Fins aviat Mexico lindo / See you soon Mexico lindo

Aqui teniu un video d'un segon al dia (més o menys) que he fet del meu viatge a Mexico.
Here you have a video of one second everyday (more or less) of my trip to Mexico.

[ENGLISH FOLLOWS]
Ple d'energia i amb molts bons moments a la motxilla, continuem el viatge cap a Palenque. El major atractiu de palenque és una zona de ruines maya impressionants al mig de la selva. Trobem un guia que ens porta per la selva que no podia negar que era descendent maya; pell color cafè, lampinyo, cabell negre i llis amb una cua, nas pronunciat i ample. Ens va ensenyar moltes construccions maya que encara estàn per desenterrar i restaurar, nomes un 2% de Palenque està al descobert, així que es poden observar montanyetes menjades per la selva que si es tregués tota la vegetació de sobre serien construccions maya; vivendes, temples, altars... Tot i així, les ruines son enormes i tens molt bones vistes des del cim de la piràmide més alta.

Arribem a Mérida, una ciutat preciosa amb molta vida i on respira un aire de costa. Quan viatges cada dia és com dissabte, però aprofitant que vam arribar realment un dissabte, vam anar a les 5 de la tarda a "la negrita", un bar molt local que ens havien recomanat. No ens podiem imaginar la festa que es montava allà, el local estava ple de gom a gom, tocaven música en directe, no paraven de servir una cervesa boníssima i una espècie de tapes. Em va recordar al Quilombo, un bar molt animat de Barcelona que sempre hi ha un home tocant, el senyor Pepe i, encara que sembli que no hi cap ni una agulla, comencen a recolocar a la gent i a treure tamborets d'on sigui per assentar-te amb gent que no coneixes. Aquí passava una mica el mateix, al cap d'una estona estavem compartint taula amb una parella mexicana, una grega i un argentí, amb els que ja vam fer amistat i vam continuar tota la nit de festa.

Un dia vam anar als cenotes de cuzama, uns cenotes espectaculars que accedeixes per una via del tren amb carritos tirats per cavalls. Un cenote és un forat circular profund a la terra que conté aigua dolça, a vegades estàn dins d'una cova. Un altre dia vam anar a Celestún, allà vam agafar una barca per anar del mar al riu. De sobté es divisa un horitzó rosat a la llunyania, a mesura que ens acostem el color rosat es va separant, tornant-se més intens i comencem a veure que es tracta dels flamencs. Millons de flamencs van a aquesta zona a alimentar-se durant aquesta època, la imatge és brutal.

Decidim saltar-nos la zona més turística de Mèxic (Cancún, Playa del Carmen, Tulum, etc.), jo ja hi vaig anar a un viatge de cosins fa 14 anys, i anar directe a Bacalar. Imagina't aquestes fotos que donen tant enveja d'una platja del carib, amb l'aigua turquesa i cristalina, i un moll de fusta que s'endinsa a l'aigua amb una cabanya que té el sostre de palla. Doncs Bacalar és això però amb aigua dolça i a un llac inmens. És un lloc molt especial, preciós i tranquil, que deleita a tothom. A més hi han cenotes dins del llac, per tant quan l'aigua és profunda es veu d'un blau més fosc, això combinat amb el sol i el vent, fa que es conegui com la "laguna de los siete colores".

Durant aquesta part del viatge estem anant més d'hostals de motxillers i també té les seves avantatges, sobretot pel fet de conèixer viatgers. Normalment dormim en dormitoris compartits ja que és l'opció més barata i a nosaltres ens donen igual les comoditats. Durant l'últim any i mig he estat viatjant molt per feina, gairebé sempre a hotels de negocis i, tot i que tenen totes les comoditats, no faciliten conéixer gent encara que molta gent està allotjada sola. Als hostals de motxillers és tot el contrari, és difícil no conéixer gent. No t'adones i de cop estàs assentat a una taula amb una birra a la mà i tot de gent de diferents nacionalitats al voltant. És una part del viatge que m'encanta, conéixer diferents persones, cada una amb una personalitat, un estil, uns projectes, unes idees. És un intercanvi continu de coneixement, recomanacions, inspiracions i sentiments.

No m'he adonat i ja porto dos mesos a Mèxic, això que la meva idea era passar-lo per sobre, però imagino que és inevitable amb un país amb tantes cultures, contrastos, personalitats i llocs per visitar. Ara mateix estic creuant la frontera amb Belice amb la sensació d'haver gaudit Mèxic d'una manera molt especial, cada lloc, cada persona coneguda, cada trajecte i cada moment. M'he deixat molts llocs per visitar i molts amics d'aquí que m'agradaria tornar a veure, així tinc l'excusa de tornar a Mèxic algún dia.
  

[ENGLISH]
Full of energy and with many good moments in the backpack, we continue the trip to Palenque. The main attraction in Palenque is the impressive maya ruins in the middle of the jungle. We found a guide that took us into the jungle. He couldn't deny that he was a maya descendant; coffee colous skin, beardless, black and straight hair, wide and long nose. He showed us many maya constructions that still haven't been unburied and restored. Only 2% of Palenque has been "discovered", so you can see small hills eated by the jungle that if you would take out the nature on top of it, they would be maya constructions; houses, temples, altars... Anyway, the ruins are huge and they have really good sights from the tom of the highest pyramid.

We arrive in Merida, a pretty and lively city where you can breath the coast mood. When you travel everyday is like Saturday, but taking the advantage that we arrived on Saturday, we went at 5pm to "la negrita", a local bar that someone recommended us. We couldn't believe the party that was taking place there. The place was really full, they were playing live music, weren't stopping serving a delicious beer and some sort of "tapas". It reminded me to Quilombo, a really lively bar in Barcelona that there's always a man playing, Mr. Pepe and, even it seems that a needle doesn't fit there, they relocate the people, take out chairs from anywhere and sit you with people you don't know. Here it was a bit similar, a bit later we were sharing the table with a mexican couple, a greek girl and an argentinian guy, with who we got along well and we continued the party together.

One day we went to the cenotes of cuzama, spectacular cenotes that you access through a train rail with trolleys pulled by horses. A cenote is a circular deep hole in the ground that contains sweet water, sometimes they are inside a cave. Another day we went to Celestún, there we took a boat to go from the sea to the river. Suddenly, we saw a pink horizon far away. As soon as we were getting closer, the pink colour is being divided, turning into a more intense colour and we start to see that there are flamingos. Milions of flamingos go to this area to eat during this time of the year, the image is awesome.

We decide skipping the most turistic area in Mexico (Cancun, Playa del Carmen, Tulum, etc.), I was already there in a trip with my cousins 14 years ago, and go directly to Bacalar. Imagine the photos that cause so much envy of a caribbean beach, with the turquoise and transparent water, a wooden dock that goes into the water with a thatch roof shelter. Bacalar is like this but the water is sweet and is located in a huge lake. It is a really special place, beautiful and quiet, that charms everyone. There's also cenotes inside the lake, so when the water is deep you can see a darker blue, this combined with the sun and the wind, causes that it is known as the seven colours lagoon.

In this part we are going more to backpacker hostels and they also have their advantages, mostly for the fact of knowing travellers. Usually we sleep in shared dorms because is the cheapest option and we don't care about comodities. During the last year and a half, I've been travelling a lot for work, almost all the time staying in business hotels and, even they are so comfortable, they don't ease meeting people even most of the people is alone there. In the backpacker hostels is the other way around, it's hard not meeting people. You don't realize it and suddenly you are seated in a table with a beer in your hand and people from different nationalities around. It's a part of the trip that I love, meeting different people, each one of them with a personality, an style, some projects and ideas. It's a continuous exchange of knowledge, recommendations, inspirations and feelings.

I haven't realized it and I've been in Mexico for two months, and my idea was passing it by, but I guess that you can't avoid it with such a country with so many cultures, constrasts, personalities and places to visit. Right now I'm crossing the border with Belize with the feeling of having enjoyed Mexico in a really special way, every place, known person, journey and moment. I've left so many places to visit and many friend from here that I'd like to see again, therefore I have the excuse of coming back to Mexico someday.

Fent el hippie a Mazunte i alto al camí a San Cristóbal / Playing the hippie in Mazunte and stopping in San Cristobal

[ENGLISH FOLLOWS]
Fa gairebé un mes que estem a Mèxic i no hem tocat l'aigua salada, així que és hora d'anar al mar. Agafem una furgoneta nocturna per una carretera infernal i, combinat amb un conductor que té molt poc tacte amb les curves, fa que tingui l'estomac remogut i gairebé no pugui dormir, cosa poc habitual en mi ja que puc dormir a tot arreu. Perfí arribem a Mazunte, un poblet de costa molt maco on es respira molta tranquilitat. Al ser tant d'hora podem veure com surt el sol pel mar, tot un espectacle!

El poble de Mazunte és conegut perquè hi han molt hippies, així que no em costa gaire camaleonitzar-me per disfrutar-ho al màxim! Dormo a unes cabanyes compartides amb vistes al mar, faig yoga pel matí, practico malabars, aprenc a dibuixar mandales, veig postes de sol a la platja, surto de festa, etc.

Mai hauria pensat que veuria semblances entre els Finlandesos i els Mexicans, però aquí vaig trobar-les. Vaig participar a un ritual maya anomenat temazcal, consisteix en una sauna exterior feta d'adob. Es fa un gran foc on s'hi coloquen unes pedres, es fan uns rituals abans d'entrar i, un cop dins, ens assentem en rotllana, es posen les pedres cremant al centre amb herbes i es tanca la porta. Arriba un moment que el vapor fa que no veiguis absolutament res. Es repeteix el procès quatre vegades, tot amanint-ho amb tambors, càntics o qualsevol forma d'expressió que el ritual t'evoqui. És un ritual de sanació i el temazcal es considera com la mare terra, per tant, al sortir d'aquest és com si sortissis del ventre de la mare terra i tornèssis a néixer.

Un dels dies quan estavem fent una excursió de platja en platja, ens parem a un penyasegat i veig uns reflexes a l'aigua que em pensava que era una barca. Els reflexes desapareixen i poc després tornen a aparèixer. De sobte un guèiser d'aigua i aire surt del doll del reflexe, era una balena!! Quina ilusió que em feia! Sobretot després d'haver somiat tantes vegades amb balenes degut a l'obra de teatre que vam fer amb la piscifactoria (el meu grup de teatre) l'any passat, Moby Dick. Resulta que és l'època que les balenes migren per aquella zona, així que l'endemà ben d'hora decidim anar amb una barca a intentar veure-les d'aprop. Vam tenir la sort d'interceptar un grup de balenes geperudes. Fins i tot, vam veure com la mare feia un salt espectacular i després un balenato l'imitava. Es veu que la mare ensenya a les cries a fer salts a mode d'exercici. Però això no va ser tot, vam veure un munt de dofins, i els encanta fer curses amb les barques així que es posaven ben a la vora i no paraven de saltar. Un espectacle de la naturalesa únic!

El viatge està ple de casualitats, ja ens hem trobat varis amics fets durant el viatge en més d'una ocasió. Una noia suissa que vaig conèixer a real de catorce, me la vaig trobar a l'hostal de Oaxaca un mes més tard. Uns israelís que vam conèixer a Mazunte, resulta que estaven a l'habitació de la nostra vora a un allotjament de la selva tres setmanes més tard. Un dels dies, mentre jugàvem a volley a la platja, veig passar a una noia que em recorda a la Naida, la meva ex companya de pis italiana de Barcelona. A la nit a un concert, la torno a veure i realment s'assemblava molt, així que m'acosto a parlar amb ella i realment era la Naida. No m'ho podia creure! La Naida em va presentar a una amiga seva holandesa de Barcelona amb la que havia quedat per viatjar per Mèxic. Unes setmanes més tard, a sobre d'una piràmide maya al mig de la selva, una noia em diu que li sono molt i, intentant trobar el nexe d'unió a Barcelona, em ve al cap que és l'amiga holandesa de la Naida que havia conegut feia unes setmanes.

He arribat a San Cristobal de las Casas, porto dos mesos viatjant així que és el moment ideal per fer un alto al camí. Aquí a San Cristobal ens acullen el Sergio i la Saray, dos amics de Murcia del Luis que porten 4 anys vivint aquí. El Sergio treballa com arquitecte i la Saray fa un màster de biologia amb bitxos. S'han comprat una furgoneta i volen recòrrer tota llatinoamèrica, així que el pla és unir-nos a ells quan surtin per fer una part del camí junts.

He agraït moltíssim fer aquesta parada dues setmanes, establir-me a un lloc on no he d'anar preguntant com arribar als llocs i pots fer vida en familia. Durant els dies que he estat aquí hem cuinat moltíssim, tant el Sergio com la Saray son uns cuinetes i hem cuinat plats mexicans i de casa. Un diumenge vam fer una paella de mariscs gegant per
vendre les raccions, juntament amb un bazar davant de casa per vendre les coses que no s'emportaran al viatge amb furgoneta.

Vaig quedar amb la Daniela, una amiga que treballa a HP Barcelona i ha vingut a fer un voluntariat aquí. M'encanta veure cares conegudes en un context tant diferent. Aquí hi ha un munt de treball de voluntariat, així que he aprofitat per conèixer una associació que fomenta processos de pau a travès de l'art. Resulta que necessitaven ajuda perquè estan montant un hort així que vaig anar a ajudar-los tot un dia. Va ser molt interessant conèixer com treballen de primera mà.

Cunya històrica: 1 de Gener de1994, dia que entra en vigor el tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord, l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) surt de la selva per ocupar San Cristobal i altres poblacions, amb un posat d'antiglobalització i l'objectiu d'acabar amb l'acaparament de terres, recursos i el poder de l'oligarquia, i millorar el precari nivell de vida dels indígenes. L'exèrcit mexicà els va expulsar i aquests van començar una guerra propagandistica a travès d'internet encapçalada pel subcomandante Marcos. Es pensava que el moviment havia gairebé desaparegut però encara existeixen i continuen defensant els seus ideals.

Vam anar a visitar la universitat zapatista, una universitat adaptada a les necessitats dels indígenes, que són molt diferents de les de la societat no indígena. A l'universitat, tal com la coneixem, s'ensenyen carreres útils pel tipus de treballs de la nostra societat, cosa que provocaria que els indígenes que estudiïn allà, no puguin tornar a les seves poblacions perquè el tipus de treball que han aprés no aplica a la seva realitat. Així que a l'universitat zapatista s'ensenyen carreres adaptades a la realitat i necessitats indígenes, i perquè les persones amb estudis puguin aportar valor a les comunitats indígenes, a més de ser un exemple que aquest moviment continua viu.

Aquesta zona té moltíssima població indígena, així que vam fer una visita a San Juan Chamula, un poble que conserva fortes tradicions indígenes. La meca d'aquestes es troba a l'església on, en comptes de bancs, el terra està cobert de pinassa, hi han centenars d'espelmes enceses, 40 vitrines amb sants envoltant-la, la gent fa rituals sacrificant pollastres, beuen i escupen aiguardent a les flames com faquirs. Memòries impactants que nomès puc expressar amb les paraules perquè les fotos no estàn permeses.


[ENGLISH]
We've been almost one month in Mexico and we haven't touched the salty water, so it's time to go to the sea. We take night van towards an infernal road and, combined with a driver not delicate at all, causes that I have the stomach stirred and I haven't almost been able to sleep, which is really unusual because I can sleep everywhere. Finally we arrive in Mazunte, a cosy small town in the coast where you can breath a lot of peace. Due to the fact that it's really early, we can see how the sun rises in the sea, such a beautiful view!

Mazunte is well know because there are many hippies, so it's not hard for me to chameleonize myself to enjoy the most of it! I sleep in shared cabins with sea sights, do yoga in the morning, juggle, learn how to draw mandalas, see sun sets from the beach, party, etc.

I never thought that I would see similarities between finish and mexican people, but here I found them. I participated in a maya ritual called temazcal. It consists in an exterior sauna made of clay. A big fire where you put big stones is made, some rituals are made before entering and, when you are inside, you sit in circle, the burning stones are put in the middle with herbs and you close the door. It reach the point where the steam causes that you don't see anything. You repeat the process four times, combining it with drums, singing or any king of expression that the ritual evokes you. It is a healing ritual and the temazcal is considered like the mother earth, therefore, when you go out from it, is like if you would go out from the belly of the mother earth and you would born again.

One of the days when we were doing an excursion in the beach, we stopped in a cliff and I saw reflections in the water which I thought they were coming from a boat. At some point, the reflections dissapeared and after some time, appeared again. Suddenly, a geyser of water and air went out of the hole of the reflection, it was a whale!! I was so excited! Mostly after having dreamt so many times with whales, due to the theatre play we did with the piscifactoria (my theatre group) last year, Moby Dick. It is the time of the year that the whales migrate towards that area, so early morning next day we decide to take a boat to try to see them closer. We were lucky to find a group of humpback whales. Even though, we saw how the mother did an awesome jump and, after that, the small whale imitated her. The mother teach the children how to jump in order to exercise. But that was not all, we saw many dolphins, and they love racing with the boats, so they were swimming really close to the boat and jumping all the time. A unic natural show!

The trip is full of coincidences, we have already met several friends in more than one occasion that we made during the trip. A swiss girl that I knew in Real de Catorce, I met her in a hostel in Oaxaca a month later. An israeli couple that I knew in Mazunte, three weeks later it turned that they were in the room next ours in an accomodation in the jungle. One day, while we were playing beach volleyball, I saw a girl passing by that remembered me to Naida, my italian ex flatmate from Barcelona. At night, in a concert, I met her again and she was really similar, so I went to talk with her and she was Naida. I couldn't believe it! Naida introduced me her dutch friend who was living in Barcelona that she met to travel for a while in Mexico. Some weeks later, on top of a maya pyramid in the middle of the jungle a girl told me that I look familiar to her and, trying to find a common nexus in Barcelona, I realized she was the dutch friend of Naida.

We arrive in San Cristobal de las Casas, I've been travelling for two months so it's the ideal time to stop on the way. Here we are hosted by Sergio and Saray, two friends of Luis from Murcia that have been living here for 4 years. Sergio works as an architect and Saray is doing a master in biology of the insects. They've bought a van and they want to travel through Latin America, so the plan is joining them when they start to do a part of the trip together.

I've been so pleased to do this stop for two weeks, establish myself in a place where I don't have to ask how to reach the places and that I can do family life. During the days I've been here we've cooked so much, both Sergio and Saray cook so well and we've cooked mexican and home dishes. One Sunday we did a giant seafood paella to sell the portions, together with a bazar in front of our home to sell the things that they won't take with them in the road trip.

I met Daniela, a friend from HP Barcelona that has come to do volunteering here. I love seeing known faces in such a different context. Here there is so much volunteering work, so I've taken the advantage to know an association that builds peace processes through arts. It turned into the fact that they needed help because they were building a garden, so I went to help them one whole day. It was so interesting knowing closer how they work.

Historical break: 1st of January 1994, the day that started the north american free commerce treat, the Zapatista Army of National Freedom (EZLN) went out from the jungle to occupy San Cristobal and other towns. They have an antiglobalisation mindset and the goal of finishing with the hoarding of the land, resources and the oligarchic power, and improving the poor life level of the indigenous people. The mexican army took them out and they started an advertising war via Internet, headed by the subcommandant Marcos. They thought that the movement had almost dissapeared but they still exist and they continue defending their ideals. We visited the zapatista university, a university adapted to the indigenous needs, that are so different from the ones of the non indigenous society. In the university, like we know it, useful careers for the jobs in our society are tought, which would cause that the indigenous that study there, could not go back to their towns because the kind of job they've learned doesn't apply to their reality. So, in the zapatista university they teach careers adapted to their reality and needs, in order that the people with studies are able to provide value to the indigenous communities, besides being an example that this movement is still alive.

This area has a lot of indigenous population, so we visited San Juan Chamula, a town that preserves strong indigenous traditions. The meca of those is located in the church where, instead of banches, the floor is covered by pine leaves, there are tons of lighting candles, 40 saints surounding it, people doing rituals sacrificing chickens, drinking and spitting spirit to the flames like the fakirs. Impacting memories that can't be expressed in photos because they are not allowed.

Actuant com els locals / Acting like local people

[ENGLISH FOLLOWS]
Després de dos dies de muntanya, sense internet, plens de pols, amb olor a fum del foc, decidim deixar aquell paratge natural del nevat de Toluca per tornar a la civilització posant rumb a ciutat de Mèxic.

Arribem a ciutat de Mèxic, mega urbe de més de 20 milions d'habitants on la esperança que m'agradés era molt escassa ja que no em solen agradar les ciutats gegants i al meu cap venia el desordre, caos, brutícia, contaminació, perillositat, etc. Però molta gent em va recomanar que ciutat de Mèxic era diferent i es mereixia una oportunitat. I, donat que el deixar-se portar per les recomanacions i la intució s'ha tornat una filosofia del viatge, a ciutat de Mèxic ens trobem.

Desde l'estació d'autobusos truco a la Fer, una amiga mexicana que vaig conèixer a la iWeek, una setmana internacional a Paris que vaig anar fa 8 anys. La Fer em diu que ens allotja encantada, viu a una caseta a prop del centre juntament amb la Blanca, les seves dues filles, 3 gats i 3 gossos. Una familia encantadora que ha fet que em sentís super bé com a Barcelona; ens han portat al gimnàs on la Blanca és instructora (han passat 3 dies i encara noto les agulletes), a veure un musical sobre culebrons mexicans divertidíssim on actuava el Pablo Puyol simulant accent mexicà (el de UPA dance), a passejar per Coyoacan (el barri de gracia d'aquí), al museu d'antropologia, etc. Trobava a faltar tot el que et dóna una ciutat gran.

Les meves expectatives sobre la ciutat aviat van canviar al veure que no tenia la sensació d'estar a una ciutat gran, molts barris tenen cases baixes, el cel és blau, els carrers estan nets, el metro va molt bé i no hi ha molt tràfic. Hi han barris perillosos on millor no anar, a les hores punta caos de tràfic o al metro, però evitant això s'està molt bé.

Aquí també he aprofitat per quedar amb la Rut, una companya de feina d'HP Barcelona que ara treballa per HP Mexic. La Rut també va fer un viatge d'un any i mig fa un temps. La veritat és que va ser una càrrega enorme de piles quedar amb ella ja que es molt maja, brolla energia positiva per tots costats i ens va donar recomanacions molt útils del viatge.

Així que és hora de continuar el viatge cap a Oaxaca de Juarez, una ciutat amb un centre preciós i molta vida. Nomes al arribar coneixem a una noia belga molt simpàtica que ens parla d'unes cascades petrificades on hi han unes piscines naturals, anomenades "hierve el agua", així que sense pensar-ho ens apuntem amb ella a visitar-les.

Considero que tinc un avantatge molt gran a l'hora de visitar llatinoamèrica, i és el poder parlar castellà. A més de fer-ho tot més fàcil, et permet conèixer la cultura local i si ho combines amb la possibilitat de donar-te temps per anar com els locals, pots aprendre petites coses que marquen la diferència. Per exemple, durant el viatge amb transport públic a "hierve el agua" vam conèixer al conductor del "colectivo" (automòbil compartit on tota l'estona puja i baixa gent) que ens va explicar les rivalitats que tenien entre dos pobles i que aquesta rivalitat havia resultat en cobrar 20 pesos a tota persona que passès pel poble de "los malos", per això passavem per una carretera alternativa. També vam coincidir amb un agricultor que ens explicava lo difícil que era conrear en aquella zona per la gran inclinació del terreny, una parella que ens van donar un munt de recomanacions de llocs on menjar a Oaxaca. Vam carregar a unes senyores que anaven carregades de flors, menjar i mezcal (un aiguardent de Mèxic), ens van explicar que anaven a un velatori, les flors eren pel mort i el menjar i el mezcal pels vius que es passarien tota la nit velant al mort. Aquí jo anava assentat a un coixí sobre el fre de mà ja que anavem 6 al colectivo. També era curiós que molta gent que carregavem parlava la seva llengua local. Finalment, una senyora ens va regalar un pa sencer amb xocolata que feien allà perquè el provèssim. La noia belga que viatjava amb nosaltres alucinava que passès tot això. Tot plegat va fer que el trajecte fos encara més interessant que el que anàvem a visitar. 

[ENGLISH]
After two days in the mountain, without internet, full of dust, smelling as smoke of the fire, we decide leaving that natural landscape of the "nevado de Toluca" to go back to civilization going to Mexico city.

We arrive in Mexico city, mega metropoly with a population of more than 20 milions, where the expectations that I would like the city were rather small due to that I usually don't like the giant cities and the words that were coming to my head were disorder, chaos, dirt, pollution, dangerous, etc. But many people told me that Mexico city was different and deserved an opportunity. And, due to the fact of going with the flow of recommendations and intuition has become a philosophy of the trip, we are currently in Mexico city.

From the bus station I called Fer, a mexican friend that I met in iWeek, an international week in Paris that I attended 8 years ago. Fer told me that is so pleased to host us. She lives with Blanca, her two daughters, 3 cats and 3 dogs. A charming family that has made us feel really well like in Barcelona; they've taken us to the gym where Blanca works as instructor (it was 3 days ago and I still have sour muscles), to watch a really funny musical about mexican soap operas where Pablo Puyol was acting simulating mexican accent (the one of UPA dance), walking around Coyoacan (the Gracia neighbourhood of here), the antropology museum, etc. I missed being everything that provides you a big city.

My expectations about the city quickly changed when I saw that I didn't have the feeling of being in a big city, many neighbourhoods had short houses, the sky is blue, the streets are clean, the metro works really well and there's not a huge traffic. There's dangerous neighbourhoods where it's better not to go, traffic jams or chaos in the metro in the rush hours, but avoiding that you feel so well.

I've taken the chance to meet Rut, a colleague of HP Barcelona that now is working for HP Mexico. Time ago, Rut also did a trip for one year and a half. Meeting her really charged my batteries because she is really kind, transfers positive energy everywhere and gave us really useful recommendations for the trip.

It's time to continue the trip to Oaxaca de Juarez, a really lively city with a beautiful center. When we arrived at the hostel we met a belgian girl that was so nice and she talked about a petrified waterfall and some springs called "hierve el agua" (the water boils), so we decided to join her to visit them.

I consider I have a huge advantage visiting latin america, and it is the fact of speaking spanish. Besides making everything much easier, it allows knowing the local culture and, if you combine it with the possibility of giving you time enough to go like the locals, you can learn small things that make the difference. For example, during the journey with public transport to "hierve el agua", we met the driver of the "colectivo" (shared car where all the time the people hop in and out) who explained us the rivalities between two towns which has become charging 20 pesos to everyone who wants to pass by the town of the "bad town", so we used an alternative road. Also, we met a farmer that explained us how difficult it was farming in that area due to the slope of the land, a couple that gave us many recommendations about places to eat in Oaxaca. We carried a couple of women who carried lots of flowers, food and mezcal (a mexican spirit). They explained us that they were going to a wake, the flowers were for the dead person and the food and mezcal for the alive people who will spend the whole night awake with the dead person. At that point, I was seated in a pilow on the hand brake because we were 6 people in the "colectivo". It was also curious that many people that we were carrying, talked a local language. Finally, a woman gave us a whole bread with chocolate, typical from that region, in order that we taste it. The belgian girl that was travelling with us was so amazed of all that was happening. Those experiences made that the journey became even more interesting than the place that we went to visit.