Thursday, 4 January 2018

Australia 2


[ENGLISH FOLLOWS]
S'acosta el meu aniversari i em ve de gust fer una barbacoa per celebrar-ho. Aquí hi han barbacoes públiques a tot arreu i el més impressionant és que sempre estan netíssimes. Si una cosa té la gent a Austràlia és que són super respectuosos, difícilment veuràs brutícia pel terra o pots caminar per la gespa d'un parc de nit sense preocupar-te de xafar una tifa de gos. Encara que a vegades de tant respectuosos es passen, si li dones un cop a algú sense voler, aquesta persona et demanarà perdó tres o quatre vegades , però bé millor l'excés d'educació que la manca. També és un país ultra segur, la gent s'oblida la cartera a un banc del carrer i hores més tard encara està allà, o pots deixar les coses sense vigilància a la platja i no desapareixerà res, és un gust.

Com que treballo gairebé cada dia, l'únic dia que podia fer la barbacoa era un dilluns al vespre. Llavors em van entrar els dubtes de si vindria algú un dilluns al vespre avisant dos dies abans, però després vaig pensar si som 4 gats també ens ho passarem bé, així que vaig tirar endavant el plan. Vaig decidir fer-ho a kangaroo point, on vaig anar el primer dia de Brisbane, allà hi han uns penyasegats molt xulos amb vistes a l'skyline i on vaig anar a escalar un dia. Molta gent va confirmar i al final erem més de 30, sort que vaig comprar menjar de sobres. Van portar dos pastísssos i va acabar sent un aniversari increible.






Ja veig que encara estaré aquí per les eleccions, així que faig els tramits per poder votar des d'aquí, el qual em va implicar volar a Sydney per anar al consulat a demanar que m'enviessin el vot. Vaig aprofitar i em vaig quedar un parell de dies per Sydney. Aquí hi viu la Jeni, una amiga d'HP que també va marxar a viatjar i ara està treballant a HP Sydney. Encara recordo fer un café a HP abans de que marxés i que m'explicava tot el pla perquè a mi també em rondava pel cap fer el mateix. M'ho vaig passar super bé a Sydney, la Jeni em va portar a New Market a dinar, el barri hipster. Després vaig anar a visitar l'opera perquè els meus cosins em van regalar una visita guiada a l'opera per l'aniversari de l'any anterior. Em va encantar i al veure l'opera vaig tenir la sensació de "ara si que estic a Austràlia". Al acabar em va passar a recollir la Jeni i vam anar a Bondi beach, una platja molt maca de surfistes on vam fer una passejada i vam veure la posta de sol.

Uns dies més tard, la Núria, una amiga de la Nona de teatre, m'envia un missatge que vindrà a Brisbane el dia següent, jo increiblement tenia dos dies de festa així que ens n'anem a Fraser island, l'illa de sorra més gran del món. A l'inici hi havien nomès unes roques volcàniques i amb els moviments de sorra aquesta es va anar depositant fins a formar una illa gegant. No és que sigui una illa desèrtica, sino que està plena de vegetació que creix a la sorra, hi han uns fenòmens curiosos també i és que hi han llacs formats únicament d'aigua de pluja on els sediments de la vegetació del voltant creen una capa impermeable perquè no es filtri l'aigua. A l'illa no hi han carreteres així que es va amb 4x4 per la platja i tampoc hi viu ningú, osigui que gairebé no hi ha contaminació lumínica i es veu un cel estrellat que et treu la respiració.






He aprofitat els dies de festa per anar visitant la zona; Byron bay, Noosa, Gold Coast, etc. No m'he n'he adonat però ja fa 3 mesos que estic a Austràlia, aviat ja farà un any que vaig començar el viatge i encara m'agradaria visitar més llocs abans de tornar, així que decideixo allargar el viatge uns mesos més.

Els amics amb els que faig els viatges després de nadal volen venir a interceptar-me al viatge, l'han batejat com "Viaje a Ribelandia", així que quadrem dates i decidim que ens trobarem el 30 de Desembre a Filipines per viatjar junts.

Aquestes festes de Nadal es fan extranyes perquè no estic amb la familia i amics com sempre i fa una calor de deu. A casa tenim el tió i hem menjat torrons, però no és el mateix, a més em va tocar currar el dia de Nadal. També està bé viure un Nadal a una cultura diferent i aquest any he tingut dos sopars de Nadal de feina. Les videotrucades s'agraeixen més que mai quan s'està tant lluny, és més facil sentir-te amb els teus i estar per uns moments a un dinar d'aniversari, fent uns beures amb amics, a casa els tiets o a la preparació del dinar de sant Esteve.





Ha arribat l'hora de dir adeu i aquesta vegada és la que més em costa del viatge, el fet d'estar a casa en família amb la Bet i el Clint, fer una rutina, tenir una feina, uns amics, em fan que em costi dir adeu. Vaig fer quedada abans de marxar per pendre cerveses i sortir de festa i va venir un munt de gent. Al dia següent vam fer un dinar de despedida amb la familia del Clint, son tant macos, em tracten com si fos part de la familia. Em van regalar un quadre de mi que havia pintat el pare del Clint que és un artista i van fer una copia en petit tipus postal on hi van fer un escrit. Vaig treballar fins l'últim dia, i en aquest dia em van portar un pastís gegant de despedida. Acabo de marxar i ja trobo a faltar Brisbane.


[ENGLISH]
My birthday will be soon and I'd like to do a bbq to celebrate it. Here there are public bbqs everywhere and the most impressive is that they are always so clean. In Australia the people is so respectful, you'll hardly see rubish on the floor or you could walk on the grass of a park in the middle of the night without caring of stepping on dog poo. Also sometimes they are maybe too respectful, if you hit someone accidentally on the street, this person will say sorry three or four times even it was your fault, sorry for sorry. It's also a really safe country, the people can forget the wallet on a banch in the street and some hours later it will still be there, or you don't have to care about your belonging in the beach that nothing will disappear, it's such a pleasure.

As I'm working almost everyday, the only day that I could do the bbq was on monday evening. Then I started having doubts if someone would come on a Monday evening with 2 days notice, but then I thought that if we are not so many people we'll have fun anyway, so I continued with the plan. I decided doing it in Kangaroo point, where I went the first day in Brisbane, there are really impressive cliffs with the skyline in front and where I climbed once. Many people confirmed and finally we were more than 30 people, luckily I bought enough food. They brought two cakes and at the end was an unforgettable birthday.

I'll probably be here for the catalan elections, so I'm doing all the admin for being able to vote from here, including flying to Sydney to go to the consulate for requesting the bullet papers. I took the advantage and I stayed for a couple of days in Sydney. Here is where Jeni lives, a friend from HP that also left for travelling and now is working at HP Sydney. I still remember taking a coffee at HP before she left and she was explaining all the planning because I was already thinking to do the same. I enjoyed so much Sydney, Jeni took me to New Market for lunch, the hipster neighbourhood. Afterwards, I went to visit the operahouse because my cousins gave me a guided tour in the opera as a present for my last birthday. I loved it and when I saw the operahouse I had the feeling that now I'm in Australia. When I finished, Jeni picked me up and we went to Bondi beach, a really nice surfers beach where we went for a walk and saw the sunset.

Some days later, Nuria, a friend of Nona from theatre, sent me a message that she would come to Brisbane of the following day. I incredibly had two days off so we went to Fraser island, the biggest sand island in the world. At the beginning there were only some volcanic rocks and with the movements of the sand it was sitting until it formed a huge island. It's not a desertic island, it's full of vegetation that grows in the sand, there are also curious phenomenons like lakes containing purely rain drops where the vegetation around that falls create a waterproof layer in order that there's no water filtrations. There's no roads in the island so you have to go with 4 wheel drive in the beach. Also, nobody lives in there, so there's almost no luminic pollution and you can see a sky full of stars that is breathtaking.

I've taken the advantage of the days off to visit the area; Byron bay, Noosa, Gold Coast, etc. I haven't realized it but it has been already 3 months that I'm in Australia, soon it will be one year that I started my trip and I still want to visit some more places before coming back, so I've decided to extend the trip some more months.

The friends with who I travel every year after Christmas want to come to travel with me, they've called it "Trip to Ribelandia", so we agreed on dates and we've decided to meet on the 30th of December in the Philippines.

This Christmas is a bit weird because I'm not with the family and friends like always and it's so hot in here. At home we have the tio (log shitter) and we've eaten "torrons" (spanish sweets), but it's not the same, moreover I had to work on Christmas day. Anyway it's good to live a different Christmas in a different culture and this year I've had to work Christmas parties. The videocalls help more than ever when one is so far away, it's easier feeling that you are with your people and being for a little while on a birthday lunch, drinking with friends, at my uncle's and aunti's home or on the preparation of Saint Esteve.

It's time to say goodbye and this time is the hardest one, the fact of being at home in family with Bet and Clint, having a routine, having a job, friends, make harder saying goodbye. I organized before I left to take some beers and party and so many people came. On the following day, I did a farewell lunch with Clint's family, they are so nice, they are treating me like I'm part of the family. They gave me as a present a painting of me that Clint's father, who is an artist, painted and they did a copy in a card format to write on it. I worked until the las day and on that day they gave me a huge farewell cake. I've just left and I already miss Brisbane.



Australia



[ENGLISH FOLLOWS]
Estic molt emocionat per anar a Australia i la raó principal és per veure a la Bet, una de les meves millors amigues de Barcelona que porta 4 anys vivint a Brisbane i està casada amb un australià super adorable, el Clint. Arribo a l'aeroport i em ve a buscar la Megan, la germana del Clint que és un amor de persona, jo ja la vaig conéixer quan van venir de viatge a la Seu just abans de que jo marxés. Després de portar-me de ruta turística per Brisbane i anar a fer un café al Kangaroo Point, un mirador a vora del riu de Brisbane (i no, no hi han cangurs). I és que Brisbane és una ciutat molt especial doncs té un riu que sembla l'amazones serpentejant pel mig de la ciutat, on passen ferris que els pots agafar amb la targeta del bus i en comptes de selva tens un skyline molt impressionant d'edificis.

La Megan em va portar a casa seva a dinar i després em va portar a casa de la Bet i el Clint, on 5 min després arribava la Bet, quina il·lusió!! Era super extrany estar amb la Bet a l'altra punta del món, però de seguida em sentia amb el caliu de casa. A més la Bet havia organitzat un sopar amb uns amics seus i em va deleitar amb formatges del pirineu que li havien portat els seus pares, no podia estar més feliç!

Va ser un cap de setmana intens doncs el divendres vam anar al Brisbane festival a la vora del riu i el dissabte vam anar a la primera calçotada popular a Austràlia, a casa d'uns catalans que viuen a Toowoonga a dos hores de Brisbane. I es que fer una calçotada aquí no és gens fàcil, però aquest noi va aconseguir calçots i els va plantar al seu hort, un altre noi va aconseguir les nyores d'una senyora de Melbourne que les importa per fer la salsa romesco. Per acabar-ho de rematar tenien una botifarra espectacular que aconseguien passant-li la recepta de la botifarra com la fem nosaltres a un carnisser local, aquí la fan d'una altra manera i no té res a veure. 








Porto ja 9 mesos viatjant i em ve de gust fer una mica d'aturada a Austràlia i treballar una mica, segur que molta gent pensava que no arribaria mai aquest moment però també arriba un punt que ve de gust fer coses productives, disminuïr el número d'estímuls que rebo viatjant, no fer la motxilla cada dia i fer una mica de calaix. Per això, fa uns mesos que vaig demanar la working holidays, és un visat que et permet treballar un any a Austràlia amb treballs de fins a 6 mesos per poder viatjar pel país. La raó per la qual he decidit fer-ho aquí és perquè és dels països més cars i on també puc cobrar més, a més sempre és interessant viure la cultura d'un país des d'un altre punt de vista. Demanar el visat no va ser gens fàcil, doncs vaig haver de treure'm l'advanced abans de marxar i demanar papers varis al consulat de Lima i després al de Buenos Aires, però perfí me la van donar.

Amb el visat working holidays és molt difícil obtenir una feina d'enginyer ja que ja saben que estaràs temporalment al país i sempre donaran preferència als residents, a no ser que et vulguis quedar una estada llarga i busquis una empresa que t'esponsoritzi. La meva intenció és estar poc temps, així que el més fàcil és treballar a l'hosteleria. El Clint és chef a un restaurant on fan events, va preguntar al manager si necessitàven algú i li van dir que si, així que vaig anar a presentar-me i la setmana següent ja treballava de cambrer. Aquí només em donaven feina per un parell de dies per setmana així que vaig trobar una altra feina a un restaurant molt xulo a la powerhouse, una antiga fàbrica a la vora del riu remodelada per fer espectàcles. La veritat és que he tingut molta sort perquè als dos llocs treballo molt a gust i hi ha molt bon rotllo. Encara que se me n'ha anat una mica de les mans perquè quan no treballo a un lloc treballo a l'altre o a vegades als dos el mateix dia, i estic fent més hores que un ventilador, però em paguen força bé així que compensa.

Faltava poc pel referèndum per la independència de Catalunya de l'1 d'Octubre i voliem donar suport des d'aquí així que ens vam reunir amb un grup de catalans que viuen a Brisbane i vam montar una rua de cotxes l'1 d'Octubre per la ciutat, fent vàries parades i lectures d'un manifest. Aquella nit vam presenciar tots els successos i la veritat es que et sents molt impotent estant tant lluny en aquests moments i sense poder fer massa. La crispació i l'enfrentament el podiem notar des d'aquí, doncs tenim l'estelada penjada a l'entrada de casa i hi ha un veí que quan passa per davant de casa amb el cotxe posa el "que viva España" a tope i baixa les finestres.  




En fi, la següent setmana va ser l'aniversari del Clint, així que vam fer una festa a casa amb la seva familia i un altre dia vam anar a un restaurant a dinar amb els seus amics. M'agrada molt coneixer-los a tots i compartir aquests moments per saber com és la seva vida a Austràlia, sino estés aquí difícilment ho podria viure.

Ja ho he comentat en alguna ocasió que m'encanta fer teatre i al decidir quedar-me una mica aquí a Brisbane vaig buscar alguna ocasió per fer teatre. A través de la Diana, una amiga mexicana de la Bet que té un programa de radio, vaig aconseguir el contacte d'un grup de teatre colombià de Brisbane, els vaig contactar i just em van dir que aquell cap de setmana rodarien un curt per un festival de curts de Brisbane, que anés a coneixer-los i a veure si em podien donar un paper al curt. El festival es diu 48h i consisteix en que el divendres al vespre et donen la temàtica del curt, ens va tocar terror, el nom i professió del prota, un objecte que ha d'aparéixer i una frase que algu ha de dir durant el curt. A partir d'aquí tens 48 hores per fer el guio, rodar el curt, editar-lo i entregar-lo el diumenge al vespre. Una vegada van fer el guió em van dir que tindria un petit paper a l'escena grupal i el dissabte ja estavem rodant, va ser super divertit i fins i tot van utilitzar drons per aquesta escena. Aquí us deixo el curt (activeu els subtítols en castellà si voleu). Vaig anar a la premier i ens vam tenir 3 nominacions però no en vam guanyar cap.





    

[ENGLISH]
I'm so excited to go to Australia and the main reason is to see Bet, one of my best friends of Barcelona that has been living in Brisbane for 4 years and is married with a really lovely aussie, Clint. I arrived in the airoport and Megan came to pick me up. She is Clint's sister and is a love, I met her when she came on a trip to la Seu just before I started the trip. After taking me for a tour in Brisbane and take a coffee in Kangaroo Point, a sightseeing point next to the Brisbane river (and no, there's no kangaroos there). Brisbane is a really special city because it has a river that seems the amazones snaking in the midle of the city, where there's ferrys that you can take with the bus card and instead of jungle you have a really amazing skycrapers skyline.

Megan took me to her place for lunch and afterwards dropped me at Bet's and Clint's home, where 5 min later Bet was arriving, I couldn't believe it!! It was so weird being with Bet on the other side of the world, but suddenly I felt the warmth of being home. Moreover, Bet organized a dinner with some of her friends and delighted me with cheeses from the pyrenees that her parents brought. I couldn't be happier!

It was an intense weekend because on Friday we went to the Brisbane festival next to the river and on Saturday we went to the first public "calçotada" in Australia, in the house of some catalans who live in Toowoonga, 2 hours away from Brisbane. Doing a "calçotada" here is not that easy, but this guy got "calçots" (a kind of onion) and growed them in his garden, another guy got "nyores" (a kind of capsicum) from a woman in Melbourne that imports them to do the "romesco" sauce. If that wasn't enough, they had delicious "botifarra" (a kind of sausage) that they got giving the recipy to a local butcher.

I've been 9 months travelling, so I want to stop for a bit in Australia and work a bit. I'm sure that many people thought that this moment would never arrive but there's a moment that I want to do productive things, reduce the number of inputs i receive while travelling, don't pack the backpack everyday and earn a bit of money. For this reason, some months ago I applied for the working holidays, is a visa that allows you to work for one year in Australia in jobs of maximum 6 months to be able to travel in the country. The reason for which I decided doing it here is because this is one of the most expensive countries I've travelled and where I can also earn more money, besides that is always interesting living the culture of a country from a different point of view. Applying for the visa wasn't easy at all, I had to pass the advanced english exam before leaving and request some certificates in the spanish consulate of Lima and Buenos Aires, but finally I got it.

With the working holidays visa is so difficult obtaining an engineering job because they know that you'll be temporary in the country and they will give preference to the residents. In case you want to stay long term you can look for a company willing to sponsor you. My intention is staying short term, so the easiest is working in hospitality. Clint, who is chef in a restaurant where they do events, asked to the manager if they needed someone and they told him yes, so I went to introduce myself and the following week I was working there as a waiter. I was only getting a couple of shifts a week so I found another job in a really nice restaurant in the powerhouse, an old factory next to the river that was renewed to host shows. I've been so lucky because I feel so well in both places and there's a good work environment. Although some weeks it's too much because when I don't work in a place I work in the other one and I don't have any day off, but I get good money so it's worthy.

We were close to the referendum for the independence of Catalonia on the 1st of October and we wanted to give support from here so we had a meeting with a group of catalans who live in Brisbane and we organized a car convoy on the 1st of October in the city, stopping in different places and reading a manifest. That night we saw all that happened in Catalonia and you feel really impotent being so far away on these moments and not being able to do much. We could feel the anger and the rivality here because we have the "estelada" (independentist flag) hanged on the home entrance and there's a neighbour that everytime he drives in front of the house he plays "que viva España" really loud and take down the windows.

Well, on the following week we celebrated Clint's birthday, so we did a dinner at home with his family and another day we went for lunch to a restaurant with his friends. I enjoy a lot meeting all them and sharing those moments to know how is their life in Australia, without being here it would be so difficult living them.

I've commented in more than one occasion that I love doing drama and, having decided staying in Brisbane for a while, I looked for a chance to do drama. Through Diana, a mexican friend of Bet that has a program in the radio, I contacted a colombian theatre group in Brisbane. They told me that that following weekend would shot a shortfilm for a shortfilm festival in Brisbane, so they told me I should go to meet them and they would see if they would see if there's a role that could match me in the shortfilm. The festival is called 48h, on Friday evening you get the topic of the shortfilm, in this case we got horror, a name and profession of the main character, an object that has to appear and a sentence that someone has to say. From this moment, you have 48 hours to create the script, shot the shortfilm, edit it and submit it on Sunday evening. Once they got the script they told me I would be able to have a small role in the group scene and on Saturday we were shoting. It was so funny and we even used drones to shot the scene. I went to the premier and we got 3 nominations but we didn't win any of them. Below you can find the shortfilm.




Monday, 6 November 2017

Bye bye New Zealand

 

Fa més d'un mes que tenia escrita aquesta entrada del blog però amb tota la situació a Catalunya no em venia de gust publicar-la, i no és que hagi tornat tot a la normalitat, tot el contrari, però una petita pausa de l'actualitat política m'anirà bé.

I wrote this post of the blog more than a month ago but with the situation in Catalonia I didn't feel like publishing it. It's not that everything went back to normality, actually it's the other way around, but it will be good for me having a small break of the political news.

[ENGLISH FOLLOWS]
L'endemà de la gran nevada ens diuen que la carretera ja està oberta de nou, l'havien tallat perquè havien caigut arbres. El següent destí era Milford Sound, un fiord que és una de les atraccions principals de Nova Zelanda, però havia caigut molta neu allà i la carretera estava tallada, així que decidim canviar els plans i fer la volta per la part més sud de l'illa a l'inversa. Ens dirigim a Dunedin, una ciutat a vora del mar plena de murals i conectada amb una península on hi ha bastanta vida salvatge. Nosaltres vam enganxar un dia plujós i no vam veure molts animals, de fet vam anar a una platja a la recerca de lleons marins i se'ns va posar a ploure moltíssim i a fer molt vent, en 5min estavem xops.

Continuem el camí més al sud, anem al far del Nugget point i de camí ens trobem foques, ho trobo tant espectacular que em sembla que no m'acostumaré mai. Anem a una altra platja on se suposa que hi han lleons marins però res de res, també voliem veure els pingüins dels ulls groc (és una espècie molt rara), però ens haviem d'esperar al vespre i vam decidir continuar la ruta. Anem a visitar el far Waipapa i aquí ens trobem una sorpresa, 4 lleons marins Nova Zelandesos a la platja de la vora! Un d'ells era gegant, els mascles poden arribar a pesar 400kg, era molt impressionant. L'endemà anem cap a Te Anau i la ruta és de pel·lícula, de la costa van apareixent montanyes nevades fins que estàs totalment envoltat.



El canvi de ruta ha sigut molt bona idea perquè la carretera està oberta per anar a Milford Sound, així que decidim anar-hi l'endemà. De Te Anau a Milford Sound són 120km d'una de les carreteres més espectaculars que he vist mai, com més avances més s'apropen les montanyes, més altes son, més aigua surt de tot arreu... Estava amb la boca oberta i la llagrimeta de veure un paisatge tant increïble. Han instalat un sistema molt modern per poder tenir oberta la carretera el màxim de dies possibles i detectar desprendiments, provocar allaus controlades, etc. Al arribar al final de la carretera ens trobem amb l'espectacular fiord de Milford Sound, jo ja tenia constantment la pell de gallina. Agafem un barco per recórrer-lo i ens trobem més foques a unes roques. Diuen que el fiord encara és més espectacular si plou perquè surten noves cascades i aigua de tot arreu, nosaltres fins el moment haviem tingut bon temps que va ser perfecte per veure el paisatge i just a mig recorregut amb el barco es posa a ploure moltíssim, cosa que és bastant probable perquè és dels llocs on més plou del món. De tornada amb el vaixell veig una cosa extranya a l'aigua, de sobte ve el guia i em diu pingüins! Un grup de pingüins crestats de fiordlands estaven saltant, ens acostem i després de veure'ls saltar una bona estona n'hi han dos que es queden aprop netejant-se. Aquesta és una espècie amenaçada i principalment només es poden veure aquí. No oblidaré mai aquest dia!




Anem de camí al Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda, a fer un homenatge al Edmund Hillary que s'entrenava aquí i així va ser el primer alpinista a pujar l'Everest. El dia que vam arribar estava plovent i no es veien la majoria de muntanyes que teniem al voltant, però l'endemà només despertar-nos vaig veure el Mount Cook, impressiona molt. Vam fer excursions per la zona tot el dia, primer a un llac amb icebergs i després a una montanya per veure'l desde diferents punts.




L'endemà anem a Tekapu, un poblet a vora d'un enorme llac turquesa degut a un mineral dels glaciars que anomemen farina glaciar. Aquesta seria la nostra última parada els quatre junts, així que aprofitem per passar molta estona junts, fins i tot vam anar a jugar a tenis a unes pistes públiques. El matí abans de separar-nos pugem a una muntanya on hi ha un observatori i unes bones vistes al llac, allà ens trobem a una francesa, l'Adele, que vam conéixer a Wanaka. Ella també volia anar cap a Christchurch, així que després de despedir a la Sophia i a la Petra, ve amb nosaltres.

Christchurch és la ciutat més gran de l'illa sud, va sofrir dos forts terratrèmols el 2010 i 2011, i el segon va ser devastador, van morir gairebé 200 persones i van deixar gran part del centre en ruines. Fa pena passejar pel centre perquè veus la catedral partida per la meitat i només veus que pàrquings públics on hi havien edificis abans, però poc a poc van reconstruïnt-ho tot. Per altra banda, hi han algunes noves construccions bastant interessants, com un conjunt de botigues construides en containers de vaixell. Aquí ens allotja el Frank de couchsurfing, un noi sevillano super majo que treballa de chef aquí i va viure molts anys a Andorra. L'endemà anem a visitar la preciosa península d'Akaroa, ja veig que trobaré aquest paisatges. Avui m'he llevat a les 4 per anar a l'aeroport i agafar el vol a Brisbane, Austràlia, on hi viu la Bet, una de les meves millors amigues, per continuar l'aventura!




A l'observatori de Wanaka em vaig trobar una parella gran de catalans (gairebé no me n'he trobat ni un en tot el viatge) que estaven viatjant un any només a Nova Zelanda i em van fer pensar amb lo relatiu que és el temps de viatge. Abans de venir, hi va haver gent que em va dir que l'illa nord me la podia saltar i que amb un parell de setmanes a l'illa sud és suficient. M'he quedat gairebé dos mesos entre les dues illes, m'han encantat les dos i com és tradició m'he deixat un munt de coses per fer però que algún dia tornaré per fer-les. De Nova Zelanda m'enporto un munt d'imatges de postal, una naturalesa que costa de creure que és real, unes bones pràctiques de conservació de flora i fauna, l'amabilitat de la gent local, la integració del indígenes Maori i la pau que transmet cada racó.

[ENGLISH FOLLOWS]
The following day of the big snow they told us that the road is opened again, they closed it because some trees fell down. Our next destination is Milford Sound, a fiord that is one of the main highlights of New Zealand, but it snowed a lot there and the road was closed, so we decided changing the plans and doing a loop the other way around to the most southern part. We are going to Dunedin, a city next to the sea with plenty of murals and connected with a peninsula with a lot of wildlife. We got a rainy day and we couldn't see many animals, in fact we went to a beach looking for sea lions and it started raining heavily and being so windy, in 5 min we were completely soaked.

We continue the trip to the south, we go to Nugget point and on the way we saw seals, this is so spectacular that I think I'll never get used to it. We went to another beach where we might see sea lions but we didn't see them and the same for the yellow-eyed penguins (a really rare specie). We went to visit Waipapa lighthouse and we get a big surprise here, 4 New Zealand sea lions in the beach next to it! One of them was huge, the males can weight up to 400kg, it was so impressing. On the next day we went to Te Anau and the road trip was like being on a movie, on the coast the snowed mountains appear until you are completely surounded by them.

Changing the plan has been a really good idea because now the road is open to go to Milford Sound, so we decide going there tomorrow. From Te Anau to Milford Sound there are 120km of one of the most amazing roads I've ever seen, the further you get the closer the mountains go, the higher they are, more water comes out from everywhere... I was with my mouth opened and a tear in my eyes seeing such an incredible landscape. They've installed a really modern system for being able to have the road opened the maximum possible days and detecting the rocks falling, cause controlled avalanches, etc. When we arrive at the end of the road, we see the spectacular fiord of Milford Sound, I constantly had goose bumps. We took a boat to go through it and we saw more seals on the rocks. They say that the fiord is even more impressive if it's raining because there's new waterfalls coming out all over, we had good weather until then which was perfect to see the landscape and in the middle of the boat trip it started raining heavily, which is quite normal because is one of the places where it rains more of the world. On the way back with the boat I saw something weird in the water, suddenly the guide came and told me "penguins"! A group of fiorland crested penguins were jumping. We went closer and after seeing them jumping for a while, two of them remained quied cleaning themselves. This is an endangered specie and you can almost only see them here. I will never forget this day!

We are on the way to Mount Cook, the highest mountain in New Zealand, to do a homage to Edmund Hillary who was being trained here and he was the first alpinist to climb the Everest. The day we arrived was raining and we couldn't see the mountains that were surrounding us. On the following day, when we just woke up we saw the Mount Cook, it was really impressive. We did some excursions in the area during the whole day, first to a lake with icebergs and after to a mountain to see it from different points.

The next day we went to Tekapu, a small town next to a huge turquoise lake due to a mineral on the glacier that they call glacier flour. This will be our last stop the four of us together, so we took the advantage of spending a lot of time together, we even played tennis in a public court. The morning before splitting we went up a mountain where there's an observatory, there we met a french girl, Adele, that we knew in Wanaka. She also wanted to go to Christchurch , so after saying goodbye to Sophia and Petra, she joined us.

Christchurch is the biggest city of the south island, they suffered two strong earthquakes in 2010 and 2011, the second was devastating, almost 200 people died and a big part of the center was on ruins. It's sad walking in the center because you see the cathedral broke in two and you only see public parkings where there used to be buildings, but the are rebuilding everything slowly. On the other side, there are some quite interesting new constructions, like a group of shops build in ship containers. Here, Frank from couchsurfing hosted me, a really nice guy from Sevilla who works as a chef and lived many years in Andorra. On the next day we visited the beautiful peninsula of Akaroa, I'm already seeing that I'll miss these landscapes. Today I've waken up at 4am to go to the airport and take a flight to Brisbane, Australia, where Bet, one of my best friends, is living. The adventure goes on!

In the observatory of Wanaka I met an old catalan couple (I haven't almost met any in all the trip) that they were travelling for one year only in New Zealand and they made me think that the travel time is so relative. Before coming, there were some people that they told me I could skip the north island and that with 2 weeks in the south island was more than enough. I've stayed almost two month in New Zealand, I love both islands and to follow the tradition I've left many things to do but one day I'll come back for doing them. From New Zealand I take with me many postcard images, a nature that is difficult believe it's real, good practices of conservation of the remaining nature and animals, the kindness of the locals, the integration of the indigenous Maori people, the preservation of their culture and the peace that every single place transmits.

Saturday, 16 September 2017

New Zealand: Illa sud / South island


[ENGLISH FOLLOWS]
Hi ha una pàgina de motxillers per Nova Zelanda a facebook on vaig veure una entrada d'una noia holandesa, la Sophia, que buscava companys de viatge per recórrer la illa sud, així que li vaig escriure. Vam quadrar dates i també havia s'havia posat d'acord amb una noia d'Austria, la Petra, i una d'Alemania, la Merle, que es compraria un cotxe. Erem 4 companys de viatge, tots viatjant pel nostre compte, i un cotxe, així que ja podia començar l'aventura per la illa sud!

M'aixeco ben aviat a la casa on m'allotjaven a Wellington i un dels nois que vivia allà em porta a l'estació on havia quedat amb la Petra, anem cap al port i agafem el ferri que creua de l'illa nord a la sud. Al arribar ens recull la Merle amb el cotxe i anem cap a Nelson on ens trobem amb la Sophia. Ja ens haviem reunit els 4 i comencem a parlar sobre plans de viatge, històries i, en general, a coneixer-nos. He tingut molta sort perquè les tres són molt bona gent, tots tenim caràcters diferents però tinc la sensació que ens portarem molt bé.

El dia següent ja ens posem en marxa, Nelson és la porta per visitar el parc nacional Abel Tasman. Conduim fins a l'entrada del parc on agafem un taxi aquàtic, una barca que ens deixa a la meitat del parc nacional. De camí la barca s'atura per veure un grup de foques jugant a les roques, per mi ja ha valgut la pena venir aquí. Caminem pel parc nacional tot el dia, és preciós, de cala en cala com el camí de ronda però amb la selva entremig, fins arribar al refugi on dormim. L'endemà continuem la caminata fins a l'entrada del parc on teniem el cotxe.



Ara que som 4 és molt complicat fer couchsurfing perquè normalment allotgen a una o dues persones, així que anem d'hostals. Ens dirigim a la costa oest on visitem les pankake rocks, unes roques a vora del mar que semblen pankakes apilats. Els trasllats amb cotxe són visites en si mateixes ja que passes per paratges increibles on has de parar sovint per admirar les vistes. Aquella nit dormim a Haast, un poble diminut on no hi ha gairebé res, ni cobertura, però tenen una increïble platja solitària on anem a veure la posta de sol i, com que estem a l'oest, el sol es pon al mar.

En dues hores passem de la platja als glaciars, això és una passada aquí, pots canviar radicalment de paisatge en molt poc temps. Ens diuen que hi ha una excursió que és molt maca per arribar a un mirador davant del glaciar Franz Josef però que no està gaire ben marcada. No sé a que es refereixen perquè estava perfectament marcada, com tots els camins aquí a Nova Zelanda, estan impecables, passem per varis ponts penjants i creuem varis rius fins arribar a un mirador davant del glaciar.

L'endemà anem a un altre glaciar i anem a dormir a Wanaka, un poble davant d'un llac espectacular envoltat de montanyes nevades. Decidim quedar-nos varies nits aquí per digerir tanta bellesa paisatgística. Pugem el Roy's peak, una muntanya des de la qual encara tens millors vistes, anem a un pub que feien micro obert, a un cine molt autèntic amb sofàs i cadires de dentista, i fem un circuit super divertit pel bosc amb bici de muntanya.








Continuem la ruta de muntanya fins a Queenstown, un altre poble a vora d'un llac i envoltat de muntanyes on també fem una excursió i aprofitem per sortir de festa ja que és dissabte i el lloc és conegut per la festa. Volem fer un tros de la ruta Routeburn així que anem fins a Kinloch i com que no para de ploure decidim estar a un hostal i fer un troç de la ruta l'endemà. Vam anar a parar a el millor hostal per estar un dia de pluja, menjador amb vistes al llac, foc, bon internet, pel·lícules, crispetes gratis i un jacuzzi exterior. Al final del dia ja no plovia, així que vaig aprofitar per anar a còrrer per la vora del llac.

L'endemà ens despertem i ens trobem una sorpresa, estava tot nevat! Preguntem i ens diuen que podem fer l'excursió igualment, així que anem cap allà. La carretera estava força neta de neu fins a l'inici de l'excursió, però tot el camí estaba replet de neu que formava un paisatge preciós. Passem pel bosc, varis pons penjants, no parava de nevar i alguns arbres es comencen a trencar pel pes de la neu, així que decidim fer mitja volta. Al final no feia gaire gràcia els arbres que queien perquè era perillós, però afortunadament arribem al cotxe. De tornada hi havia un arbre a la carretera, frena i el cotxe rellisca per la neu fins el costat de la carretera. Dues rodes estaven al fang de la cuneta i no hi havia manera de treure'l d'allà, no tenim cobertura i els altres cotxes que haviem vist es quedaven a dormir al refugi així que no tornarien fins l'endemà. Decidim començar a caminar fins a tenir cobertura, a males l'hostal on haviem dormit estava a 16km. Portem una hora caminant i trobem una camioneta amb una parella que ens diu que ens pot ajudar, ens carrega i anem fins on tenim el cotxe. Posen una cadena i a remolcar el cotxe que comença a sortir del fang però la camioneta comença a patinar i també acaba a la cuneta. No m'ho podia creure! Fent maniobres aconsegueix treure la camioneta de la cuneta. Així que a la tercera va la vençuda, provem una estratègia diferent i sembla que funciona, perfí aconsegueix treure el cotxe de la cuneta!! Una estona més tard estavem banyant-nos al jacuzzi exterior amb vistes a les muntanyes nevades, refent-nos del fred i rient de la mala estona que haviem passat.




[ENGLISH]
There's a backpackers in New Zealand facebook page where I saw a post from a dutch girl, Sophia, that was looking for travel mates in the south island, so I wrote her. We agreed on the dates and she also agreed with an austrian girl, Petra, and a german, Merle, that wanted to buy a car. We were 4 travel mates, all travelling on our own, and a car, so we could start the adventure in the south island!

I wake up really early in the house that I was hosted in Wellington and one of the guys that was living there took me to the station where I had to meet Petra and we went together to the harbour to catch the ferry for crossing from the north to the south island. When we arrived, Merle picked us up with the car and we went to Nelson where we met Sophia. We were the 4 together and we started talking about travel plans, stories and, in general, knowing each other. I've been so lucky because the three of them are really nice people, we have different personalities but I have the feeling that we will get along so well.

On the following day we started the trip, Nelson is the gate for visiting the Abel Tasman National Park. We drove to the entrance of the park where we took a water taxi, a boat that left us in the middle of the national park. On the way, the boat was stopping to see a group of seals playing in the rocks, for me it was already worth it coming here. We walked the whole day, it's really beautiful, from beach to beach with the rainforest in between, until we reached the hut where we sleep. The folowing day we continued the trekking to the entrance of the park where we had the car.

Now that we are 4 people, it is more complicated doing couchsurfing, so we go to hostels. We are going to the west coast where we visit the pankake rocks, some rocks next to the sea that they seem piled pankakes. The journeys by car are visits themselves because you drive by incredible places where you need to stop all the time to admire the sights. That night we slept in Haast, a tiny town where there's almost nothing, not even signal, but they have an incredible lonely beach where we went to see the sunset and, due to we are in the west, the sun sets in the sea.

In two hours we passed from the beach to the glaciers, that's really amazing here, you can completely change the landscape in a really short time. They told us there's a really nice excursion to reach a viewpoint in front of the glacier Franz Josef, but it's not so well indicated. I don't know what they are talking about because it was perfectly indicated, like all the tracks in New Zealand. We pass by several swing bridges and rivers until we reached the nice viewpoint to the glacier.

On the following day we went to Fox glacier and we slept in Wanaka, a town in front of a wonderful lake and snowed mountains. We decided staying some nights here to digest so many beautiful landscapes. We climbed up the Roy's peak, a mountain from which you have even better views, we went to an open mic pub, a really authentic cinema with sofas and dentist chairs, and we did a super funny circuit in the forest by mountain bike.

We continued the mountain road to Queenstown, another town next to a lake surounded by mountains where we also did an excursion and we took the advantage of partying because it was Saturday and the place is well known for the parties. We want to do a part of Routeburn track so we went to a town next to it, Kinloch. It didn't stop raining so we decided staying in a hostel there and doing it the day after. We stayed in the best hostel for a rainy day, livingroom with views to the lake, fire, good internet, movies, free pop corn and an outdoor hot tub. At the end of the day it wasn't raining anymore so I went running next to the lake.

On the next day, we wake up and we find a surprise, it was all covered by snow! We asked and they told us we can do the excursion anyway so we went there. The road was quite clean of snow besides the last part, but all the walking path was full of snow which made a beautiful landscape. We went through the forest, several swing bridges, it didn't stop snowing and some trees started to break for the weight of the snow, so we decided coming back. At the end, it wasn't so funny seeing the falling trees because it was dangerous, but luckily we arrived at the car. On the way back there was a tree on the road, we breaked and the car slipped in the snow to the side of the road. The two side wheels were on the mud and there was no way to take the car out from there, we didn't have signal and the people of the other cars that we saw would sleep in the hut, so they wouldn't go back until the following day. We decided to walk until we would have signal, on the worst case the hostel we slept last night was 16km away. We've been walking for one hour and finally we find a kind of pick up with a kiwi couple that could help up, so they give us a lift back ot the car. They put a chain and pulled the car that starts to go out from the mud, but the pick up also slips and it ends also on the side of the road. I can't believe it! Trying it harder, they can take the pick up out from the side of the road. So they try a third time, but with a different strategy and it seems that it works, finally take the car out! Some time later we were taking a bath in the outdoor hot tub with views to the snowed mountains, recovering the body heat and laughing about the bad time we had.