Actuant com els locals / Acting like local people

[ENGLISH FOLLOWS]
Després de dos dies de muntanya, sense internet, plens de pols, amb olor a fum del foc, decidim deixar aquell paratge natural del nevat de Toluca per tornar a la civilització posant rumb a ciutat de Mèxic.

Arribem a ciutat de Mèxic, mega urbe de més de 20 milions d'habitants on la esperança que m'agradés era molt escassa ja que no em solen agradar les ciutats gegants i al meu cap venia el desordre, caos, brutícia, contaminació, perillositat, etc. Però molta gent em va recomanar que ciutat de Mèxic era diferent i es mereixia una oportunitat. I, donat que el deixar-se portar per les recomanacions i la intució s'ha tornat una filosofia del viatge, a ciutat de Mèxic ens trobem.

Desde l'estació d'autobusos truco a la Fer, una amiga mexicana que vaig conèixer a la iWeek, una setmana internacional a Paris que vaig anar fa 8 anys. La Fer em diu que ens allotja encantada, viu a una caseta a prop del centre juntament amb la Blanca, les seves dues filles, 3 gats i 3 gossos. Una familia encantadora que ha fet que em sentís super bé com a Barcelona; ens han portat al gimnàs on la Blanca és instructora (han passat 3 dies i encara noto les agulletes), a veure un musical sobre culebrons mexicans divertidíssim on actuava el Pablo Puyol simulant accent mexicà (el de UPA dance), a passejar per Coyoacan (el barri de gracia d'aquí), al museu d'antropologia, etc. Trobava a faltar tot el que et dóna una ciutat gran.

Les meves expectatives sobre la ciutat aviat van canviar al veure que no tenia la sensació d'estar a una ciutat gran, molts barris tenen cases baixes, el cel és blau, els carrers estan nets, el metro va molt bé i no hi ha molt tràfic. Hi han barris perillosos on millor no anar, a les hores punta caos de tràfic o al metro, però evitant això s'està molt bé.

Aquí també he aprofitat per quedar amb la Rut, una companya de feina d'HP Barcelona que ara treballa per HP Mexic. La Rut també va fer un viatge d'un any i mig fa un temps. La veritat és que va ser una càrrega enorme de piles quedar amb ella ja que es molt maja, brolla energia positiva per tots costats i ens va donar recomanacions molt útils del viatge.

Així que és hora de continuar el viatge cap a Oaxaca de Juarez, una ciutat amb un centre preciós i molta vida. Nomes al arribar coneixem a una noia belga molt simpàtica que ens parla d'unes cascades petrificades on hi han unes piscines naturals, anomenades "hierve el agua", així que sense pensar-ho ens apuntem amb ella a visitar-les.

Considero que tinc un avantatge molt gran a l'hora de visitar llatinoamèrica, i és el poder parlar castellà. A més de fer-ho tot més fàcil, et permet conèixer la cultura local i si ho combines amb la possibilitat de donar-te temps per anar com els locals, pots aprendre petites coses que marquen la diferència. Per exemple, durant el viatge amb transport públic a "hierve el agua" vam conèixer al conductor del "colectivo" (automòbil compartit on tota l'estona puja i baixa gent) que ens va explicar les rivalitats que tenien entre dos pobles i que aquesta rivalitat havia resultat en cobrar 20 pesos a tota persona que passès pel poble de "los malos", per això passavem per una carretera alternativa. També vam coincidir amb un agricultor que ens explicava lo difícil que era conrear en aquella zona per la gran inclinació del terreny, una parella que ens van donar un munt de recomanacions de llocs on menjar a Oaxaca. Vam carregar a unes senyores que anaven carregades de flors, menjar i mezcal (un aiguardent de Mèxic), ens van explicar que anaven a un velatori, les flors eren pel mort i el menjar i el mezcal pels vius que es passarien tota la nit velant al mort. Aquí jo anava assentat a un coixí sobre el fre de mà ja que anavem 6 al colectivo. També era curiós que molta gent que carregavem parlava la seva llengua local. Finalment, una senyora ens va regalar un pa sencer amb xocolata que feien allà perquè el provèssim. La noia belga que viatjava amb nosaltres alucinava que passès tot això. Tot plegat va fer que el trajecte fos encara més interessant que el que anàvem a visitar. 

[ENGLISH]
After two days in the mountain, without internet, full of dust, smelling as smoke of the fire, we decide leaving that natural landscape of the "nevado de Toluca" to go back to civilization going to Mexico city.

We arrive in Mexico city, mega metropoly with a population of more than 20 milions, where the expectations that I would like the city were rather small due to that I usually don't like the giant cities and the words that were coming to my head were disorder, chaos, dirt, pollution, dangerous, etc. But many people told me that Mexico city was different and deserved an opportunity. And, due to the fact of going with the flow of recommendations and intuition has become a philosophy of the trip, we are currently in Mexico city.

From the bus station I called Fer, a mexican friend that I met in iWeek, an international week in Paris that I attended 8 years ago. Fer told me that is so pleased to host us. She lives with Blanca, her two daughters, 3 cats and 3 dogs. A charming family that has made us feel really well like in Barcelona; they've taken us to the gym where Blanca works as instructor (it was 3 days ago and I still have sour muscles), to watch a really funny musical about mexican soap operas where Pablo Puyol was acting simulating mexican accent (the one of UPA dance), walking around Coyoacan (the Gracia neighbourhood of here), the antropology museum, etc. I missed being everything that provides you a big city.

My expectations about the city quickly changed when I saw that I didn't have the feeling of being in a big city, many neighbourhoods had short houses, the sky is blue, the streets are clean, the metro works really well and there's not a huge traffic. There's dangerous neighbourhoods where it's better not to go, traffic jams or chaos in the metro in the rush hours, but avoiding that you feel so well.

I've taken the chance to meet Rut, a colleague of HP Barcelona that now is working for HP Mexico. Time ago, Rut also did a trip for one year and a half. Meeting her really charged my batteries because she is really kind, transfers positive energy everywhere and gave us really useful recommendations for the trip.

It's time to continue the trip to Oaxaca de Juarez, a really lively city with a beautiful center. When we arrived at the hostel we met a belgian girl that was so nice and she talked about a petrified waterfall and some springs called "hierve el agua" (the water boils), so we decided to join her to visit them.

I consider I have a huge advantage visiting latin america, and it is the fact of speaking spanish. Besides making everything much easier, it allows knowing the local culture and, if you combine it with the possibility of giving you time enough to go like the locals, you can learn small things that make the difference. For example, during the journey with public transport to "hierve el agua", we met the driver of the "colectivo" (shared car where all the time the people hop in and out) who explained us the rivalities between two towns which has become charging 20 pesos to everyone who wants to pass by the town of the "bad town", so we used an alternative road. Also, we met a farmer that explained us how difficult it was farming in that area due to the slope of the land, a couple that gave us many recommendations about places to eat in Oaxaca. We carried a couple of women who carried lots of flowers, food and mezcal (a mexican spirit). They explained us that they were going to a wake, the flowers were for the dead person and the food and mezcal for the alive people who will spend the whole night awake with the dead person. At that point, I was seated in a pilow on the hand brake because we were 6 people in the "colectivo". It was also curious that many people that we were carrying, talked a local language. Finally, a woman gave us a whole bread with chocolate, typical from that region, in order that we taste it. The belgian girl that was travelling with us was so amazed of all that was happening. Those experiences made that the journey became even more interesting than the place that we went to visit.