[ENGLISH FOLLOWS]
Fa gairebé un mes que estem a Mèxic i no hem tocat l'aigua salada, així que és hora d'anar al mar. Agafem una furgoneta nocturna per una carretera infernal i, combinat amb un conductor que té molt poc tacte amb les curves, fa que tingui l'estomac remogut i gairebé no pugui dormir, cosa poc habitual en mi ja que puc dormir a tot arreu. Perfí arribem a Mazunte, un poblet de costa molt maco on es respira molta tranquilitat. Al ser tant d'hora podem veure com surt el sol pel mar, tot un espectacle!
El poble de Mazunte és conegut perquè hi han molt hippies, així que no em costa gaire camaleonitzar-me per disfrutar-ho al màxim! Dormo a unes cabanyes compartides amb vistes al mar, faig yoga pel matí, practico malabars, aprenc a dibuixar mandales, veig postes de sol a la platja, surto de festa, etc.
Mai hauria pensat que veuria semblances entre els Finlandesos i els Mexicans, però aquí vaig trobar-les. Vaig participar a un ritual maya anomenat temazcal, consisteix en una sauna exterior feta d'adob. Es fa un gran foc on s'hi coloquen unes pedres, es fan uns rituals abans d'entrar i, un cop dins, ens assentem en rotllana, es posen les pedres cremant al centre amb herbes i es tanca la porta. Arriba un moment que el vapor fa que no veiguis absolutament res. Es repeteix el procès quatre vegades, tot amanint-ho amb tambors, càntics o qualsevol forma d'expressió que el ritual t'evoqui. És un ritual de sanació i el temazcal es considera com la mare terra, per tant, al sortir d'aquest és com si sortissis del ventre de la mare terra i tornèssis a néixer.
Un dels dies quan estavem fent una excursió de platja en platja, ens parem a un penyasegat i veig uns reflexes a l'aigua que em pensava que era una barca. Els reflexes desapareixen i poc després tornen a aparèixer. De sobte un guèiser d'aigua i aire surt del doll del reflexe, era una balena!! Quina ilusió que em feia! Sobretot després d'haver somiat tantes vegades amb balenes degut a l'obra de teatre que vam fer amb la piscifactoria (el meu grup de teatre) l'any passat, Moby Dick. Resulta que és l'època que les balenes migren per aquella zona, així que l'endemà ben d'hora decidim anar amb una barca a intentar veure-les d'aprop. Vam tenir la sort d'interceptar un grup de balenes geperudes. Fins i tot, vam veure com la mare feia un salt espectacular i després un balenato l'imitava. Es veu que la mare ensenya a les cries a fer salts a mode d'exercici. Però això no va ser tot, vam veure un munt de dofins, i els encanta fer curses amb les barques així que es posaven ben a la vora i no paraven de saltar. Un espectacle de la naturalesa únic!
El viatge està ple de casualitats, ja ens hem trobat varis amics fets durant el viatge en més d'una ocasió. Una noia suissa que vaig conèixer a real de catorce, me la vaig trobar a l'hostal de Oaxaca un mes més tard. Uns israelís que vam conèixer a Mazunte, resulta que estaven a l'habitació de la nostra vora a un allotjament de la selva tres setmanes més tard. Un dels dies, mentre jugàvem a volley a la platja, veig passar a una noia que em recorda a la Naida, la meva ex companya de pis italiana de Barcelona. A la nit a un concert, la torno a veure i realment s'assemblava molt, així que m'acosto a parlar amb ella i realment era la Naida. No m'ho podia creure! La Naida em va presentar a una amiga seva holandesa de Barcelona amb la que havia quedat per viatjar per Mèxic. Unes setmanes més tard, a sobre d'una piràmide maya al mig de la selva, una noia em diu que li sono molt i, intentant trobar el nexe d'unió a Barcelona, em ve al cap que és l'amiga holandesa de la Naida que havia conegut feia unes setmanes.
He arribat a San Cristobal de las Casas, porto dos mesos viatjant així que és el moment ideal per fer un alto al camí. Aquí a San Cristobal ens acullen el Sergio i la Saray, dos amics de Murcia del Luis que porten 4 anys vivint aquí. El Sergio treballa com arquitecte i la Saray fa un màster de biologia amb bitxos. S'han comprat una furgoneta i volen recòrrer tota llatinoamèrica, així que el pla és unir-nos a ells quan surtin per fer una part del camí junts.
He agraït moltíssim fer aquesta parada dues setmanes, establir-me a un lloc on no he d'anar preguntant com arribar als llocs i pots fer vida en familia. Durant els dies que he estat aquí hem cuinat moltíssim, tant el Sergio com la Saray son uns cuinetes i hem cuinat plats mexicans i de casa. Un diumenge vam fer una paella de mariscs gegant per
vendre les raccions, juntament amb un bazar davant de casa per vendre les coses que no s'emportaran al viatge amb furgoneta.
Vaig quedar amb la Daniela, una amiga que treballa a HP Barcelona i ha vingut a fer un voluntariat aquí. M'encanta veure cares conegudes en un context tant diferent. Aquí hi ha un munt de treball de voluntariat, així que he aprofitat per conèixer una associació que fomenta processos de pau a travès de l'art. Resulta que necessitaven ajuda perquè estan montant un hort així que vaig anar a ajudar-los tot un dia. Va ser molt interessant conèixer com treballen de primera mà.
Cunya històrica: 1 de Gener de1994, dia que entra en vigor el tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord, l'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) surt de la selva per ocupar San Cristobal i altres poblacions, amb un posat d'antiglobalització i l'objectiu d'acabar amb l'acaparament de terres, recursos i el poder de l'oligarquia, i millorar el precari nivell de vida dels indígenes. L'exèrcit mexicà els va expulsar i aquests van començar una guerra propagandistica a travès d'internet encapçalada pel subcomandante Marcos. Es pensava que el moviment havia gairebé desaparegut però encara existeixen i continuen defensant els seus ideals.
Vam anar a visitar la universitat zapatista, una universitat adaptada a les necessitats dels indígenes, que són molt diferents de les de la societat no indígena. A l'universitat, tal com la coneixem, s'ensenyen carreres útils pel tipus de treballs de la nostra societat, cosa que provocaria que els indígenes que estudiïn allà, no puguin tornar a les seves poblacions perquè el tipus de treball que han aprés no aplica a la seva realitat. Així que a l'universitat zapatista s'ensenyen carreres adaptades a la realitat i necessitats indígenes, i perquè les persones amb estudis puguin aportar valor a les comunitats indígenes, a més de ser un exemple que aquest moviment continua viu.
Aquesta zona té moltíssima població indígena, així que vam fer una visita a San Juan Chamula, un poble que conserva fortes tradicions indígenes. La meca d'aquestes es troba a l'església on, en comptes de bancs, el terra està cobert de pinassa, hi han centenars d'espelmes enceses, 40 vitrines amb sants envoltant-la, la gent fa rituals sacrificant pollastres, beuen i escupen aiguardent a les flames com faquirs. Memòries impactants que nomès puc expressar amb les paraules perquè les fotos no estàn permeses.
[ENGLISH]
We've been almost one month in Mexico and we haven't touched the salty water, so it's time to go to the sea. We take night van towards an infernal road and, combined with a driver not delicate at all, causes that I have the stomach stirred and I haven't almost been able to sleep, which is really unusual because I can sleep everywhere. Finally we arrive in Mazunte, a cosy small town in the coast where you can breath a lot of peace. Due to the fact that it's really early, we can see how the sun rises in the sea, such a beautiful view!
Mazunte is well know because there are many hippies, so it's not hard for me to chameleonize myself to enjoy the most of it! I sleep in shared cabins with sea sights, do yoga in the morning, juggle, learn how to draw mandalas, see sun sets from the beach, party, etc.
I never thought that I would see similarities between finish and mexican people, but here I found them. I participated in a maya ritual called temazcal. It consists in an exterior sauna made of clay. A big fire where you put big stones is made, some rituals are made before entering and, when you are inside, you sit in circle, the burning stones are put in the middle with herbs and you close the door. It reach the point where the steam causes that you don't see anything. You repeat the process four times, combining it with drums, singing or any king of expression that the ritual evokes you. It is a healing ritual and the temazcal is considered like the mother earth, therefore, when you go out from it, is like if you would go out from the belly of the mother earth and you would born again.
One of the days when we were doing an excursion in the beach, we stopped in a cliff and I saw reflections in the water which I thought they were coming from a boat. At some point, the reflections dissapeared and after some time, appeared again. Suddenly, a geyser of water and air went out of the hole of the reflection, it was a whale!! I was so excited! Mostly after having dreamt so many times with whales, due to the theatre play we did with the piscifactoria (my theatre group) last year, Moby Dick. It is the time of the year that the whales migrate towards that area, so early morning next day we decide to take a boat to try to see them closer. We were lucky to find a group of humpback whales. Even though, we saw how the mother did an awesome jump and, after that, the small whale imitated her. The mother teach the children how to jump in order to exercise. But that was not all, we saw many dolphins, and they love racing with the boats, so they were swimming really close to the boat and jumping all the time. A unic natural show!
The trip is full of coincidences, we have already met several friends in more than one occasion that we made during the trip. A swiss girl that I knew in Real de Catorce, I met her in a hostel in Oaxaca a month later. An israeli couple that I knew in Mazunte, three weeks later it turned that they were in the room next ours in an accomodation in the jungle. One day, while we were playing beach volleyball, I saw a girl passing by that remembered me to Naida, my italian ex flatmate from Barcelona. At night, in a concert, I met her again and she was really similar, so I went to talk with her and she was Naida. I couldn't believe it! Naida introduced me her dutch friend who was living in Barcelona that she met to travel for a while in Mexico. Some weeks later, on top of a maya pyramid in the middle of the jungle a girl told me that I look familiar to her and, trying to find a common nexus in Barcelona, I realized she was the dutch friend of Naida.
We arrive in San Cristobal de las Casas, I've been travelling for two months so it's the ideal time to stop on the way. Here we are hosted by Sergio and Saray, two friends of Luis from Murcia that have been living here for 4 years. Sergio works as an architect and Saray is doing a master in biology of the insects. They've bought a van and they want to travel through Latin America, so the plan is joining them when they start to do a part of the trip together.
I've been so pleased to do this stop for two weeks, establish myself in a place where I don't have to ask how to reach the places and that I can do family life. During the days I've been here we've cooked so much, both Sergio and Saray cook so well and we've cooked mexican and home dishes. One Sunday we did a giant seafood paella to sell the portions, together with a bazar in front of our home to sell the things that they won't take with them in the road trip.
I met Daniela, a friend from HP Barcelona that has come to do volunteering here. I love seeing known faces in such a different context. Here there is so much volunteering work, so I've taken the advantage to know an association that builds peace processes through arts. It turned into the fact that they needed help because they were building a garden, so I went to help them one whole day. It was so interesting knowing closer how they work.
Historical break: 1st of January 1994, the day that started the north american free commerce treat, the Zapatista Army of National Freedom (EZLN) went out from the jungle to occupy San Cristobal and other towns. They have an antiglobalisation mindset and the goal of finishing with the hoarding of the land, resources and the oligarchic power, and improving the poor life level of the indigenous people. The mexican army took them out and they started an advertising war via Internet, headed by the subcommandant Marcos. They thought that the movement had almost dissapeared but they still exist and they continue defending their ideals. We visited the zapatista university, a university adapted to the indigenous needs, that are so different from the ones of the non indigenous society. In the university, like we know it, useful careers for the jobs in our society are tought, which would cause that the indigenous that study there, could not go back to their towns because the kind of job they've learned doesn't apply to their reality. So, in the zapatista university they teach careers adapted to their reality and needs, in order that the people with studies are able to provide value to the indigenous communities, besides being an example that this movement is still alive.
This area has a lot of indigenous population, so we visited San Juan Chamula, a town that preserves strong indigenous traditions. The meca of those is located in the church where, instead of banches, the floor is covered by pine leaves, there are tons of lighting candles, 40 saints surounding it, people doing rituals sacrificing chickens, drinking and spitting spirit to the flames like the fakirs. Impacting memories that can't be expressed in photos because they are not allowed.
No comments:
Post a Comment