arrive in Pucon, a town besides a lake next to Villarrica, the most active volcano in South America. I met really nice people there with who I did an excursion to a waterfall, I did hydrospeed and I climbed the Villarrica. It's impressive climbing a volcano completely covered by snow, arriving at its crater and seeing lava. Even we had to wear gas masks because when the wind was changing the direction you couldn't breath with the smoke of the sulfur.

I only have one night left in Chile so it's time to go to Santiago. I quite liked the city and I took the advantage of meeting Inge, a chilean girl that I met in Belize. She took me to eat fish in a market and to know the city. It's time to do a radical change and go to New Zealand. Tonight I have the flight so I'm doing the checkin but I can't, it's so weird. I look for the confirmation email and I realize that the flight was last night. I can't believe it!! I look google calendar, which introduces automatically the flights to the agenda when you receive the email, and says that the flight is tonight, so it's an error of Google. I've been taking many flights the last years and I trusted google calendar 100% because it never failed. I took the backpack and I went straight to the airport looking for solutions. The best option is paying 900€ for a new flight and asking for the refund of the one I missed paying a fain, in other words I lose 500€. I don't have other options so I pay the flight, but this is not the end. When I went to do the checkin they told me that I need a return flight, I read that justifying that I could pay a flight to go out from the country was enough, and I had the proof from my bank, but they weren't allowing me to take the flight, so one of the managers that he had visited Andorra and my home town, he got a return flight that I could cancel afterwards and I got all the money back but 40€. For one moment I was about to say, fuck New Zealand and I stay in Latinamerica.

Finally, I'm on my way to New Zealand, with a feeling that an incredible part of the trip has ended. Latinamerica, its people and the travelers I met have tought me so many things besides thinking a lot. I've lived everyday in a really intense way and every moment lived has caused me an internal change that it builds me as the person who I am now. The experience has been totally different to 6 years ago, so I'm not the same one and I see the things on a different way. Anyway, I've left on purpose so many things to visit as well as thing that I'd would like repeating in some years. I'm so excited for what's still waiting for me, although I already miss Latinamerica.

Argentina: Buenos Aires querido

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Argentina em causa un sentiment extrany que no havia tingut en tot el viatge, al ser el país més semblant al sud d'Europa. A nivell gastronòmic tens bona carn, oli d'oliva, vi, pasta, pizza i cafè expresso. Al nord la gent és més andina però a grans ciutats com Cordoba, Buenos Aires o Mendoza, la majoria de la població és blanca i criolla, fills d'espanyols o italians nascuts a Argentina, és a dir, que amb la boca tancada passo totalment desapercebut. Tenen 4 estacions ben marcades, a la majoria de països de llatinoamèrica més del nord només tenen estació seca i plujosa. L'arquitectura a ciutats com Buenos Aires deixa de ser colonial com a la major part de llatinoamèrica, per una arquitectura que emula l'espanyola, francesa, alemana o italiana. Per un costat, m'hi trobo molt bé, és com fer un "break" de llatinoamèrica i estar a un pais més europeu sense estar a Europa, i m'encanta descobrir com ha evolucionat un país amb tanta influència de casa nostra. Per l'altre, al ser una cultura més semblant i estar tot més "organitzat" em xoca menys el contrast i no em resulta tanta aventura com a la resta de països de llatinoamèrica.

Començo a visitar Buenos Aires amb la cançó Buenos Aires del gallec Xoel López que he entès millor després de visitar la ciutat. Aquí m'allotja el Darío a travès de couchsurfing, és un argentí molt simpàtic, informàtic com jo i que li encanta fer mil activitats com a mi, entre elles teatre i cant. Ell m'obra les portes del seu piset, em dona la clau i fa tot el possible perquè hi estigui molt a gust. Encara queda un dia perquè arribin la Maria i el Jordi, així que aprofito per anar a còrrer, a veure una exposició i fer una mica de vida amb el Darío; cuinem junts, mirem una peli...

Ja tornem a estar la familia unida, així que ens capbussem a la ciutat; passegem entre antiguitats al "rastro" de San Telmo, fem el free tour pel centre i la recoleta, entenem perquè hi ha tanta influència europea a la ciutat, indaguem al "thriller" de la vida de l'Evita Perón, veiem la font de canaletes (una rèplica) a la plaça Catalunya d'aquí, el barri de Boca, Puerto Maderos, entrem al Liceu d'aqui (l'impressionant teatre Colón), una milonga de tango com a "voyeurs" ja que hi havia molt nivell, el jardí japonès, una obra del "teatro por la identidad" i un concert d'acordionistes de tango. Tot això amanit amb menjars i beures, però vam fer un sopar encara més especial amb la familia que tenim a Argentina.

Hi havia una vegada una filla de Banat (la casa de la familia que tenim a la muntanya) que es va enamorar d'un artista. Com que la relació no era molt ben vista a la època i eren molt humils, van decidir anar a fer les amèriques a Argentina. No els hi va sortir tant bé com s'esperaven i no s'acabaven d'adaptar així que van tornar a casa, es van casar, van viure a una casa d'Arseguel i van tenir fills. Un d'aquests fills va decidir seguir els passos dels seus pares i tornar a Argentina, aquí va formar família i es van establir a la província de Buenos Aires. L'Alicia és una filla d'aquest fill i amb la que vam quedar per sopar juntament amb el seu marit Ubaldo.

No em puc creure que ja se'ls han acabat les vacances a la Maria i el Jordi i han de tornar, la veritat és que han estat uns dies increïbles que mai oblidaré, ha sigut un regal gegant compartir una part del viatge amb ells. La despedida em deixa una mica "xof" perquè em fa sentir al màxim com trobo a faltar la familia i els amics, i encara falta temps per la tornada. De totes maneres, aquests dies juntament amb la ilusió pel que queda de viatge m'han donat moltes forces per continuar. Tinc molt clar que faig aquest viatge plenament per la meva felicitat i que no li he de demostrar res a ningú, així que si algún dia no em compensa continuar amb el viatge, no tindria cap problema en tornar abans d'hora.

Però no és el cas, així que agafo un bus rumb a Mendoza, terra de montanya i vi, on un altre noi de couchsurfing, el Leandro, em ve a buscar a l'estació i em dóna allotjament. He passat uns dies fantàstics a Mendoza ja que el Leandro m'ha portat a conèxer la ciutat, els seus amics, hem fet un asado i pizzes casolanes amb la seva familia. Una de les nits es va posar a nevar moltíssim i al despertar-nos l'endemà hi havia un pam de neu, voliem anar a la montanya però van tallar la carretera. Ha parat de nevar i s'ha fos la neu, així que marxo cap a Xile creuant els andes ja que a finals de mes tinc el vol desde Santiago de Xile fins a Nova Zelanda.

[ENGLISH]
Argentina causes me a weird feeling that I hadn't had in all the trip, for being the most similar country to Europe. At a gastronomic level you have good meat, olive oil, wine, pasta, pizza and expresso coffee. In the north, the people is more andean but in big cities like Cordoba, Buenos Aires or Mendoza, most of the population is white and criol (sons of spanish and italian born in Argentina). In other words, with my mouth closed I am totally unnoticed. They have 4 seasons, in most of the northern latinamerican countries they only have dry and wet season. The architecture in cities like Buenos Aires is not colonial like most of the cities in Latinamerica, is emulating the spanish, french, german and italian one. On one side, I feel really well here, is like doing a "break" of latinamerica, being in a more european country without being in Europe and I love discovering how it has evolved a country with such an influence. On the other side, being a more similar culture to mine and being everything more "organized", I have less cultural shock and less adventure than the rest of latinamerican countries.

I start visiting Buenos Aires with the song Buenos Aires of the galician Xoel López, that I've understood better after visiting the city. Here, Dario is hosting me through couchsurfing, is a really kind argentinian, computer engineer like me, who loves doing many activities like me, theatre and singing among them. He opens the door of his home, giving me the key and making all what's possible to make me feel comfortable. I still have one more day for Maria and Jordi to arrive, so I take the advantage and go running, see an exposition and share some time with Dario; cooking together, watching a film, etc.

We are the family together again, so we deep dive in the city; walking between antiquities in the market of San Telmo, doing the free tour in the center and recoleta, understanding why there's so many european influence in the city, getting to know the "thriller" of Evita Peron's life, seeing the canaletes fountain (a copy) in the Catalonia square of here, the Boca's neighborhood, Puerto Maderos, entering the Liceu of here (the impressive Colon theatre), a tango milonga, the japanese garden, a theatre play of the theatre for the identity and a accordion's tango concert. All that mixed with meals and drinks, but we had a very special dinner with the family we have in Argentina.

Once upon a time, a daughter of Banat (the family house that we have in the mountain) that fell in love with an artist. Due to the fact that the relationship wasn't accepted by that time and they werre really humble, they decided going to earn money to Argentina. They didn't succeed as much as they expected so they came back home, got married, lived in a house in Arseguel (a town close by) and had children. One of the sons followed the steps of his parents and went back to Argentina, had a family and settled down in the province of Buenos Aires. Alicia is one daughter of this son and is the one we met for dinner together with her husband Ubaldo.

I can't believe that the holidays have finished for Maria and Jordi, and they have to go back home. Those days have been incredible and I'll never forget them, it has been such a huge present sharing a part of the trip with them. The farewell leaves me a bit down because it makes me feel how I miss my family and friends, although I still have time before I come back. Nevertheless, those days and the will for the remaining trip have given me strength for continuing. I'm completely sure that I'm doing this trip for the sake of my happiness and I don't need to demonstrate anything to anyone, so if any day I feel that the trip isn't worthy, I wouldn't have any problem coming back before the plan.

But it's not the case, so I take a but to Mendoza, land of mountains and wine, where another guy from couchsurfing, Leandro, picks me up in the terminal and gives me accomodation. I've spent fantastic days in Mendoza because Leandro has taken me to know the city, his friends, we've done a barbacue (asado) and home made pizzas with his family. One of the nights started snowing a lot and when we woke up there was a palm of snow. We wanted to go to the mountain but the road was closed. It has stopped snowing and the snow has melted, so it's time to go to Chili crossing the Andes, because at the end of the month I have a flight from Santiago to New Zealand.