Fino fino filipino

[ENGLISH FOLLOWS]
Uno, dos, tres, cuatro, cinco, mesa, cuchara, cuchillo, tasa, fiesta, recibo, despedida, basura, baño, para, sigue sigue, caldereta, calabaza, iglesia, perro, pecas, problema. Totes aquestes paraules no només existeixen en castellà, he descobert que també existeixen als idiomes filipinos, com el Tagalo. El motiu és que els espanyols van colonitzar Filipines durant 300 anys. Això provoca una barreja molt eclèctica, doncs estàs a un pais d'Àsia, ple de gent amb trets asiàtics, parlant un idioma desconegut i de cop diuen "despedida", al restaurant el senyor Marcelino o la senyora Juana et serveixen un estofat de pollastre amb suquillo que es diu "adobo" juntament amb una cervesa San Miguel (que és d'origen espanyol però es va fundar a Filipines) i veus esglèsies cristianes per tot arreu en comptes de temples, moltes anomenades "iglesia ni cristo" que aquí vol dir església de crist. És super interessant la barreja.

Començo pel principi, ha arribat el moment d'empendre de nou el viatge. Faig la motxilla, penso què ràpid es desacostuma un a fer-la, tardo molt però també perquè el fet d'establir-se per uns mesos a un lloc va inevitablement lligat a l'acumulació de coses. Faig selecció d'algunes coses però noto que la motxilla pesa més que abans, també un es desacostuma al pes de portar-la. La Bet i el Clint em porten a l'aeroport, em sigut una familia durant uns mesos i em costa pensar que no sé quan podré veure'ls de manera regular una altra vegada, de totes maneres aquest temps junts no ens el treu ningú.

Aterro a Manila, el primer que em trobo a la sortida és un grup de "mariachis" filipinos donant la benvinguda per recaptar diners per les últimes inundacions que van matar a unes 300 persones. Canvio de terminal per esperar a la Isa, la Mercè i l'Ivan que arriben més tard que jo. Els he rebut amb un cartell de "Welcome to Ribelandia" que he fet a l'escala a Papua Nova Guinea. Quina ilusió el retrobament, ens donem una super abraçada i aquí comença el viatge!! Agafem un taxi cap a l'apartament on ens esperen l'Adri i la Silvia que ja estaven dormint, al obrir la porta també veuen el cartell! Recapitulació dels integrants del viatge; la Mercè és amiga meva de tota la vida de la Seu, l'Ivan i la Isa, son amics d'HP i l'Adri és amic de la Isa de València, fins aquí som els que vam anar a la India, més la Silvia que també és amiga d'HP i va venir a Cuba amb la Isa a l'inici del viatge. El viatge promet moltíssim, ja sé que ens entenem molt com amics i com a companys de viatge, i no només això sino que cadascú aporta un punt molt únic al grup que millora cada moment.

La Mercè em porta uns regals de nadal de la familia, calçotets de la mama, un jersei i una bossa dels somnis (un saquet amb tot de missatges de la familia), em va fer moltíssima il·lusió. És dia 31 de Desembre així que volem a Boracay per passar el cap d'any, una illa coneguda per la festa. Vam tenir la mala sort que va estar plovent gairebé tot el dia, el qual no ens va impedir pegar-nos un banyet a la platja. S'estava acostant la mitjanit i la pluja no parava, però vam decidir sortir igualment, vam comprar uns xubasqueros que semblavem teletubbies, unes cerveses i l'Adri havia portat llaunes amb 12 raïms per cadascú. Estavem a la platja amb un munt de gent, fem el compte enrere, 5, 4, 3, 2, 1... Happy New Year!! Ens mengem els raims (sense campanades) i brindem l'any nou!! Comencen a sortir focs artificials de varis punts del mar que no van parar fins uns 20 min més tard! Vam anar en busca d'un lloc per sortir de festa i hi havien tot de festes per la platja, ens parem davant d'un lloc que hi havia molt bona música i tot i que no parava de ploure al nostre grup li va semblar un plus per la festa, doncs allà estavem amb els xubasqueros saltant i ballant a una tarima de la platja amb alguns filipinos i extrangers, va ser una gran nit!

L'endemà anem cap a Bohol, on vam visitar els chocolate hills (uns turons marrons que tenen forma de tauleta de xocolata), vam anar a veure tarseros, el primat més petit del món (del tamany d'un puny) del que es va inspirar el personatge del mestre Yoda de la guerra de les galàxies. Els vam veure a un santuari que estan lliures i vetllen per la seva conservació ja que és una espècie en perill d'extinció i son molt sensibles, es poden arribar a suicidar si se'ls estressa.

D'aquí vam anar a la península de Panglao, vam agafar unes motos per anar a visitar una cova i donar-nos un banyet dins, després vam anar a veure la posta de sol a la punta oest de la península. L'endemà vam matinar per agafar una barca per anar a la propera illa de Tagbilaran. Aquí les barques les construeixen d'una manera especial, son llargues i estretes però els hi posen uns brassos perquè siguin estables. De camí a l'illa vam avistar dofins i un cop a l'illa vam fer snorquel on vam veure un munt de peixos i varies tortugues que nedaven amb una pau que es contagiava.

La següent parada va ser l'illa de Camiguin, una illa molt poc turística on la gent viu feliç i ens diuen que la majoria que neixen allà s'hi acaben quedant. Fem una ruta amb moto per l'illa on anem a veure cascades i un centre de conservació de les cloïsses gegants, és el molusc més gran que existeix i necessita el sol per viure ja que als seus llavis hi creix l'organisme del que s'alimenta. A la tornada de sopar passem per davant d'una casa on feien una festa i cantaven karaoke, 5 min més tard estavem cantant it's my life amb ells i ens convidaven a beure. Aquí el karaoke és super popular, des de ben d'hora pel matí sents que a alguna casa canten karaoke. L'endema anem a bucejar a Mantigui, una illeta que amb 15min caminant li dones la volta, i per la nit coincideix que son las "fiestas" així que anem a un concert multitudinari de l'últim guanyador de "Philippinos' got talent".

Volem a Palawan, una de les illes més visitades de Filipines, on anem saltant d'illa en illa de l'arxipelag Bacuit, acampem a una d'elles i acabem sopant i ballant a la sorra de la platja, tot això amanit amb uns tiberis impressionants que ens preparaven a la barca. Ha arribat la fi del viatge per la Silvia i l'Adri, i els despedim de correcuita a l'escala de Manila perquè ens haviem de pegar una marató per l'aeroport a fi de no perdre el vol a Legazpi, se'ls trobarà molt a faltar aquests dies que queden de viatge.

[ENGLISH]
Uno, dos, tres, cuatro, cinco, mesa, cuchara, cuchillo, tasa, fiesta, recibo, despedida, basura, baño, para, sigue sigue, caldereta, calabaza, iglesia, perro, pecas, problema.
All these words not only exist in spanish, I've discovered that they also exist in the philippino langages like the Tagalo. The fact is that the spanish people colonized Philippines during 300 years. This causes an eclectic mix, you are in an asian country, full of people looking asian, speaking an unknown language and suddenly they say "despedida" (farewell in spanish), in the restaurant sir Marcelino or mdme. Juana serve you chicken stewed with juice called "adobo" with "San Miguel" beer (which was originated in Spain but founded in Philippines) and you see christian churches everywhere instead of temples, many of them named "iglesia ni cristo" which in spanish means that not even christ goes to this church but in philippino means church of christ. The mix is super interesting.

Let's start from the beginning, it's time to start again the new trip. I pack my backpack, I think that I get used of not packing so fast. It takes a long time but also for the fact that when you stablish yourself for some months in a place you acumulate more things. I choose some things but I feel that the backpack is heavier than before, also because I get used not to feel the weight of carrying it. Bet and Clint take me to the airport, we've been a family for some months and it's hard to think that I don't know when I will be able to see them on a continuous way again, anyway nobody can steal this time together.
 
I land in Manila, the first thing I see at the exit is a group of philippin "mariachis" welcoming to raise money for the last floods that killed 300 people. I move to another terminal to wait for Isa, Mercè and Ivan that arrive later than me. I've welcomed them with a "Welcome to Ribelandia" sign that I've done in the stopover in Papua New Guinea. Seeing them was super exciting, we give each other a huge hug and here the trip begins!! We take a taxi to the apartment where Adri and Silvia were waiting for us, when they open the door they also saw the sign!
Summary of the group of the trip; Mercè is a friend from the childhood in la Seu, Ivan and Isa are friends from HP and Adri is a friend of Isa from Valencia, this is the group that went to India together 3 years ago, plus Silvia that is also a friend from HP and came to Cuba with Isa at the beginning of the trip. I'm sure the trip will be amazing, I know we get along so well as friends and travel mates, and not only that, also each of us give a really unique point of view that improves the trip constantly.

Mercè brought me some Christmas present from my family, underwear from my mom, a sweater and a bag of dreams (is a bag with many messages from my family), I loved it. It's 31st of December so we flew to Boracay, an island known for the party, to spend the new's year eve. Unfortunately it was raining almost the whole day, but it didn't prevent us from taking a swim to the beach. Midnight was getting closer and the rain wasn't stopping, but we decided going out anyway, we bought some raincoats that made us look like teletubbies, some beers and Adri brought cans with 12 grapes for each one of us (spanish tradition). We were in the beach with so many people, we start the countdown, 5, 4, 3, 2, 1... Happy New Year!! We ate the grapes and cheered the new year!! The fireworks started from several locations on the sea and didn't stop for 20 minutes! We looked for a place to party and there were many private parties on the beach, we stopped in front of a place with good music and even the rain didn't stop, it didn't bother us so much, the other way around it turned into an extra, we were there with the raincoats jumping and dancing in a stage in the beach with some philippinos and foregneirs, it was a great night!

On the following day we went to Bohol, where we visited the chocolate hills (brown hills that have the shape of a chocolate bar), we saw tarseros, the tiniest primate in the world (it has the size of a fist) which inspired the character of Yoda of Star Wars. We saw them in a sanctuary where they are free and work for their conservation due to is an endangered specie and they are so sensitive, they can even commit suicide if they get stressed.

We went to the peninsula of Panglao, we took some motorbikes to visit a cave and swim in it, afterwards we saw the sun set in the western point of the peninsula. On the following day we woke up early to take a boat to go to the close island of Tagbilaran. Here they build the boats in a special way, they are long and narrow but they put some arms to stabilize them. On the way to the island we saw dolphins and once we were in the island we did snorkel where we saw many fishes and several turtles that were swimming with such a peace that was contagious.

Next stop was Camiguin island, an island that is not so touristic and the people lives in a happy way, they say that the majority that are born there, finish also there. We took some motorbikes to go to some waterfalls and a conservation centre of giant clams, the largest living mollusk that needs the sun to survive because in their lips grow the organism to be fed. When we came back from dinner we passed by a house that they were doing a party and singing karaoke, 5 min later we were singing it's my life with them and they were inviting us to drink. Here the karaoke is super popular, from really early in the morning you can hear that they sing karaoke in some homes. On the following day we dived in Mantigui, a small island that in 15 min you can walk around it. At night there was the "fiestas" so we went to a crowded concert with the last winner of Philippinos got talent.

We flew to Palawan, one of the most visited islands of Philippines, where we hopped from island to island in Bacuit archipielag, we camped in one of them and we finished having dinner and dancing on the sand of the beach, all that with some amazing meals that they were preparing in the boat.

It's the end of the trip for Silvia and Adri, and we said a quick goodbye in the stopover of Manila because we had to do a marathon in the airport not to lose the flight to Legazpi. We will miss them so much in this remaining days of the trip.