Argentina: Buenos Aires querido

 

[ENGLISH FOLLOWS]
Argentina em causa un sentiment extrany que no havia tingut en tot el viatge, al ser el país més semblant al sud d'Europa. A nivell gastronòmic tens bona carn, oli d'oliva, vi, pasta, pizza i cafè expresso. Al nord la gent és més andina però a grans ciutats com Cordoba, Buenos Aires o Mendoza, la majoria de la població és blanca i criolla, fills d'espanyols o italians nascuts a Argentina, és a dir, que amb la boca tancada passo totalment desapercebut. Tenen 4 estacions ben marcades, a la majoria de països de llatinoamèrica més del nord només tenen estació seca i plujosa. L'arquitectura a ciutats com Buenos Aires deixa de ser colonial com a la major part de llatinoamèrica, per una arquitectura que emula l'espanyola, francesa, alemana o italiana. Per un costat, m'hi trobo molt bé, és com fer un "break" de llatinoamèrica i estar a un pais més europeu sense estar a Europa, i m'encanta descobrir com ha evolucionat un país amb tanta influència de casa nostra. Per l'altre, al ser una cultura més semblant i estar tot més "organitzat" em xoca menys el contrast i no em resulta tanta aventura com a la resta de països de llatinoamèrica.

Començo a visitar Buenos Aires amb la cançó Buenos Aires del gallec Xoel López que he entès millor després de visitar la ciutat. Aquí m'allotja el Darío a travès de couchsurfing, és un argentí molt simpàtic, informàtic com jo i que li encanta fer mil activitats com a mi, entre elles teatre i cant. Ell m'obra les portes del seu piset, em dona la clau i fa tot el possible perquè hi estigui molt a gust. Encara queda un dia perquè arribin la Maria i el Jordi, així que aprofito per anar a còrrer, a veure una exposició i fer una mica de vida amb el Darío; cuinem junts, mirem una peli...

Ja tornem a estar la familia unida, així que ens capbussem a la ciutat; passegem entre antiguitats al "rastro" de San Telmo, fem el free tour pel centre i la recoleta, entenem perquè hi ha tanta influència europea a la ciutat, indaguem al "thriller" de la vida de l'Evita Perón, veiem la font de canaletes (una rèplica) a la plaça Catalunya d'aquí, el barri de Boca, Puerto Maderos, entrem al Liceu d'aqui (l'impressionant teatre Colón), una milonga de tango com a "voyeurs" ja que hi havia molt nivell, el jardí japonès, una obra del "teatro por la identidad" i un concert d'acordionistes de tango. Tot això amanit amb menjars i beures, però vam fer un sopar encara més especial amb la familia que tenim a Argentina.

Hi havia una vegada una filla de Banat (la casa de la familia que tenim a la muntanya) que es va enamorar d'un artista. Com que la relació no era molt ben vista a la època i eren molt humils, van decidir anar a fer les amèriques a Argentina. No els hi va sortir tant bé com s'esperaven i no s'acabaven d'adaptar així que van tornar a casa, es van casar, van viure a una casa d'Arseguel i van tenir fills. Un d'aquests fills va decidir seguir els passos dels seus pares i tornar a Argentina, aquí va formar família i es van establir a la província de Buenos Aires. L'Alicia és una filla d'aquest fill i amb la que vam quedar per sopar juntament amb el seu marit Ubaldo.

No em puc creure que ja se'ls han acabat les vacances a la Maria i el Jordi i han de tornar, la veritat és que han estat uns dies increïbles que mai oblidaré, ha sigut un regal gegant compartir una part del viatge amb ells. La despedida em deixa una mica "xof" perquè em fa sentir al màxim com trobo a faltar la familia i els amics, i encara falta temps per la tornada. De totes maneres, aquests dies juntament amb la ilusió pel que queda de viatge m'han donat moltes forces per continuar. Tinc molt clar que faig aquest viatge plenament per la meva felicitat i que no li he de demostrar res a ningú, així que si algún dia no em compensa continuar amb el viatge, no tindria cap problema en tornar abans d'hora.

Però no és el cas, així que agafo un bus rumb a Mendoza, terra de montanya i vi, on un altre noi de couchsurfing, el Leandro, em ve a buscar a l'estació i em dóna allotjament. He passat uns dies fantàstics a Mendoza ja que el Leandro m'ha portat a conèxer la ciutat, els seus amics, hem fet un asado i pizzes casolanes amb la seva familia. Una de les nits es va posar a nevar moltíssim i al despertar-nos l'endemà hi havia un pam de neu, voliem anar a la montanya però van tallar la carretera. Ha parat de nevar i s'ha fos la neu, així que marxo cap a Xile creuant els andes ja que a finals de mes tinc el vol desde Santiago de Xile fins a Nova Zelanda.

[ENGLISH]
Argentina causes me a weird feeling that I hadn't had in all the trip, for being the most similar country to Europe. At a gastronomic level you have good meat, olive oil, wine, pasta, pizza and expresso coffee. In the north, the people is more andean but in big cities like Cordoba, Buenos Aires or Mendoza, most of the population is white and criol (sons of spanish and italian born in Argentina). In other words, with my mouth closed I am totally unnoticed. They have 4 seasons, in most of the northern latinamerican countries they only have dry and wet season. The architecture in cities like Buenos Aires is not colonial like most of the cities in Latinamerica, is emulating the spanish, french, german and italian one. On one side, I feel really well here, is like doing a "break" of latinamerica, being in a more european country without being in Europe and I love discovering how it has evolved a country with such an influence. On the other side, being a more similar culture to mine and being everything more "organized", I have less cultural shock and less adventure than the rest of latinamerican countries.

I start visiting Buenos Aires with the song Buenos Aires of the galician Xoel López, that I've understood better after visiting the city. Here, Dario is hosting me through couchsurfing, is a really kind argentinian, computer engineer like me, who loves doing many activities like me, theatre and singing among them. He opens the door of his home, giving me the key and making all what's possible to make me feel comfortable. I still have one more day for Maria and Jordi to arrive, so I take the advantage and go running, see an exposition and share some time with Dario; cooking together, watching a film, etc.

We are the family together again, so we deep dive in the city; walking between antiquities in the market of San Telmo, doing the free tour in the center and recoleta, understanding why there's so many european influence in the city, getting to know the "thriller" of Evita Peron's life, seeing the canaletes fountain (a copy) in the Catalonia square of here, the Boca's neighborhood, Puerto Maderos, entering the Liceu of here (the impressive Colon theatre), a tango milonga, the japanese garden, a theatre play of the theatre for the identity and a accordion's tango concert. All that mixed with meals and drinks, but we had a very special dinner with the family we have in Argentina.

Once upon a time, a daughter of Banat (the family house that we have in the mountain) that fell in love with an artist. Due to the fact that the relationship wasn't accepted by that time and they werre really humble, they decided going to earn money to Argentina. They didn't succeed as much as they expected so they came back home, got married, lived in a house in Arseguel (a town close by) and had children. One of the sons followed the steps of his parents and went back to Argentina, had a family and settled down in the province of Buenos Aires. Alicia is one daughter of this son and is the one we met for dinner together with her husband Ubaldo.

I can't believe that the holidays have finished for Maria and Jordi, and they have to go back home. Those days have been incredible and I'll never forget them, it has been such a huge present sharing a part of the trip with them. The farewell leaves me a bit down because it makes me feel how I miss my family and friends, although I still have time before I come back. Nevertheless, those days and the will for the remaining trip have given me strength for continuing. I'm completely sure that I'm doing this trip for the sake of my happiness and I don't need to demonstrate anything to anyone, so if any day I feel that the trip isn't worthy, I wouldn't have any problem coming back before the plan.

But it's not the case, so I take a but to Mendoza, land of mountains and wine, where another guy from couchsurfing, Leandro, picks me up in the terminal and gives me accomodation. I've spent fantastic days in Mendoza because Leandro has taken me to know the city, his friends, we've done a barbacue (asado) and home made pizzas with his family. One of the nights started snowing a lot and when we woke up there was a palm of snow. We wanted to go to the mountain but the road was closed. It has stopped snowing and the snow has melted, so it's time to go to Chili crossing the Andes, because at the end of the month I have a flight from Santiago to New Zealand.