Fins aviat Mexico lindo / See you soon Mexico lindo

Aqui teniu un video d'un segon al dia (més o menys) que he fet del meu viatge a Mexico.
Here you have a video of one second everyday (more or less) of my trip to Mexico.

[ENGLISH FOLLOWS]
Ple d'energia i amb molts bons moments a la motxilla, continuem el viatge cap a Palenque. El major atractiu de palenque és una zona de ruines maya impressionants al mig de la selva. Trobem un guia que ens porta per la selva que no podia negar que era descendent maya; pell color cafè, lampinyo, cabell negre i llis amb una cua, nas pronunciat i ample. Ens va ensenyar moltes construccions maya que encara estàn per desenterrar i restaurar, nomes un 2% de Palenque està al descobert, així que es poden observar montanyetes menjades per la selva que si es tregués tota la vegetació de sobre serien construccions maya; vivendes, temples, altars... Tot i així, les ruines son enormes i tens molt bones vistes des del cim de la piràmide més alta.

Arribem a Mérida, una ciutat preciosa amb molta vida i on respira un aire de costa. Quan viatges cada dia és com dissabte, però aprofitant que vam arribar realment un dissabte, vam anar a les 5 de la tarda a "la negrita", un bar molt local que ens havien recomanat. No ens podiem imaginar la festa que es montava allà, el local estava ple de gom a gom, tocaven música en directe, no paraven de servir una cervesa boníssima i una espècie de tapes. Em va recordar al Quilombo, un bar molt animat de Barcelona que sempre hi ha un home tocant, el senyor Pepe i, encara que sembli que no hi cap ni una agulla, comencen a recolocar a la gent i a treure tamborets d'on sigui per assentar-te amb gent que no coneixes. Aquí passava una mica el mateix, al cap d'una estona estavem compartint taula amb una parella mexicana, una grega i un argentí, amb els que ja vam fer amistat i vam continuar tota la nit de festa.

Un dia vam anar als cenotes de cuzama, uns cenotes espectaculars que accedeixes per una via del tren amb carritos tirats per cavalls. Un cenote és un forat circular profund a la terra que conté aigua dolça, a vegades estàn dins d'una cova. Un altre dia vam anar a Celestún, allà vam agafar una barca per anar del mar al riu. De sobté es divisa un horitzó rosat a la llunyania, a mesura que ens acostem el color rosat es va separant, tornant-se més intens i comencem a veure que es tracta dels flamencs. Millons de flamencs van a aquesta zona a alimentar-se durant aquesta època, la imatge és brutal.

Decidim saltar-nos la zona més turística de Mèxic (Cancún, Playa del Carmen, Tulum, etc.), jo ja hi vaig anar a un viatge de cosins fa 14 anys, i anar directe a Bacalar. Imagina't aquestes fotos que donen tant enveja d'una platja del carib, amb l'aigua turquesa i cristalina, i un moll de fusta que s'endinsa a l'aigua amb una cabanya que té el sostre de palla. Doncs Bacalar és això però amb aigua dolça i a un llac inmens. És un lloc molt especial, preciós i tranquil, que deleita a tothom. A més hi han cenotes dins del llac, per tant quan l'aigua és profunda es veu d'un blau més fosc, això combinat amb el sol i el vent, fa que es conegui com la "laguna de los siete colores".

Durant aquesta part del viatge estem anant més d'hostals de motxillers i també té les seves avantatges, sobretot pel fet de conèixer viatgers. Normalment dormim en dormitoris compartits ja que és l'opció més barata i a nosaltres ens donen igual les comoditats. Durant l'últim any i mig he estat viatjant molt per feina, gairebé sempre a hotels de negocis i, tot i que tenen totes les comoditats, no faciliten conéixer gent encara que molta gent està allotjada sola. Als hostals de motxillers és tot el contrari, és difícil no conéixer gent. No t'adones i de cop estàs assentat a una taula amb una birra a la mà i tot de gent de diferents nacionalitats al voltant. És una part del viatge que m'encanta, conéixer diferents persones, cada una amb una personalitat, un estil, uns projectes, unes idees. És un intercanvi continu de coneixement, recomanacions, inspiracions i sentiments.

No m'he adonat i ja porto dos mesos a Mèxic, això que la meva idea era passar-lo per sobre, però imagino que és inevitable amb un país amb tantes cultures, contrastos, personalitats i llocs per visitar. Ara mateix estic creuant la frontera amb Belice amb la sensació d'haver gaudit Mèxic d'una manera molt especial, cada lloc, cada persona coneguda, cada trajecte i cada moment. M'he deixat molts llocs per visitar i molts amics d'aquí que m'agradaria tornar a veure, així tinc l'excusa de tornar a Mèxic algún dia.
  

[ENGLISH]
Full of energy and with many good moments in the backpack, we continue the trip to Palenque. The main attraction in Palenque is the impressive maya ruins in the middle of the jungle. We found a guide that took us into the jungle. He couldn't deny that he was a maya descendant; coffee colous skin, beardless, black and straight hair, wide and long nose. He showed us many maya constructions that still haven't been unburied and restored. Only 2% of Palenque has been "discovered", so you can see small hills eated by the jungle that if you would take out the nature on top of it, they would be maya constructions; houses, temples, altars... Anyway, the ruins are huge and they have really good sights from the tom of the highest pyramid.

We arrive in Merida, a pretty and lively city where you can breath the coast mood. When you travel everyday is like Saturday, but taking the advantage that we arrived on Saturday, we went at 5pm to "la negrita", a local bar that someone recommended us. We couldn't believe the party that was taking place there. The place was really full, they were playing live music, weren't stopping serving a delicious beer and some sort of "tapas". It reminded me to Quilombo, a really lively bar in Barcelona that there's always a man playing, Mr. Pepe and, even it seems that a needle doesn't fit there, they relocate the people, take out chairs from anywhere and sit you with people you don't know. Here it was a bit similar, a bit later we were sharing the table with a mexican couple, a greek girl and an argentinian guy, with who we got along well and we continued the party together.

One day we went to the cenotes of cuzama, spectacular cenotes that you access through a train rail with trolleys pulled by horses. A cenote is a circular deep hole in the ground that contains sweet water, sometimes they are inside a cave. Another day we went to Celestún, there we took a boat to go from the sea to the river. Suddenly, we saw a pink horizon far away. As soon as we were getting closer, the pink colour is being divided, turning into a more intense colour and we start to see that there are flamingos. Milions of flamingos go to this area to eat during this time of the year, the image is awesome.

We decide skipping the most turistic area in Mexico (Cancun, Playa del Carmen, Tulum, etc.), I was already there in a trip with my cousins 14 years ago, and go directly to Bacalar. Imagine the photos that cause so much envy of a caribbean beach, with the turquoise and transparent water, a wooden dock that goes into the water with a thatch roof shelter. Bacalar is like this but the water is sweet and is located in a huge lake. It is a really special place, beautiful and quiet, that charms everyone. There's also cenotes inside the lake, so when the water is deep you can see a darker blue, this combined with the sun and the wind, causes that it is known as the seven colours lagoon.

In this part we are going more to backpacker hostels and they also have their advantages, mostly for the fact of knowing travellers. Usually we sleep in shared dorms because is the cheapest option and we don't care about comodities. During the last year and a half, I've been travelling a lot for work, almost all the time staying in business hotels and, even they are so comfortable, they don't ease meeting people even most of the people is alone there. In the backpacker hostels is the other way around, it's hard not meeting people. You don't realize it and suddenly you are seated in a table with a beer in your hand and people from different nationalities around. It's a part of the trip that I love, meeting different people, each one of them with a personality, an style, some projects and ideas. It's a continuous exchange of knowledge, recommendations, inspirations and feelings.

I haven't realized it and I've been in Mexico for two months, and my idea was passing it by, but I guess that you can't avoid it with such a country with so many cultures, constrasts, personalities and places to visit. Right now I'm crossing the border with Belize with the feeling of having enjoyed Mexico in a really special way, every place, known person, journey and moment. I've left so many places to visit and many friend from here that I'd like to see again, therefore I have the excuse of coming back to Mexico someday.