Norte de Mexico

[ENGLISH FOLLOWS]
Els "gachupines" (així és com ens va anomenar el taxista) aterrem a Monterrey, la tercera ciutat més gran de Mèxic, ubicada al nord-est, plena de museus i envoltada de muntanyes impressionants. Aquí ens han allotjat el Toño i la Perla, una jove parella mexicana, que hem contactat a travès de couchsurfing. Couchsurfing és una xarxa social per tal que t'allotgin o que puguis quedar amb gent allà on viatgis. La idea és que comparteixis moments amb algú local i que sigui una experiència per abdues parts. És totalment gratuït i funciona amb recomanacions.

Hem tingut molta sort perquè ens han tractat super bé, ens han donat les claus de casa seva, ens han portat a visitar la ciutat, hem jugat al jocs de rol a casa d'un amic seu, ens han portat a menjar fora i, fins i tot, el diumenge vam anar d'excursió a Allende, un poble a les afores de Monterrey d'on és la Perla. Allà vam conèixer la seva familia, que fan la venda ambulant i tenen una botiga molt concorreguda on venen fruita, mel (ja que el pare és apicultor) i tot tipus de processats del blat de moro, com el pastís de "elote" (maiz cocido). També preparaven l'elote com una piruleta i t'hi posaven salses i, per suposat, picant.

El primer dia tenia molt xoc cultural. Em sobresaturava veure els milions de botigues pel carrer repletes fins dalt de productes, supermercats o centres comercials amb estanteries plenes de menjar i un munt de marques per cada producte, edificis alts, anuncis gegants per tot arreu i moltíssim tràfic. No podia parar de comparar amb Cuba on tot això és totalment oposat; prestatges de les botigues mig buits, poques botigues, autopistes buits i anuncis nomes relacionats amb el govern o els beneficis del comunisme.

Ràpidament m'acostumo als beneficis d'un país capitalista, com tenir internet, poder comprar el que et vingui de gust quan et vingui de gust o rebre un servei eficient, però veig les coses amb una mirada diferent, i te n'adones de les poques coses que realment considerem necessàries i el munt d'elles que no em fan falta.

El comiat va ser difícil però vam continuar el viatge cap a San Luis Potosi, una ciutat repleta d'esglèsies, que obté el nom Potosí perquè aprop té mines com el poble de Potosí a Bolivia, un poble que vaig visitar quan estava a Perú, amb unes mines d'on s'havia extret molta plata. D'aquí ve l'expressió vals més que un Potosí.

3 camiones (autobusos) i un tunel de 2km tipus miner i molt estret ens van transportar a un altre món, Real de Catorce. Un poble a gairebé 2800m d'alçada on l'aïllament la tranquilitat et fa reduir la marxa. Ens vam allotjar a casa d'una cantant de pare mexicà i mare danesa, que als 28 anys va decidir marxar de Copenhaguen per viure a Real de Catorce. El lloc compta amb molt misticisme, espiritualitat i pobles fantasma. Els pobles s'havien format on hi havien mines però quan s'esgotava el material de la mina, abandonaven el poble.

Vam fer varies excursions i una ruta a cavall fins al desert, on vam acampar per passar la nit. No és un desert amb dunes com el que ens ve al cap, sino que esta ple de cactus i terra.

Havia arribat l'hora de tornar a la realitat, així que vam anar cap a la Huasteca Potosina a trobar-nos amb el Jason, un amic meu de Santa Margarida i els Monjos que viu a ciutat de Mèxic, i amb dos amics seus. La Huasteca és una zona molt maca, montanyosa amb vegetació tropical. Per tornar a la realitat paulatinament, vam visitar els jardins de Edward James, uns jardins subrealistes al mig de la selva que estan a sense acabar, amb escales que no porten enlloc, columnes sense sentit, escultures, terres dividits i cascades.

A la posta de sol vam anar a visitar el sótano de las golondrinas, un forat enorme que és la casa de millons d'orenetes. Així que a l'hora que es va pondre el sol va començar l'espectacle. Ramats d'orenetes ens sobrevolaven a gran velocitat i fent xiscles, llavors es deixaven caure en picat dins del forat i desapareixien fins a l'alba.

 
Mèxic m'està tractant molt bé, m'hi trobo super a gust i "es bien padre". Estic allargant cada parada i m'adono que el país dóna molt de si. També m'he adonat que és enorme encara que al mapa es veigui petit, aquí ens diuen que Espanya és més petit que l'estat de Chihuahua, al nord de Mèxic. Però precisament és un dels motius pels quals volia viatjar un any, per deixar-me contagiar de la gent, els llocs, les tradicions, i no haver de còrrer per veure-ho tot. Que també és una cosa que m'he tret del cap, no necessito veure-ho tot, prefereixo saltar-me països a no donar-los el temps suficient a que m'obrin els ulls a nous aprenentatges.

[ENGLISH]
We, the "gachupines" (this is how the taxi driver called us) land in Monterrey, the third biggest city of Mexico, located in the north-east, full of museums and surounded by amazing mountains. Here, Toño and Perla have hosted us, a young mexican couple, through couchsurfing. Couchsurfing is a social network to get hosted or meet people wherever you travel. The idea is to share moments with locals and have an experience for both sides. It is totally free and works with recommendations.

We've been so lucky because they've treated us really well. They've given us their home's keys, showed us the city, taken us to play role games to their friend's home, taken us to eat outside and, even though, on Sunday we went on an excursion to Allende, Perla's home town. There, we met her family who is peddling and have a popular show where they sell fruit, honey (her father is beekeeper) and all kind of processed corn, like the "pastel de elote" (corn cake). Also, they were preparing the elote like a lollipop with sauces and, of cource, spicy.

The first day I had a huge cultural shock. I was overwelmed by the tons of street shops full of products, supermarkets or malls with the shelves full of food and plenty of brands to choose for each product, high buildings, giant advertisements everywhere and huge traffic. I couldn't stop comparing with Cuba where all these it the other way around; almost empty shelves in the shops, empty freeways and advertisements only related with the government or the advantages of the comunism.

I've quickly got used to the advanges of a capitalist country, like having internet, being able to buy whatever you want whenever or receiving an efficient service. But I see the things from a different angle, and I realize of the few really important things that we consider necessary and the tons of them that I don't need.

The farewall was hard but we continued the trip to San Luis Potosi, a city full of churches, which has the name Potosí due to the mining zone that is nearby, like the town of Potosi in Bolivia, which I visited when I was in Peru, with mines where they extracted tons of silver. From this town comes the spanish expression, vales más que un Potosí (you are worthier than a Potosi).

3 camiones (buses) and a 2km tunnel, mining style and really narrow, transported us to another world, Real de Catorce. A town almost at 2800m high, where the isolation and the quietness makes you go slower. We were hosted in the home of a singer with mexican father and danish mother, who at the age of 28 years old decided leaving Copenhaguen to live in Real de Catorce. The place has a lot of misticism, spirituality and ghost towns. The towns were formed where the mines were placed but when the material was depleted, the towns were abandoned.

We did several excursions and a horse riding to the desert, where we camped to spend the night there. It's not a dune desert like you have in mind, it's a desert full of cactus and ground.

It was the time to go back to reality, so we went to Huasteca Potosina to meet Jason, a friend of mine from Santa Margarida i els Monjos who lives in Mexico city, and two friends of him. Huasteca is a really beautiful area with mountains and tropical vegetation. In order to go back to reality smoothly, we visited the Edward James gardens, surrealist gardens in the middle of the jungle that weren't finished, with stairs that doesn't take you anywhere, nonsense columns, scultures, divided floors and waterfalls.

At the sunset, we visited the "sótano de las golondrinas", a huge hole that is the home of milions of swallows. Therefore, at the sunset time, the show started. Groups of swallows were flying above us at high speed and screaming, then they where falling down really fast inside the hole and they were disappearing until the sun rises.

Mexico is treating me really well, I feel super well here and it is "bien padre". I'm making every stop longer than expected and I realize than the country has a lot to offer me. I've also realized that it is huge, besides in the map it seems small. Here they compare that Spain is smaller than the state of Chihuahua, at the north of Mexico. But, that's exactly one of the reasons for which I wanted to travel one year, in order to let me catch from the people, places, traditions, and not having to rush to see everything. That's also one thing that I've taken out from my head, I don't need to see everything, I prefer skipping countries to not leaving them time enough to let them open my eyes to new learnings.